Millor direcció

La distinció de Guillermo del Toro amb el Goya a millor guió original ha afegit incògnita a un dels guardons més cèlebres. Semblava que el mexicà tenia opcions d'aconseguir el premi a la millor direcció. Finalment, però, Alejandro Amenábar ha pronunciat el nom de Pedro Almodóvar, i Penélope Cruz ha pujat a recollir l'estatueta i a llegir la carta del manxec "per si hi havia sort". El presentador, José Corbacho, no s'ha pogut estar de dir "Veus, Pedro! Hauries patit, però t'hauries endut el premi!". És el segon Goya d'aquesta categoria per a Almodóvar, que ha deixat sense el premi Agustín Díaz Yanes, Guillermo del Toro i Manuel Huerga.

Actualitzat

AGUSTÍN DÍAZ YANES

"Alatriste" és el retorn d'Agustín Díaz Yanes a la direcció cinc anys després de l'esperada "Sin noticias de Dios", pel·lícula que va decebre part del seguidors de "Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto", el seu exitós debut com a director, el 1995.

Abans, Díaz Yanes va destacar com a guionista amb textos que va protagonitzar a la gran pantalla Victoria Abril, com ara "Baton rouge" i "A solas contigo". També amb Abril com a protagonista, el director madrileny va fer d'ajudant de Pedro Almodóvar a '"Átame". La bona reputació va fer possible que filmés "Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto", per la qual va obtenir els Goya a la millor direcció novell i al millor guió original.

PEDRO ALMODÓVAR 

Tot i que, contra tot pronòstic, ha quedat fora dels Oscars, "Volver" va arribar als Goya amb la nominació als Globus d'Or com a millor pel·lícula estrangera i el premi de The National Board of Review dels Estats Units. "Volver" va triomfar als premis del cinema europeu, on es va endur cinc dels sis guardons a què optava, entre els quals els de millor director i millor interpretació femenina. A banda de recuperar la seva Manxa natal, Almodóvar s'ha retrobat amb Carmen Maura, l'actriu amb la qual va aconseguir la fama internacional amb "Mujeres al borde de un ataque de nervios".

De la seva filmografia destaquen obres com "¿Qué he hecho yo para merecer esto?", "La ley del deseo" o "Carne trémula". El ressò internacional més gran el va aconseguir el 1999 amb "Todo sobre mi madre", èxit sense precedents que va culminar amb l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. El 2002, amb "Hable con ella", va guanyar l'Oscar al millor guió original.

GUILLERMO DEL TORO 

La indústria cinematogràfica es va fixar en Guillermo del Toro arran del reconeixement de "Cronos" a Canes. Aleshores, Del Toro ja tenia una llarga experiència en el món del cel·luloide, en les facetes d'artista d'efectes especials, producció i direcció, però el premi va ser la porta de Hollywood, on va debutar amb "Mimic" el 1997. El director mexicà va topar amb els productors i per això va assegurar la pròxima jugada. La productora dels germans Almodóvar, El Deseo, va cofinançar "El espinazo del diablo", una història de fantasmes ambientada a la Guerra Civil espanyola, un fil que ha reprès amb "El laberinto del fauno", escollida millor pel·lícula de l'any per la crítica dels Estats Units i nominada a sis Oscar.

Del Toro va tornar a Hollywood i va acceptar dirigir "Blade II" i va aconseguir que el seu actor fetitxe, Ron Perlman, protagonitzés el següent projecte de la seva filmografia, "Hellboy".

MANUEL HUERGA

Després d'una prolífica carrera a la televisió, amb incursions en la producció cinematogràfica, Manuel Huerga va debutar com a director d'un llargmetratge el 1999 amb "Antártida". La pel·lícula, protagonitzada per Ariadna Gil i Carlos Fuentes, va guanyar el Goya a la millor fotografia.

"Salvador", basada en la novel·la de Francesc Escribano "Compte enrere: història de Salvador Puig Antich", va ser ovacionada a Canes, va obtenir el premi del públic del Festival de Cinema Espanyol de Tolosa i Migdia-Pirineus i el premi Cinemania de la Cadena SER.

Huerga ha estat responsable d'una llarga llista d'esdeveniments, com les cerimònies d'inauguració i clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, els mateixos premis Goya, els Octubre o la cerimònia del Centenari del Barça.

Anar al contingut