Anar a la navegació principal

Anar a la navegació secundària

Món20XXI

Més enllà del 2000 era el futur. Desconegut i esperançador… Ens podíem imaginar que seria així el segle XXI?

Arribem al 2020 del segle XXI. És prou temps per fer una mirada retrospectiva amb la doble intenció de mirar què ha marcat el panorama informatiu en l'àmbit internacional durant tot aquest període i provocar una reflexió sobre el camí que va traçant el món.

En aquest resum de les últimes dues dècades s’identifica la notícia més destacada de cada any i es rescata la manera com Televisió de Catalunya en va informar. De la mà dels periodistes que van cobrir cada una de les informacions, s'aporta una reflexió sobre com aquella notícia ha esdevingut en fenomen.

Tot plegat, per posar una pregunta sobre la taula: som on esperàvem ser en ple segle XXI?

2000 La fi dels intocables

El dictador Augusto Pinochet s'havia procurat immunitat a Xile convertint-se en senador. Però un jutge espanyol el va portar a judici per crims contra la humanitat. Baltasar Garzón s'havia valgut de les virtuts de la justícia universal i avisava altres mandataris que ja no eren intocables.

Va ser la primera vegada que aquests criminals van tenir la sensació que podien acabar tancats a la presó.

Ramon Rovira
2000 - La fi dels intocables

2001 Un terror inèdit

Dos avions es van estavellar contra les Torres Bessones de Nova York. En el mateix moment que es va confirmar que es tractava d'un atemptat, es va saber que el món canviaria. Els EUA van iniciar ofensives militars al Pròxim Orient que, potser sense pretendre-ho, han alimentat el jihadisme.

Davant aquella situació, els americans van preferir reforçar la seguretat tot i deixar pel camí les llibertats i els drets civils.

Salvador Sala
2001 - Un terror inèdit

2002 Cara i creu

Dotze països van renunciar a la seva pròpia divisa per donar sentit a un projecte essencial de la Unió Europea: l'euro. La moneda única havia de situar l'economia europea al mateix nivell del gran gegant, el dòlar. L'euro ha donat estabilitat, però també ha afavorit un fàcil accés al crèdit que ha derivat en més d'un maldecap econòmic.

La facilitat de crèdit a tipus d'interès baixos va facilitar aquella bombolla que tots coneixem.

Miquel Ramon
2002 - Cara i creu

2003 Anant per l'esquerra

Un sindicalista, Lula da Silva, era escollit president de la principal potència d'Amèrica Llatina, el Brasil. Va ser el començament d'una onada de governs d'esquerra que van dominar la regió a principis del segle XXI. Les crisis polítiques i econòmiques que els van empènyer, també són darrere les seves debilitats.

L'Amèrica Llatina s'ha fet gran, no només les seves institucions, també la seva societat. Ara són gent amb més consciència de la importància de la política.

Isabel Galí
2003 - Anant per l'esquerra

2004 Matar és massa fàcil

Faltaven 3 dies per a les eleccions espanyoles. Una sèrie d'explosions a la xarxa de Rodalies de Madrid matava 191 persones. El govern d'Aznar va intentar fer creure que la massacre era cosa d'ETA, i va perdre les generals. Va ser la primera vegada que el jihadisme actuava a Europa, però el seu terror tindria massa més capítols.

Aquella mentida tan barroera, jo crec que va crear un clima de desconfiança i crispació que encara es manté avui.

Carles Francino
2004 - Matar és massa fàcil

2005 Inconsistència constituent

La Unió Europea s'havia d'actualitzar després de l'ampliació a 10 estats de l'Est. Calia una nova constitució, però dos països fundadors, França i els Països Baixos, es van oposar als referèndums d'aquell tractat. Va ser un revés i el primer avís que els fonaments de la UE potser no eren tan sòlids com es creia.

El nom de les coses importa, i allò era una constitució, era un tractat, però es parlava de constitució. I de constitució només n'hi ha una.

Lluís Caelles
2005 - Inconsistència constituent

2006 Temença a la dissidència

Aleksandr Litvinenko era un exespia del KGB, però es va convertir en tot un símbol de la dissidència russa. El motiu? Morir enverinat al Regne Unit per poloni 210. El cas va preocupar governs i opinió pública, però no ha servit per esvair ombres de dubte sobre els mètodes de la Rússia de Putin.

Entre la comunitat internacional, molts creuen que amb Rússia és millor entendre-s'hi que encarar-s'hi.

Manel Alías
2006 - Temença a la dissidència

2007 Trenant el futur

Steve Jobs va presentar públicament l'iPhone. No era només un telèfon intel·ligent, era el minut zero de la connectivitat, una realitat que ha canviat el dia a dia de milions de persones que parlen amb les màquines, condueixen cotxes autònoms i es preocupen per la seva privacitat.

Ens hem d'acostumar que cada cop se sabran més dades nostres, però no per cap altra cosa que perquè nosaltres les hem compartit.

Jordi Aguilera
2007 - Trenant el futur

2008 Impensable, no impossible

Un negre era escollit president dels Estats Units. Només això ja era prou transcendent en un país construït sobre els fonaments de l'esclavatge. Però Barack Obama va ser més que un president negre; va obrir els Estats Units al món i als seus petits mons, va inspirar altres líders i amb les seves llums i ombres va ser un revulsiu.

Representava tallar amb el passat, el nou JFK, la recuperació de les llibertats, tornar a ser amics del món i, fins i tot, la recuperació econòmica.

Albert Elfa
2008 - Impensable, no impossible

2009 El braç i la màniga

La caiguda de Lehman Brothers va ser com encendre els llums al final de la festa. Els excessos del capitalisme quedaven al descobert i el món ho pagava amb una crisi que va trencar esquemes. La classe mitjana es feia miques i es reclamaven reflexions serioses. Refundar el capitalisme, per exemple. Una bona idea que es va quedar només en bones paraules.

Deu anys després, estem igual o pitjor. Estem tornant a les guerres comercials i a l'unilateralisme del segle XX i, socialment, caminem cap a la precarietat.

Albert Closas
2009 - El braç i la màniga

2010 Els riscos de la veritat

El Pentàgon és, segurament, un dels llocs del món on la informació es guarda més zelosament. És un sistema hermètic pensat contra qualsevol escletxa, però no és perfecte. Julian Assange va trobar una via d'aigua i va propiciar la filtració de secrets d'estat més gran de la història. El fundador de Wikileaks es va convertir en la bèstia negra dels EUA i va evidenciar que desvelar la veritat és tot un risc.

Vam tornar a aquell debat sobre qui, en nom de la seguretat regala la llibertat, no mereix ni una cosa ni l'altra.

Antoni Bassas
2010 - Els riscos de la veritat

2011 Temps de primaveres

Un venedor ambulant de Tunis es va calar foc com a protesta pel tracte de la policia. Milers de tunisians van sortir al carrer en senyal de complicitat i van oferir una imatge inèdita: la de manifestacions massives contra el govern. El president hi va veure una revolta social, però era política. El desafiament al poder es va estendre a altres països de la regió. Era la floració de la Primavera Àrab.

La revolució va començar a les cases. Els fills i les filles començaven a qüestionar-se les coses dins de casa, només calia dur-les més enllà: cap a l'altre règim, que és el dictador.

Nicolás Valle
2011 - Temps de primaveres

2012 Palestina 194

La comunitat internacional va decidir incloure un estat que no era estat en el seu club d'estats. L'ONU va aprovar l'entrada de Palestina com a membre observador i plantava cara a Israel i el seu gran aliat, els Estats Units, en el contenciós històric entre àrabs i jueus. La pressió de les Nacions Unides, però, no ha servit per posar punt final al conflicte.

Aquestes dues comunitats (israelians i palestins) són irreconciliables perquè hi ha hagut una intervenció exterior que les ha fet irreconciliables.

Joan Roura
2012 - Palestina 194

2013 Habemus papam

Jorge Mario Bergoglio no era a les travesses. De fet, era un cardenal força desconegut entre les “figures” de la cúria vaticana. Però d'aquell conclave ple de suspens en sortiria escollit papa de Roma. Ningú sospitava com de trencadora seria aquella fumata blanca.

Mai hi havia hagut cap papa jesuïta, i això, entre altres coses, permetia augurar que era un home que trencava motlles.

Vicenç Lozano
2013 - Habemus papam

2014 La Xina, revolucionada

La fórmula “un país, dos sistemes” que garantia la convivència entre Hong Kong i Pequín va començar a trontollar. Els joves honkonguesos reclamaven més llibertats, però la idiosincràsia del règim de la República Popular de la Xina ho travava sistemàticament. La Revolució dels Paraigües va contraposar-se per primer cop a la revolució de Pequín per consolidar-se com a potència mundial.

El conflicte durarà anys perquè la Xina no acceptarà mai un Hong Kong plenament democràtic i el front democràtic no està disposat a renunciar-hi.

Sergi Vicente
2014 - La Xina, revolucionada

2015 L'única escapatòria

El 2015 va ser el punt àlgid d'una crisi migratòria que ha interpel·lat directament els polítics europeus i els valors de la Unió. Les imatges de les costes gregues i els camins dels Balcans van despertar molts ciutadans. Atordits, molts es van preguntar: qui som realment els europeus, en què ens hem convertit?

Quan estàs enmig d'una tempesta sense la nau adequada, una política comuna bona, cadascú rema cap a la seva direcció i acabes naufragant.

Xesco Reverter
2015 - L'única escapatòria

2016 Trampolí populista

La principal potència mundial, els Estats Units, va escollir un populista com a president. La victòria de Donald Trump va ser un advertiment que la correcció política ja no era requisit per al lideratge del món. Era, en certa manera, un premi a la demagògia que altres líders s'han fet seu, i per això Le Pen sedueix tants francesos, Salvini, tants italians o Wilders, tants holandesos. És el momentum del populisme.

Trump arribava directament als seus seguidors a través de Twitter i, quan parlaves amb ells, el que més agraïen era que parlés amb franquesa.

Raquel Sans
2016 - Trampolí populista

2017 La via de les urnes

El món va mirar Espanya com poques vegades ho havia fet en la història recent. Catalunya havia desafiat la unitat de l'Estat amb un referèndum d'autodeterminació. La resposta de Madrid va ser la repressió policial. Les escenes van sorprendre dins i fora del país, però van ser l'advertiment inequívoc que desafiar la unitat de l'Estat es podia pagar amb la llibertat individual.

Tothom tenia l'interrogant de com respondria l'Estat al que es considerava un desafiament. Però ningú s'imaginava que hi hagués càrregues contra la gent.

Jordi Pons
2017 - La via de les urnes

2018 Jo, també

No, no era normal que els homes poguessin assetjar les dones amb tota la impunitat del món. Les inèrcies més perverses del patriarcat havien posat les dones en una posició de vulnerabilitat inexplicable, i algunes van dir prou. Van assenyalar els culpables i van alimentar un moviment de complicitat arreu del planeta revelant públicament que elles també havien estat víctimes d'abusos.

Treballar la igualtat vol dir acabar amb la violència masclista, evidentment.

Gemma Ruiz
2018 - Jo, també

2019 Qui mana al món?

El món ofereix senyals d'alarma preocupants sobre el seu estat de salut. El planeta està canviant de manera forçada perquè els seus habitants no li respectem les seves lleis. La contaminació derivada d'un model de progrés egoista està portant la Terra a transformar-se perillosament per sobreviure. La seva salvació pot ser-ho a costa del model de vida dels humans i, en ple segle XXI, ens entestem a posar-hi remei.

Què hem de fer per revertir el canvi climàtic? Hem d'incorporar-lo a l'economia. Si només la centrem en el creixement, no ens en sortirem.

Tomàs Molina
2019 - Qui mana al món?