Modest acord a la cimera de Cancún que prorroga la vigència de Kyoto tot i l'oposició de Bolívia
Els 190 països que participen en la cimera del canvi climàtic de Cancún han aconseguit arribar a un modest acord de mínims que prorroga la vigència del Protocol de Kyoto, espera més retallades en les emissions de CO2 i crea un fons verd per ajudar els països en vies de desenvolupament a reduir les seves emissions. Bolívia és l'únic país que no ha signat aquest document i amenaça d'anar al Tribunal Penal Internacional (TPI) de la Haia per impugnar el resultat de la cimera.
A Cancún els 190 països que participen en la XVI Cimera de l'ONU sobre el Canvi Climàtic excepte Bolívia, han subscrit un text comú després de negociar fins a l'últim minut. El document incorpora algunes propostes per reduir l'emissió de gasos contaminants, reitera la convicció que l'any 2020 cal haver frenat les emissions de CO2 entre un 25% i un 40% i diu que l'ONU serà qui dirigirà el procés. Tot i aquesta declaració d'intencions, s'hi han aprovat pocs aspectes pràctics. Les mesures concretes s'hauran d'aprovar en la pròxima cimera, a Sud-àfrica el desembre del 2011, una data límit, ja que el Protocol de Kyoto, que limita les emissions contaminants, expira el 2012.
Bolívia s'oposa als compromisos de mínims de la cimera
El text ha tingut un únic opositor, Bolívia, que ha anunciat que anirà al Tribunal Internacional de la Haia per impugnar el resultat de la cimera. Segons aquest país, l'acord de Cancún "atempta contra les regles internacionals acordades per aturar el canvi climàtic". Bolívia considera que els acords de mínims de la cimera de Cancún no garanteixen el seguiment dels de Kyoto. Per això s'ha oposat al text que ha presentat la presidenta mexicana, Patricia Espinosa. El cap de la diplomàcia boliviana, Pablo Solón, ha dit que el seu país "no està disposat a firmar un document que signifiqui l'increment de la temperatura global i que posi més vides humanes en perill quan ja hi ha 300.000 persones que moren a l'any. Segons Solón, el projecte no garanteix el seguiment del Protocol de Kyoto, que expira el 2012 i que fins ara és l'únic vinculant en la reducció d'emissions contaminants, i que únicament obliga a aquestes retallades els països desenvolupats que l'han ratificat. El cap de la delegació boliviana també assegura que la presidenta de la cimera, Patricia Espinosa, ha violat el reglament de la convenció, que estableix que els acords s'han d'adoptar amb el consentiment dels 194 països membres, cosa que en aquesta ocasió no s'ha fet perquè no s'ha tingut en compte l'oposició boliviana.
Cancún impulsa un fons verd
La cimera de Cancún sí que ha consensuat, però, establir un fons verd per ajudar els països en vies de desenvolupament a reduir les seves emissions. No obstant això, tampoc s'han acabat de definir els mecanismes d'ajuda. Els Estats Units prefereixen que sigui gestionat pel Banc Mundial, mentre que molts països que han de rebre l'ajuda s'inclinen per les Nacions Unides o un nou organisme. S'ha concretat un fons verd de 75.000 milions d'euros per l'any 2020 destinat a la protecció dels boscos tropicals, així com el desenvolupament d'energies ecològiques. Aquesta iniciativa és la més clara de la cimera. Així ho ha anunciat el ministre de Medi Ambient de Bangla Desh, Hassan Mahmud, que ha apuntat a l'existència d'aquest acord "amb independència" que després s'hagin d'acordar les seves característiques i funcionament. L'aprovació de l'anomenat "fons climàtic verd" suposa, segons el parer de la ministra d'Exteriors mexicana, Patricia Espinosa, "una nova era de cooperació internacional en la lluita contra el canvi climàtic".
A la cimera de Cancún no s'ha fet cap pas ferm per aconseguir un dels principals objectius: reduir dos graus la temperatura del planeta. La cimera ha servit, però, perquè l'ONU s'hagi consolidat novament com a marc idoni de les negociacions, després del fracàs de la cimera de Copenhagen. D'allí en van sortir compromisos no vinculants i al marge de les Nacions Unides.
Bolívia s'oposa als compromisos de mínims de la cimera
El text ha tingut un únic opositor, Bolívia, que ha anunciat que anirà al Tribunal Internacional de la Haia per impugnar el resultat de la cimera. Segons aquest país, l'acord de Cancún "atempta contra les regles internacionals acordades per aturar el canvi climàtic". Bolívia considera que els acords de mínims de la cimera de Cancún no garanteixen el seguiment dels de Kyoto. Per això s'ha oposat al text que ha presentat la presidenta mexicana, Patricia Espinosa. El cap de la diplomàcia boliviana, Pablo Solón, ha dit que el seu país "no està disposat a firmar un document que signifiqui l'increment de la temperatura global i que posi més vides humanes en perill quan ja hi ha 300.000 persones que moren a l'any. Segons Solón, el projecte no garanteix el seguiment del Protocol de Kyoto, que expira el 2012 i que fins ara és l'únic vinculant en la reducció d'emissions contaminants, i que únicament obliga a aquestes retallades els països desenvolupats que l'han ratificat. El cap de la delegació boliviana també assegura que la presidenta de la cimera, Patricia Espinosa, ha violat el reglament de la convenció, que estableix que els acords s'han d'adoptar amb el consentiment dels 194 països membres, cosa que en aquesta ocasió no s'ha fet perquè no s'ha tingut en compte l'oposició boliviana.
Cancún impulsa un fons verd
La cimera de Cancún sí que ha consensuat, però, establir un fons verd per ajudar els països en vies de desenvolupament a reduir les seves emissions. No obstant això, tampoc s'han acabat de definir els mecanismes d'ajuda. Els Estats Units prefereixen que sigui gestionat pel Banc Mundial, mentre que molts països que han de rebre l'ajuda s'inclinen per les Nacions Unides o un nou organisme. S'ha concretat un fons verd de 75.000 milions d'euros per l'any 2020 destinat a la protecció dels boscos tropicals, així com el desenvolupament d'energies ecològiques. Aquesta iniciativa és la més clara de la cimera. Així ho ha anunciat el ministre de Medi Ambient de Bangla Desh, Hassan Mahmud, que ha apuntat a l'existència d'aquest acord "amb independència" que després s'hagin d'acordar les seves característiques i funcionament. L'aprovació de l'anomenat "fons climàtic verd" suposa, segons el parer de la ministra d'Exteriors mexicana, Patricia Espinosa, "una nova era de cooperació internacional en la lluita contra el canvi climàtic".
A la cimera de Cancún no s'ha fet cap pas ferm per aconseguir un dels principals objectius: reduir dos graus la temperatura del planeta. La cimera ha servit, però, perquè l'ONU s'hagi consolidat novament com a marc idoni de les negociacions, després del fracàs de la cimera de Copenhagen. D'allí en van sortir compromisos no vinculants i al marge de les Nacions Unides.
