Mobilitzacions a tot Europa contra la directiva que pretén liberalitzar els serveis a la UE
Aquest dissabte ha estat un dia de mobilització arreu d'Europa contra la Directiva Bolkenstein sobre els serveis, que en principi ha d'aprovar dimarts que ve el Parlament europeu. L'acte principal, organitzat per l'Associació per una Taxa sobre les Transaccions Especulatives per Ajuda als Ciutadans (ATTAC) i els sindicats, s'ha fet a Estrasburg, però també hi ha hagut protestes a Itàlia, França, i Polònia. A Barcelona, s'ha fet una concentració davant la representació de la Comissió Europea. Els sindicats temen que amb aquesta directiva europea se sotmetin a les lleis de mercat fins i tot serveis públics essencials.
El Parlament europeu es pronunciarà dimarts i votarà dijous la directiva que persegueix eliminar obstacles a la prestació de serveis entre els estats membres. Proposada per l'anterior Comissió Europea el gener del 2004, la Directiva Bolkenstein va generar les mobilitzacins dels sindicats i de l'esquerra europea en general, que no van dubtar a sortir al carrer per protestar contra el que consideraven una amenaça a l'Europa social. Amb els detractors de la iniciativa es van alinear, també, l'aleshores canceller alemany, Gerhard Schröder, i el president francès, Jacques Chirac.
La directiva proposada originalment facilitava a les empreses europees de serveis que s'establissin en altres països i només les obligava a complir la legislació del seu país d'origen. A la pràctica, això volia dir que un treballador de l'Est desplaçat a París podia continuar cobrant el mateix que cobrava al seu país, encara que, a França, els sous fossin més elevats. Malgrat les protestes, la directiva no es va retirar, però els líders europeus van acordar reformar-la i ara, dimarts que ve, s'ha de tornar a votar.
Representants dels populars i els socialistes europeus van assolir dimecres un preacord que, almenys en teoria, permet als països establir determinats requisits a les empreses de serveis que s'hi instal·lin. Però la fórmula actual tampoc no satisfà tothom: els seus detractors la consideren insuficient i els partidaris la critiquen perquè posa els drets socials i laborals davant de la llibertat de comerç.
