El director Carlos Saura davant la càmera
El director Carlos Saura davant la càmera

Mor Carlos Saura, gran director del cinema espanyol, el dia abans de rebre el Goya d'Honor

Autor de clàssics com "Peppermint frappé", "Cría cuervos" i "Ay Carmela", Saura ha mort als 91 anys

RedaccióActualitzat

El director de cinema Carlos Saura ha mort aquest divendres a casa seva per una insuficiència respiratòria. Va fer 91 anys el mes passat.

Saura era un referent irrepetible en el panorama del cinema espanyol. Amb més de cinquanta títols, va experimentar amb tots els gèneres i ha deixat pel·lícules com "La caza", "Cría cuervos" o "Ay, Carmela".

Aquest dissabte havia de rebre un Goya d'Honor "per la seva extensa i personalíssima aportació creativa a la història del cinema espanyol des de finals dels anys cinquanta fins avui mateix", segons va dir el president de l'Acadèmia, Fernando Méndez-Leite. Serà un guardó pòstum.

L'Acadèmia del Cinema espanyol ha confirmat la notícia:


Quan li van anunciar aquest Goya d'Honor 2023, Saura va dir que rebia el premi "amb molta alegria i il·lusió" i va parlar així de la seva obra i la seva vida:

"Són més de 50 pel·lícules, entre llargmetratges i documentals, que han omplert gran part de la meva vida com a professional: l'altra han estat els meus sis fills homes i la meva filla Ana."

El director també va tenir paraules d'agraïment per a la seva dona Lali, "companya de viatge". "He tingut la sort a la vida de fer el que més m'atreia i espero continuar fent-ho. Dono gràcies a la vida, que m'ha donat tant", va dir.

Fa uns dies, l'Acadèmia del Cinema espanyol li va fer arribar a casa l'estatueta honorífica:


"Las paredes hablan", acabada d'estrenar, va ser el seu últim documental i es va presentar al Festival de Sant Sebastià. Ell no va acudir a la gala, per una caiguda.
 

L'últim director clàssic

Carlos Saura va començar com a fotògraf i creador de documentals, però aviat va fer el salt al cinema de la mà del productor Elías Querejeta.

Admirador de Luis Buñuel, va retratar amb acidesa el prototip de la burgesia espanyola, que va donar lloc a un cicle de pel·lícules interpretades per la que va ser una de les seves dones, Geraldine Chaplin: "Peppermint frappé" --Os de Plata a Berlín--, "El jardín de las delicias", "Ana y los lobos", "Cría cuervos", "La prima Angélica" i "Mamá cumple cien años".

A més de Buñuel, també admirava Bergman i Fellini "perquè tots tres treballen amb la imaginació", deia.

Saura va guanyar un Os d'Or a Berlín amb "Deprisa deprisa", que retratava la joventut marginal i conflictiva dels suburbis de Madrid.

"Ay Carmela" va ser un altre èxit, adaptant la comèdia dramàtica del mateix nom del dramaturg José Sanchis Sinisterra. I és que Carlos Saura, germà del pintor Antonio Saura, va néixer a Osca en plena Guerra Civil, i va haver de refugiar-se a Madrid, Barcelona i València, en un periple que el va marcar profundament.

També va dur al cinema grans figures, com Goya, interpretat per Paco Rabal, i va col·laborar amb Antonio Gades en una trilogia fílmica dedicada, entre altres, a Federico García Lorca.

Saura en una foto recent (EFE/Chema Moya)

Proposta a Rosalía

Saura va rodar diverses pel·lícules amb figures del flamenc i havia fet una proposta a Rosalía per treballar junts.

"He vist Rosalía i he parlat amb ella a Mèxic per dir-li que m'agradaria treballar amb ella, però veurem si funciona, perquè ara és a un altre món, l'americà", va explicar el realitzador.

Segons va dir, la seva idea girava al voltant que Rosalía representés una figura del "flamenc actual", buscant altres artistes joves que "ella conegués" i abordant "com ha canviat el flamenc".

El mes passat, la mort del director de cinema, guionista i actor mallorquí Agustí Villaronga va marcar l'última gala dels Premis Gaudí. La mort de Carlos Saura marcarà la gala dels Goya, aquest dissabte a Sevilla.   

 

ARXIVAT A:
ObituariCinema
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut