Monòlegs i diàlegs

Els milers de persones que s'han aplegat a la plaça de Sant Jaume volien fer sentir la seva veu contra les retallades. I ho han aconseguit. Totes saben, però, que la revisió de la despesa és inevitable i el control del dèficit obligat. Però no estan disposades a acceptar que això comporti una rebaixa de l'estat del benestar, cosa que podríem subscriure tots.

Si volem ser curosos hem d'admetre, però, que algunes d'aquestes persones potser creuen que el servei públic són elles mateixes en confondre-ho amb el seu lloc de treball. Vull dir que potser han sortit, legítimament és clar, a defensar la plaça que ocupen a l'administració que els ha retallat el sou però els manté la feina, mentre que més de 600.000 ciutadans que no han tingut l'empara pública ja fa mesos i potser anys que sobreviuen com poden consumits pel neguit de no saber quan trobaran una feina.

Que això passi quan els anuncis oficials de revisió a la baixa dels serveis públics encara no s'ha fet vol dir que ja ens hem acostumat a posar-nos la vena abans que la ferida però també que alguna cosa falla. I sembla que fallen els ressorts indispensables i ineludibles en la societat del segle XXI: els de la comunicació. També és normal. Després de mantenir monòlegs permanents durant anys alguns van acabar pensant que dialogaven.