Montcada i Reixac reclama un tractament singular per l'alt volum de serveis i infraestructures metropolitans que suporta
ACN Montcada i Reixac - L'Ajuntament de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) reclama un tractament singular per l'alt volum de serveis i infraestructures que ostenta i que beneficien Barcelona i l'àrea metropolitana. La petició parteix d'un informe que ha elaborat l'agència de desenvolupament urbà Barcelona Regional, on hi destaca la pressió que suposa tenir quilòmetres de vies i carreteres, així com infraestructures com l'Ecoparc. "Portem molts anys pagant una servitud altíssima, amb una sobrecàrrega d'infraestructures que tenen un gran impacte en la ciutat", assenyala Campos. Per aquest motiu, reclamarà als governs català i espanyol la creació d'una llei que reconegui la particularitat del municipi i que establir compensacions, entre elles de caràcter fiscal.
En un acte a la Casa de les Aigües, Campos ha presentat la proposta sota el lema 'Montcada i Reixac diu prou', un clam, assegura, per reivindicar el que li és propi a un municipi creuat per diverses línies de tren, amb cinc estacions, així com carreteres i autopistes que fan que creuar-la sigui una autèntica gimcana. Com a mostra, la ciutat té gairebé 30 quilòmetres d'infraestructures, i suporta el pas de 510 trens i 260.000 vehicles diaris.
"Portem anys pagant una servitud altíssima a Barcelona i el seu entorn, amb una sobrecàrrega per la implantació de infraestructures amb gran impacte a nivell econòmic, de salut i social", assenyala Campos. A nivell econòmic, per exemple, es dispara un aspecte tan bàsic com el de la neteja viària, donat que cal revertir esforços extra que podrien anar destinats als veïns i que cal també aplicar en aquells espais de pas.
Un altre aspecte és el de la salut, i tot i que els nivells de NO2 i de PM10 es troben dintre dels màxims establerts, tot i que superen la mitjana aconsellada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), segons detalla Campos. En l'àmbit del medi ambient l'impacte recau en rieres i torrents, afectats pel pas de les principals vies de comunicació, així com en la contaminació lumínica i acústica, molt elevada tant de dia com de nit.
"La mobilitat també es veu afectada en els trajectes quotidians, no es pot anar en línia recta, cal salvar esculls i incrementar el temps del trajecte", apunta Campos, que estima en 9 minuts l'increment d'un desplaçament estàndard per la localitat. Això, a més, accentua la segregació, donat que els barris més vulnerables, que se situen més lluny en desplaçament al centre de la localitat.
Les millores proposades
En el mateix informe, Barcelona Regional apunta un plec de millores que es podrien dur a terme a la ciutat. La majoria d'elles tenen a veure amb el pas de les vies del tren, amb una millora als passos soterrats de la línia R4.
Pel que fa a les carreteres, es planteja una millora de l'accés al municipi a través del barri de Can Sant Joan, que acull, entre altres, la cimentera i les vies de tren de l'estació de Bifurcació. També planteja l'ús de pantalles tradicionals a la C-33 per minimitzar el soroll als barris per on passa, així com un nou model urbanístic a la carretera N-150, on ja s'hi està desenvolupant una xarxa ciclable.
La suma dels projectes s'elevaria als 94 milions d'euros. Ara bé, la suma important és la vinculada a eliminar una de les principals barreres que té la localitat, el soterrament de la línia R2, que parteix la ciutat pel mig. El seu cost és de 620 milions d'euros, i s'espera que a principis d'abril Adif adjudiqui els treballs, que Campos destaca que no tenen confirmació oficial que s'hagin adjudicat a Ferrovial, com apuntava un mitja especialitzat la setmana passada: "Això permetrà recosir la trama urbana i cohesionar el municipi", diu.
Excepcionalitat
Campos considera que ja n'hi ha prou i que cal que Montcada sigui recompensada per allò que ha aportat històricament amb serveis directes a Barcelona i al seu entorn. Actualment, hi ha cinc especificitats, entre elles la de municipis de muntanya, turístics o artístics, però Montcada vol anar un pas més enllà perquè considera que aquestes no han funcionat.
"Demanem un règim especial, una llei sectorial que caldria aprovar a través del Govern o el Parlament per reflectir la voluntat política de normativització, amb un marc propi i específic per al nostre municipi", destaca Campos. Aquesta consideració podria aportar beneficis que tindrien afectació, per exemple, en la fiscalitat, fet pel qual la petició pel tracte diferenciat també es traslladarà al govern espanyol.
