Mor Constantí II, l'últim rei de Grècia i germà de la reina Sofia
La mare del rei Felip VI, Sofia, ha acompanyat el monarca grec en el llit de mort a l'hospital d'Igea, a Atenes
Qui va ser l'últim rei de Grècia, Constantí II, ha mort als 82 anys a Atenes.
Constantí estava ingressat a l'hospital privat d'Igea des de feia una setmana. El monarca estava acompanyat de la seva família, incloses la mare del rei Felip VI, Sofia, i Irene de Grècia, també germana del monarca.
L'últim monarca dels grecs només va regnar entre el 1964 i el 1973, anys de la dictadura dels coronels. Un cop acabada la dictadura es va abolir la monarquia i se li va negar la nacionalitat grega.
Constantí residia a Atenes des de l'any 2013, quan va deixar l'exili de Londres. El monarca va estar 46 anys a l'exili, juntament amb la seva dona, la danesa Anna Maria.
De la medalla d'or al rebuig social
Constantí II, germà petit de la reina Sofia, va ser expulsat de Grècia el 1974. Va regnar només set anys, prou per contribuir decisivament a fer créixer el rebuig ciutadà que va portar a la proclamació de la república uns mesos després de la caiguda de la dictadura dels coronels.
El 1974 es va celebrar un referèndum en què el 69,2% de la població va optar per la república.
Quan va pujar al poder tenia 24 anys i era molt popular. Als Jocs Olímpics de Roma del 1960 va guanyar, a la competició de vela --classe Drac--, la primera medalla d'or per a Grècia des del 1912.
Sis mesos després de la coronació, el setembre del 1964, centenars de milers de grecs van assistir al casament amb la princesa Anna Maria, de 18 anys, germana petita de la reina Margarida II de Dinamarca.
Però un any després la situació es va capgirar i el suport es va convertir en rebuig. L'estiu del 1965 milers de ciutadans van sortir al carrer a tot el país en contra de la monarquia. El motiu: la destitució del primer ministre centrista, Yeoryios Papandreu, que havia aconseguit una aclaparadora victòria a les eleccions generals.
El paper del rei en el règim dels coronels
La inestabilitat política va durar gairebé dos anys i va culminar amb el cop d'estat dels Coronels, el 21 d'abril del 1967. La resposta de Constantí als colpistes va acabar de dilapidar la seva imatge.
Primer va reconèixer el govern dels coronels, però vuit mesos després va intentar derrocar-los amb poca preparació. Després d'aquell fracàs va anar a viure a Roma amb Anna Maria i els seus dos fills i es va abstenir de criticar el règim.
Més tard la família reial es va instal·lar a Londres, on van néixer els seus tres fills menors. I no va tornar a casa fins al 2013.
Un exili de més de 40 anys
Constantí no va reconèixer mai el resultat del referèndum que va proclamar la Tercera República Hel·lènica el 1974, condició que li havia imposat l'Estat grec per permetre tornar al país.
20 anys després, el govern socialista d'Andreas Papandreu va retirar la nacionalitat grega a tota la família reial i els va expropiar els béns. La decisió li va sortir cara, perquè el 2002 el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l'estat a indemnitzar el monarca amb 12 milions d'euros.
Fins al 2010, el rei destronat visitava Grècia esporàdicament, sempre com a convidat a iots privats d'armadors grecs, sense aparèixer en públic.
L'agost d'aquell any el seu tercer fill, Nicolau, va decidir casar-se a l'illa de Spetses i es va instal·lar amb la seva parella a Atenes. Quatre anys després el seu pare va tornar al país. Es va instal·lar a Porto Jeli i el seu retorn va passar força desapercebut, en una època en què Grècia encara vivia les conseqüències de la crisi econòmica.
El 2022 es va instal·lar a Atenes per ser més a prop dels hospitals atesa la seva delicada salut.
