Mig miler de persones s'uneixen al Twitter per fer una pel·lícula
La "tweetpel·li" s'ha presentat oficialment i ja comença a caminar. Com el seu nom indica, el projecte es tracta d'una pel·lícula gestada des del Twitter en què aquesta xarxa social tindrà presència des de la producció fins al mateix guió. La idea, pionera, va sorgir del programa de Catalunya Ràdio "Vist i no vist", que per Setmana Santa va dedicar sis hores a parlar del Twitter. El que semblava un rampell d'alguns usuaris del Twitter va començar a agafar cos de la mà del realitzador del "Vist i no vist", Valentí Sanjuan. Des d'aleshores i en només quatre setmanes ja hi ha mig miler de persones interessades a participar en un projecte tan innovador com incert.
"Sabem on neix la 'tweetpel·li', però no cap on va". Són paraules de Valentí Sanjuán, el realitzador del programa de Catalunya Ràdio "Vist i no vist" i un dels impulsors de la "tweetpel·li", durant l'acte de presentació d'aquest projecte que aquest dijous va reunir unes 200 persones a l'Institut Francès de Barcelona. Dos-cents usuaris del Twitter del mig miler que ja ha compromès part del seu "temps, talent o 'tweets'" (tres ingredients bàsics, segons els artífexs del projecte) per fer realitat un experiment que vol casar cinema i xarxes socials.
A l'auditori de l'Institut Francès ningú duia el mòbil a la butxaca, sinó a la mà; un símptoma inequívoc que la comunicació a través de tweets està garantida. I aquest és un dels valors principals per assegurar que el projecte tiri endavant. El Twitter serà l'eina vehicular des d'on es proposaran històries per ser una de les sis que es trobaran a la "tweetpel·li". També se suggeriran localitzacions, s'oferiran materials per al rodatge, es mostraran cartells o il·lustracions, o fins i tot s'argumentaran les raons jurídiques per tenir en compte, o no, el Creative Commons... per exemple.
De fet, no se sap gaire què irromprà al "hashtag" #tweetpeli d'ara en endavant. Cada cop hi ha més usuaris del Twitter que el segueixen i, esclar, més probabilitats d'augmentar el caos. Davant aquest risc, un dels directors de la "tweetpel·li", Joan Riedweg, aposta perquè un equip de responsables garbelli les idees i propostes i determini quines s'accepten. Hi haurà, doncs, algú que mani per ordenar la preproducció i producció i, en cap cas, això no anirà en detriment d'un dels grans objectius de la "tweetpel·li": la participació i la col·laboració de tothom.
No és una proclama gratuïta aquesta de la participació i així ho va voler advertir @ganyet, un dels usuaris més actius, que va assegurar: "les xarxes socials són els mitjans més honestos i descentralitzats; per tant, tothom ha de ser molt honest perquè cadascú es senti la tweetpeli com a seva". Tenint això ben present es garantirà que la participació de tothom sigui plena ja sigui, assumint la responsabilitat d'alguna àrea de la producció, aportant coneixements en el camp de l'audiovisual, ajudant en els rodatges o, simplement alimentant el #tweetpeli amb notícies interessants per al projecte.
La Tweetpeli obra segurament una nova manera de treballar i això li va agradar a Abel Folk, un dels altres directors que ja han garantit la seva participació, com també ho ha fet Àngel Llàcer, Lluís Danés, el mateix Valentí Sanjuan i Nacho Vigalondo. Davant la filosofia de treball de la "tweetpel·li", Folk augurava durant el seu discurs de cara al públic que "si surt bé, és una iniciativa revolucionària", i afegia: "Demostrar que sense ministeris, departaments de Cultura o ajuntaments de Barcelona és possible fer una pel·lícula de qualitat, no agradarà gaire a la indústria, i que no els agradi gaire a mi m'agrada molt". Folk va reivindicar "el treball al marge del profit de la indústria, perquè és de la generositat i el talent d'on han sortit les grans idees".
Els discursos durant l'acte de presentació van esperonar l'entusiasme dels assistents, que en sortir, salivaven davant la imminència de preparar material per a la "tweetpel·li". Aquest esperit és clau per Riedweg, que assegura que "amb entusiasme tot és possible". El director d'X-trems, insisteix en aquest vídeo en la necessitat d'entusiasmar-se.
"El projecte parteix de zero", insistia a recordar Valentí Sanjuan, però si en quatre setmanes s'han mobilitzat 500 persones, tot fa pensar que al llarg dels propers mesos ja hi haurà sobre la taula les sis històries independents que s'hauran rodat en un parell de dies cadascuna i que, entrellaçades, formaran la "tweetpel·li", que es vol estrenar abans que acabi aquest 2010. Tot plegat es planteja amb un pressupost inexistent i des de la generositat dels implicats, com explica Valentí Sanjuan en aquest vídeo. Això sí, hi ha una voluntat d'obtenir rèdit econòmic per destinar-lo íntegrament a una ONG que, com no podia ser d'una altra manera, decidiran els mateixos usuaris.
A l'auditori de l'Institut Francès ningú duia el mòbil a la butxaca, sinó a la mà; un símptoma inequívoc que la comunicació a través de tweets està garantida. I aquest és un dels valors principals per assegurar que el projecte tiri endavant. El Twitter serà l'eina vehicular des d'on es proposaran històries per ser una de les sis que es trobaran a la "tweetpel·li". També se suggeriran localitzacions, s'oferiran materials per al rodatge, es mostraran cartells o il·lustracions, o fins i tot s'argumentaran les raons jurídiques per tenir en compte, o no, el Creative Commons... per exemple.
De fet, no se sap gaire què irromprà al "hashtag" #tweetpeli d'ara en endavant. Cada cop hi ha més usuaris del Twitter que el segueixen i, esclar, més probabilitats d'augmentar el caos. Davant aquest risc, un dels directors de la "tweetpel·li", Joan Riedweg, aposta perquè un equip de responsables garbelli les idees i propostes i determini quines s'accepten. Hi haurà, doncs, algú que mani per ordenar la preproducció i producció i, en cap cas, això no anirà en detriment d'un dels grans objectius de la "tweetpel·li": la participació i la col·laboració de tothom.
No és una proclama gratuïta aquesta de la participació i així ho va voler advertir @ganyet, un dels usuaris més actius, que va assegurar: "les xarxes socials són els mitjans més honestos i descentralitzats; per tant, tothom ha de ser molt honest perquè cadascú es senti la tweetpeli com a seva". Tenint això ben present es garantirà que la participació de tothom sigui plena ja sigui, assumint la responsabilitat d'alguna àrea de la producció, aportant coneixements en el camp de l'audiovisual, ajudant en els rodatges o, simplement alimentant el #tweetpeli amb notícies interessants per al projecte.
La Tweetpeli obra segurament una nova manera de treballar i això li va agradar a Abel Folk, un dels altres directors que ja han garantit la seva participació, com també ho ha fet Àngel Llàcer, Lluís Danés, el mateix Valentí Sanjuan i Nacho Vigalondo. Davant la filosofia de treball de la "tweetpel·li", Folk augurava durant el seu discurs de cara al públic que "si surt bé, és una iniciativa revolucionària", i afegia: "Demostrar que sense ministeris, departaments de Cultura o ajuntaments de Barcelona és possible fer una pel·lícula de qualitat, no agradarà gaire a la indústria, i que no els agradi gaire a mi m'agrada molt". Folk va reivindicar "el treball al marge del profit de la indústria, perquè és de la generositat i el talent d'on han sortit les grans idees".
Els discursos durant l'acte de presentació van esperonar l'entusiasme dels assistents, que en sortir, salivaven davant la imminència de preparar material per a la "tweetpel·li". Aquest esperit és clau per Riedweg, que assegura que "amb entusiasme tot és possible". El director d'X-trems, insisteix en aquest vídeo en la necessitat d'entusiasmar-se.
"El projecte parteix de zero", insistia a recordar Valentí Sanjuan, però si en quatre setmanes s'han mobilitzat 500 persones, tot fa pensar que al llarg dels propers mesos ja hi haurà sobre la taula les sis històries independents que s'hauran rodat en un parell de dies cadascuna i que, entrellaçades, formaran la "tweetpel·li", que es vol estrenar abans que acabi aquest 2010. Tot plegat es planteja amb un pressupost inexistent i des de la generositat dels implicats, com explica Valentí Sanjuan en aquest vídeo. Això sí, hi ha una voluntat d'obtenir rèdit econòmic per destinar-lo íntegrament a una ONG que, com no podia ser d'una altra manera, decidiran els mateixos usuaris.
