Núvols de pols a Fontanilles, al Baix Empordà
Els núvols de pols omplen sovint el cel, com en aquesta imatge de Fontanilles, al Baix Empordà (Miquel Galceran)

Microorganismes que viatgen milers de quilòmetres per l'atmosfera, un risc poc valorat

Investigadors catalans han demostrat que gens de la resistència als antibiòtics, per exemple, es poden moure a grans distàncies transportats per les partícules de pols

L'aparició de bacteris resistents als antibiòtics, un procés natural amplificat pel seu ús excessiu o inadequat, és un dels problemes de salut més preocupants. I aquesta resistència pot viatjar milers de quilòmetres per l'atmosfera i, així, escampar-se pel planeta.

Així ho demostra un estudi fet per Joan Cáliz, Xavier Triadó-Margarit i Emilio O. Casamayor, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), i Jèssica Subirats i Carles M. Borrego, de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA). La recerca s'ha publicat aquest any a Environment International.

És ben sabut que corrents d'aire forts poden arrossegar partícules de pols a l'alta atmosfera i transportar-les milers de quilòmetres. I que microorganismes units a aquestes partícules poden sobreviure a les dures condicions d'aquestes capes atmosfèriques i aparèixer a llocs molt allunyats del seu origen.

En aquest treball, els investigadors varen mesurar les deposicions de gens que confereixen resistència als antibiòtics en mostres d'aigua de pluja i de neu recollides durant quatre anys en un dels punts de la xarxa LTER (Long-Term Ecological Research), situat al parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquest lloc es troba per damunt de l'anomenada capa límit planetària, més enllà dels mil metres d'altitud.

Els resultats indiquen la presència de gens de la resistència a les sulfonamides i a les tetraciclines. Les deposicions més importants de gens de resistència a les tetraciclines coincidien amb la intensificació del transport de pols africana. També han pogut establir que l'origen d'una part d'aquests gens es troba en sòls agrícoles.

Els autors alerten que les variacions que s'estan produint en el clima afecten els moviments d'aquestes masses d'aire. Per això, demanen una avaluació més acurada de les relacions entre canvis en l'ús del sòl, canvi climàtic i dispersió a llarg termini d'aquests gens entre continents.

La pols sahariana enfosqueix la neu fins a certa altitud, en la imatge captada des del refugi de l'Enclusa (Pau Pujol)

Els autors també ressalten que s'ha d'afrontar el problema d'aquest transport, que supera barreres geogràfiques importants:

"Exacerba el risc per a la salut humana i s'hauria de tenir en compte acuradament quan es dissenyen noves estratègies per lluitar contra la resistència als antibiòtics, tant a escala local com global".

En aquest sentit, consideren importants les mesures per reduir la formació d'aerosols en els "punts calents" de la resistència als antibiòtics, com ara hospitals, plantes de tractament d'aigua, acumulacions de fems, conreus o megaexplotacions ramaderes intensives, entre altres.

També consideren que caldria identificar les surgències més importants de pols en aquestes zones sensibles i aplicar pràctiques agrícoles i ramaderes que redueixen la dispersió a llarga distància de la resistència als antibiòtics.


Transports d'al·lèrgens

Emilio Casamayor, cap del Grup de Recerca en Ecologia del Microbioma Global, porta molts anys estudiant el transport de microorganismes per l'atmosfera i la seva deposició a l'alta muntanya com a ecosistemes sensors de canvis ambientals globals. Explica al 324.cat el perill que representen aquests microorganismes transportats a grans distàncies per a la salut humana:

"El risc més gran va lligat a al·lèrgens i a patògens oportunistes i, per tant, pot afectar més les persones sensibles. L'efecte de patògens virulents es molt menor. De fet, aquest es un procés natural, però s'ha vist exacerbat els darrers anys".

Ell mateix, amb Triadó-Margarit i Cáliz, ha publicat un altre article aquest any, també a Environment International, on descriuen la presència de patògens d'altres llocs a les mostres recollides a l'LTER d'Aigüestortes.

Un embarcació en un petit llac voltat de vegetació d'alta muntanya
Els investigadors han pres mostres durant anys de masses d'aigua d'alta muntanya (CEAB-CSIC)

Els tres autors afirmen que rastrejar el transport a llarg termini i a grans distàncies de microorganismes potencialment infecciosos és de gran interès per analitzar les connexions entre sistemes biològics i pel possible impacte en la salut.

Comparant els microorganismes trobats amb els que hi ha en una base de dades de 475 patògens ben coneguts, els autors van identificar-ne entre un 2 i un 3% que podien representar un risc.

L'origen més habitual eren sòls, sistemes aquàtics o fonts antropogèniques. Els més presents eren fitopatògens, sobretot fongs. Per tant, el risc més elevat el tenen les plantes.

Pel que fa als potencialment patògens per als humans, es trobaven en menor proporció i eren, sobretot, al·lèrgens fúngics. Aquests també mostraven variacions estacionals: com es podia esperar, els fongs estaven menys presents a l'estiu i més a la primavera. A l'hivern també hi havia forta presència de microorganismes relacionats amb patògens per a humans, amfibis I peixos.

L'any 2018, els mateixos autors, juntament amb Lluís Camarero, també del CEAB, van publicar un estudi a PNAS on ja mostraven que els microbis que viatgen entre continents varien de forma predictible depenent de l'estació, i s'originen de fonts molt diverses que poden ser identificades.

Segons l'estudi, a l'estiu, a Catalunya predominen els microbis aerotransportats procedents d'entorns d'aigua dolça, agrícoles i urbans. En canvi, a l'hivern són més diversos, perquè procedeixen de biomes terrestres, forestals i marins. També van observar que alguns microorganismes apareixien de manera recurrent i predictible al llarg dels anys.

Ja en aquell moment els autors apuntaven que al món hi ha zones especialment sensibles que generen grans quantitats de pols atmosfèrica, amb els seus microbis associats. Com que no tenen especial interès faunístic, florístic o paisatgístic, no es consideren rellevants en les agendes de protecció mediambiental. Però tenen un paper clau en l'ecologia global i, com es veu ara, fins i tot per controlar certs riscos sanitaris.


Variacions amb l'escalfament global

A Catalunya hi ha sovint episodis d'arribada de pols sahariana. Tal com ens explica Casamayor, "aquesta pols empitjora la qualitat de l'aire i hi ha estudis que ho lliguen a episodis d'augment de mortaldat de la població sensible per l'efecte combinat que té també amb la contaminació local".

Amb l'escalfament global aquesta circulació es pot veure alterada. L'investigador explica que a Catalunya estem dintre de la trajectòria d'aquestes intrusions saharianes i es comença a veure una tendència d'augment de la freqüència i intensitat:

"Les projeccions respecte als diferents escenaris de canvi climàtic mostren que podria donar-se una reducció de la diversitat de bioaerosols, especialment rellevant en el cas de fongs patògens de plantes i d'humans, però un canvi en l'estacionalitat".

Fa relativament poc temps que ha anat creixent el nombre d'estudis que han posat el focus en aquesta temàtica. Segons Casamayor, "són encara més recents els treballs que tenen un enfocament ambiental global o sanitari amb dades sòlides, més enllà del que ja es coneixia lligat als al·lèrgens".

Per això creu que encara tenen poc pes a l'hora de dissenyar estratègies ambientals o sanitàries i hi ha camí per recórrer, "comparat, per exemple, amb el que s'ha fet darrerament amb el tema partícules i qualitat de l'aire i els seus efectes en salut i desenvolupament cognitiu".

 

ARXIVAT A:
SalutMedi ambientContaminacióRecerca científica
Anar al contingut