Mor Albert Solà, el cambrer de la Bisbal que assegurava que era fill de Joan Carles I

Albert Solà, que va defensar tota la seva vida que era el primogènit de Joan Carles I, ha mort sobtadament aquest dissabte a la Bisbal d'Empordà, on vivia.

Solà, de 66 anys, conegut com el "Monarca de la Bisbal" per la seva lluita per demostrar els seus orígens i per la retirada que tenia amb la fesomia dels Borbons, es va desplomar de sobte en un bar que solia freqüentar amb amics després de la feina, segons expliquen mitjans locals.

Des de l'emissora de la Bisbal Ràdio Capital han dit que és "un dia trist" per la pèrdua d'un dels veïns més famosos de la localitat. Aquest mitjà detalla que Solà, després de plegar del restaurant on treballava de cambrer a la Serra Daró i de passar per casa seva, havia quedat amb uns amics en un bar habitual de la Bisbal.

Cap a les 10 de la nit, segons el relat d'una treballadora de l'establiment, Albert Solà "va entrar alegre com sempre, va demanar una copa de vi a la barra i ja no va arribar a asseure's a la taula" perquè es va desplomar a terra.

Els equips d'emergència, tot i que asseguren que "l'ambulància va arribar molt de pressa", no van poder fer res per salvar-li la vida. Albert Solà hauria mort d'un infart, segons amplia l'emissora, tot i que les causes de la defunció no han estat confirmades.

Presumpte fill del rei emèrit

Després d'anys de sospitar sobre els seus orígens, de recollir pistes i de reclamar als tribunals el seu dret a tenir-ne una confirmació a través d'una prova de paternitat, Solà va arribar a escriure un llibre, "El monarca de la Bisbal" (Ediciones B/Penguin Random House- 2019), amb totes les proves que, ell assegurava, sostenien la relació de sang que presumptament tenia amb Joan Carles I.

Sobre aquest llibre, Albert Solà va ser entrevistat al programa "Estat de Gràcia" de Catalunya Ràdio, on revela detalls del que sabia dels seus orígens.  

El seu cas va tenir ressò arreu del món, ja que si es confirmava la seva estirp, seria el fill primogènit del monarca, i per tant successor a la corona, fet que suposaria un problema per a la Casa Reial espanyola. Arguments suficients, segons Solà, perquè no hi hagués interès a aclarir el seu cas.

El programa "Tot es mou" de TV3 va entrevistar Albert Solà el juliol de l'any passat arran de la publicació d'un article al New York Times que explicava la seva lluita per demostrar que era fill de l'actual rei emèrit. El pots recuperar aquí:

Qui era Albert Solà: les pistes

Albert Solà ha dit que des de ben petit hi havia pistes que li han fet pensar que el seu origen era especial. A poc a poc, els indicis han apuntat a la família reial, i no només la seva imatge quan es mirava al mirall.

Solà ha explicat que en el seu expedient d'adopció apareixien les paraules com "xumet verd", una estranya denominació que podia fer pensar que el bebè tenia sang reial. El seu nom original consta com a Alberto Fernando Augusto Bach Ramón, un nom que diu que sempre li ha semblat aristocràtic. La seva mare seria Anna Maria Bach Ramón, suposadament menor d'edat, com Joan Carles, que aleshores tenia 17 anys.

Solà va néixer el 1956, i va ser traslladat de Barcelona a Eivissa, on el va criar una dida. Segons va declarar la seva filla al New York Times, "famílies benestants del continent" solien enviar-los per criar "els seus fills il·legítims" i, en aquest cas, recorda que pagaven "el doble de l'habitual, unes 300 pessetes al mes", una suma important en aquells anys.

El 1961, Solà recorda que va tornar Barcelona i va viure en una mansió amb jardí on va tenir una mestra particular. Una dona gran --que creia que era la seva àvia-- el venia a visitar i li regalava joguines.

Solà explica al seu llibre que amb 8 anys el van portar amb la família de Salvador Solà, un pagès de l'Empordà, que amb la seva dona el van adoptar i li van donar els cognoms.  

Solà va començar a investigar sobre els seus orígens el 1982, com un d'aquells 300.000 nens orfes, nens robats, que durant el franquisme van ser adoptats. Allà li van dir que la seva "havia estat l'adopció més complicada", i que possiblement pertanyia a una família "de la burgesia catalana".

Relació amb la família reial?

Malgrat les penúries d'una família pagesa, a l'Albert mai li va faltar de res. Diu que mai va saber --i la família no en volia parlar-- qui va pagar el carnet de conduir, un cotxe i una moto, i un bon destí al servei militar. Aquestes i altres circumstàncies de la seva vida començaven a lligar i prenien cos, com la vegada que una dona va baixar d'un cotxe gran per fer-li fotos.

El 1999, Solà vivia a Mèxic quan es va decidir a investigar el seu cas contractant un detectiu privat. Va demanar els seus registres i el jutge el va fer venir. Albert Solà diu al seu llibre que va ser aleshores que li van dir clarament que el rei Joan Carles era el seu pare.

Albet Solà va començar a enviar cartes "al seu pare" a la Zarzuela, però aquest mai va respondre a les seves demandes.

La inviolabilitat del rei

Solà va decidir presentar la seva reclamació als tribunals, on va topar amb la "inviolabilitat del rei". Durant la investigació va saber que tenia una presumpta germana vivint a Bèlgica, Ingrid Sartiau, que també assegurava ser filla de Joan Carles I. Una prova d'ADN va donar que tots dos eren mig germans.

Solà va interposar una demanda de paternitat al Tribunal Suprem, que, tot i anar acompanyada d'una prova d'ADN amb una "fiabilitat superior al 99,9%" --i que assegura es va fer a través del CNI--, el tribunal no va admetre. Contràriament, sí que ho va fer en el cas d'Ingrid Sartiau, però també la va rebutjar després del recurs presentat pel monarca.

Albert Solà va fer un recurs d'empara al Tribunal Constitucional que va ser desestimat per considerar que no es vulnerava cap dret fonamental. Solà va anunciar que arribaria fins al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg.

L'any 2020, al mes de novembre, la mesa del Congrés va vetar les preguntes d'EH Bildu sobre els drets successoris d'Albert Solà amb una resposta breu: "Viola la cortesia parlamentària".