Les nanopartícules de plàstics produeixen danys genètics i fisiològics en els musclos
Les nanopartícules de plàstics produeixen danys genètics i fisiològics en els musclos
Musclo submergit en aigua
Els nanoplàstics també perjudiquen els musclos

Les nanopartícules de plàstics produeixen danys genètics i fisiològics en els musclos

Xavier DuranActualitzat
TEMA:
Ciència

Els nanoplàstics, fragments diminuts que es generen per la fragmentació dels plàstics en el medi, causen danys genètics i fisiològics en els musclos, segons un estudi d'investigadors catalans i portuguesos. 

Els investigadors, dirigits per Mariana Teles, del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, van sotmetre musclos procedents de la costa portuguesa a diferents concentracions de nanopartícules de poliestirè al llarg de quatre dies.  Els resultats s'han publicat a la revista Science of the Total Environment.

Els residus plàstics que arriben al mar causen danys i fins i tot la mort a peixos, mamífers marins, aus i rèptils com les tortugues marines. Però aquests efectes se solen detectar ràpidament. En canvi, les partícules que es generen quan els plàstics es degraden o fragmenten provoquen danys a més llarg termini que es desconeixen.

En aquest estudi, els investigadors van analitzar els efectes dels nanoplàstics, partícules encara més petites que els microplàstics i que poden fins i tot penetrar dintre les cèl·lules. Per a l'estudi van triar el mol·lusc Mytilus galloprovincialis, el musclo mediterrani més comú del consum humà.

Els van sotmetre a concentracions de nanopartícules de poliestirè al llarg de quatre dies, en concentracions que variaven des dels 0,005 mil·ligrams de nanoplàstics per litre fins als 50 mil·ligrams per litre. 

Van observar que a partir de concentracions molt petites, de només 0,05 mg per litre, ja es produeixen danys genètics, perquè varia l'expressió de diversos gens en les brànquies i en la glàndula digestiva. Afecten el correcte funcionament del sistema immunitari. I concentracions més elevades ja interfereixen en el mecanisme de reparació de teixits cel·lulars a la glàndula digestiva dels musclos. Quant als efectes fisiològics, ja es detecten a partir de 0,005 mg/L.

Notícia relacionada: Alerta per la presència de microplàstics en musclos, gambes i llagostins

Segons Irene Brandts, primera signant de l'article i autora de la tesi doctoral que ha donat lloc a l'estudi, "tots aquests efectes dels nanoplàstics tenen lloc principalment a concentracions baixes, per la qual cosa és important estudiar els efectes d'aquests nous contaminants a aquestes concentracions".

Potencien altres contaminants

Els investigadors també han observat que els nanoplàstics poden potenciar els efectes tòxics d'altres contaminants. Així, els nanoplàstics absorbeixen, entre altres, la carbamazepina, un medicament anticonvulsiu. En presència de nanoplàstics s'incrementa la seva absorció, en comparació amb el fàrmac aïllat. A més, la combinació de carbamazepina i nanoplàstics modifica l'expressió del gen que produeix la proteïna p53, supressora de tumors i implicada en la prevenció del càncer.

Tot i això, de l'estudi no es pot desprendre que hi hagi efectes en l'organisme humà, com assenyala Lluís Tort, catedràtic de la UAB i coautor de l'estudi:

"La recerca no té implicacions per a la salut humana, ja que no hi ha cap evidència que aquestes respostes moleculars observades en aquests organismes puguin passar als humans en cas de consumir-ne".
 

ARXIVAT A:
CiènciaSalutContaminació

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut