Minironyons creats a Catalunya ajuden a comprendre com entra el SARS-CoV-2 al cos

El projecte es desenvolupa a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya en col·laboració amb experts de Suècia, el Canadà i altres països
Minironyons creats a Catalunya ajuden a comprendre com entra el SARS-CoV-2 al cos

Minironyons creats a Catalunya ajuden a comprendre com entra el SARS-CoV-2 al cos

El projecte es desenvolupa a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya en col·laboració amb experts de Suècia, el Canadà i altres països
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
Minironyons creats a Catalunya ajuden a comprendre com entra el SARS-CoV-2 al cos
El grup de recerca de la doctora Núria Montserrat

Minironyons creats amb cèl·lules humanes per investigar una de les vies d'entrada del SARS-CoV-2 a l'organisme. Aquest és el projecte que s'està desenvolupant a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), en col·laboració amb experts de Suècia, el Canadà i altres països.

Els investigadors de l'IBEC estan liderats per Núria Montserrat. El seu grup de recerca és un dels pioners en l'ús de la bioenginyeria per crear miniòrgans. Això serveix per estudiar formes d'aturar la infecció, com explica la doctora Montserrat:

"Experts en genètica molecular i virologia estan explotant els nostres cultius cel·lulars per provar tractaments focalitzat perquè aquest virus deixi de replicar-se i infectar les nostres cèl·lules."

El grup de recerca està especialitzat en la generació de minironyons, uns cultius cel·lulars que capturen la complexitat d'aquest òrgan. Com que el SARS-CoV-2 també afecta el ronyó, aquests elements permeten estudiar un receptor anomenat ACE2 que és una de les vies que el virus utilitza per entrar en el nostre organisme.

Els òrgans són cultius tridimensionals produïts a partir de cèl·lules mare pluripotents. S'assemblen a teixit embrionari de ronyó humà quan es troba en el segon trimestre de gestació.

Detall d'un minironyó (IBEC)

Els teixits han de madurar en una placa de cultiu en el laboratori i s'han d'assemblar al ronyó adult. Per això, se'ls ha de dotar d'una xarxa vascular que els permeti obtenir nutrients.

Per assolir-ho, els investigadors van implantar-los en una xarxa de vasos sanguinis embrionaris de pollastre. Al cap d'uns dies, els minironyons es desenvolupaven i diferenciaven.

Una eina per estudiar patologies

Això ja ha permès demostrar que poden servir com a model de patologies renals. En un article publicat el febrer de l'any passat a la revista Nature Materials, van descriure la creació d'aquests òrgans i van mostrar que s'hi produïen processos fonamentals de la formació del ronyó, com la distribució, la funcionalitat i l'organització específica de les cèl·lules.

Alguns equips ja estan utilitzant els minironyons en la recerca de fàrmacs per malalties renals. I amb el nou projecte ajudaran a conèixer millor el procés d'infecció per SARS-CoV-2, en una mostra de recerca interdisciplinària d'excel·lència a la frontera de l'enginyeria i les ciències de la vida.

ARXIVAT A:
Coronavirus Recerca científica