Mor als 92 anys Pere Casaldàliga, bisbe dels pobres i veu dels indígenes del Brasil

En els últims dies el bisbe català havia vist agreujat el seu estat de salut, ja malmès per culpa de la malaltia de Parkinson

RedaccióActualitzat

Ha mort Pere Casaldàliga a Sao Paulo, el Brasil, on el bisbe català es trobava treballant en projectes humanitaris i d'ajuda als més vulnerables. En els últims dies el bisbe català havia vist agreujat el seu estat de salut, ja malmès per culpa de la malaltia de Parkinson. Finalment, ha mort als 92 anys aquest dissabte a les 9.40, hora del Brasil, les 14.40 h a Catalunya.

El comiat es farà en tres llocs diferents, al Brasil. Els claretians obriran tres sales de vetlla: una a Sao Félix de Araguaia, on vivia Casaldàliga i on serà enterrat, i dues més a Batatais aquest dissabte, i a Ribeirao Cascalheira el dilluns dia 10.

El funeral es farà aquest diumenge a Batais i es podrà seguir en directe per internet:

 

La família bagenca de Casaldàliga té prevista properament la celebració d'un funeral a la parròquia de Balsareny i també la comunitat Claretiana amb l'Associació Araguaia organitzaran un funeral a Barcelona.

50 anys al costat dels sense terra

Casaldàliga va arribar al Brasil fa més de 50 anys per fundar una missió a l'estat de Mato Grosso i ja no va tornar mai més a Catalunya. Vinculat a la teologia de l'alliberament, el balsarenyenc mai no va deixar de defensar les comunitats indígenes del país.

Quan Casaldàliga va arribar al Brasil l'any 68, va tenir molt clar quin era el seu lloc:

"Davant d'un poble, expulsat de la seva terra, perseguit, oprimit. Nosaltres, com a Església de Jesús, només podem seguir el mateix camí del poble, viure també marginats, incompresos potser, de la mateixa Església, qui sap, perseguits, i si fos necessari arribar fins a la sang, com el poble també generalment hi arriba."

Casaldàliga va arriscar la seva vida, el van amenaçar de mort, precisament per assenyalar clarament els culpables de les misèries que pateixen els camperols. Els latifundistes del Mato Grosso acaparen la immensa majoria de les terres, expulsant indígenes quan els fa falta, i tracten els seus peons gairebé com esclaus.

Casaldàliga va ser un dels pioners de la teologia de l'alliberament i a seva ordenació com a bisbe ja donava idea de com vivia l'Església aquest sacerdot català, nascut a Balsareny l'any 1928.

El bisbe emèrit Pere Casaldàliga (Europa Press/Joan Guerrero)


Una vida al Brasil, premiat a Catalunya

Pere Casaldàliga rebia emocionat el 2006 de mans del president Maragall el Premi Internacional Catalunya, un guardó que reconeixia la tasca feta durant 40 anys per defensar les comunitats indígenes de l'explotació dels terratinents.

Per Casaldàliga, qualsevol premi havia d'estar lligat al servei d'una causa:

"Penso també que al capdavall no se'm dona un premi a mi, Pere Casaldàliga Pla. Es vol donar un recolzament a unes causes i em sembla que sempre he fet per manera d'insistir que les nostres causes valen més que la nostra vida, perquè són les causes les que donen sentit a la vida."

Amb motiu del seu 80 aniversari es va publicar un llibre homenatge, "Pedro Casaldàliga", però el que va acostar la figura de Casaldàliga a molts catalans va ser "Descalç sobre la terra vermella" de Francesc Escribano.

No va tornar mai a Catalunya perquè sempre deia que, si els seus amics del Mato Grosso no poden viatjar en avió, ell tampoc ho faria. Ell ha volgut viure i morir al costat dels més pobres, els indígenes de les ribes del riu Araguaia.

Néixer i morir al Mato Grosso és fàcil; el difícil és viure, deia Casaldàliga, i ell ha viscut aquí durant més de 50 anys.

ARXIVAT A:
Pere CasaldàligaReligióObituariBrasil
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut