Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Metges del CAP amb l'agenda col·lapsada: fins a nou visites en un minut

Salut diu que la situació és millor que abans de la pandèmia i anuncia inversions de 449 milions en infraestructures d'atenció primària fins al 2024

Actualitzat

El Departament de Salut reforçarà l'atenció primària aquest estiu i també ha començat a incorporar nous perfils professionals als CAP per pal·liar la falta de metges i infermeres.

El conseller Josep Maria Argimon ha admès que el preocupa la demora per aconseguir hora amb el metge de família. Aquesta saturació no és un problema nou, però ara encara s'ha agreujat més.

"El que veiem és cada vegada més feina per a menys professionals", es queixa el metge de família Enric Vélez Iglesias, que parla d'agendes "supercol·lapsades" i de "caos a la sala d'espera", sense que els metges sàpiguen què fer quan tothom reclama entrar a la seva hora.

Es fan visites cada quatre minuts, o fins i tot hi pot haver nou persones citades a la mateixa hora i minut. El sistema no posa límit a quants pacients es poden atendre en un dia i tothom que arriba al CAP ha de ser atès, encara que no tingui cita.

A l'atenció primària s'han d'atendre totes les visites, també les no programades, i això col·lapsa el sistema (CCMA)

Aquestes visites "extres" es posen "entremig d'una persona que potser fa deu o quinze dies que la va demanar", explica José Manuel Cruz, metge de família.

El que viuen els professionals sanitaris amb les agendes repercuteix directament en els pacients. Depèn molt del CAP i del metge de família assignat, però amb una cerca ràpida a diferents centres es veu de seguida que l'excepció és tenir hora aviat.

Com a exemple, Pep Palau Raduà explica que va demanar hora amb la seva doctora i n'hi van donar una per a "més enllà de tres setmanes, 25 dies en concret". I admet que va sentir angoixa i desconcert davant d'aquesta situació: "I ara què faig? Me'n vaig a urgències? Vaig a urgències del CAP? Vaig a urgències de l'hospital?"

De fet, les visites als serveis d'urgències han augmentat, deixant de banda la covid. Els pacients es poden sentir empesos a fer servir aquest recurs, però és molt més car per al sistema i entorpeix l'atenció realment urgent per a què han estat dissenyats.

Ja abans de la pandèmia, el novembre del 2018, els metges de l'ICS i Salut van arribar a un acord, després de reivindicar millores laborals en una vaga sense precedents.

El departament va reconèixer que hi havia una sobrecàrrega de feina i que això afectava la qualitat de l'assistència. Es va acordar com a indicador òptim atendre un màxim de 28 visites al dia, de 12 minuts les presencials i 6 les telefòniques, uns paràmetres lluny de la realitat.


60 ambulatoris nous

El conseller Josep Maria Argimon ha admès que Catalunya té "un dèficit acumulat molt important" d'inversió en salut, i ha recordat que es destina aproximadament un 1,7% del pressupost a aquest àmbit, "quan un sistema sanitari requereix una inversió de prop del 4,5%".

Ho ha dit a la presentació del pla de renovació d'infraestructures de l'atenció primària i comunitària durant el període 2022-2024, que preveu una inversió de 449 milions i la construcció de 60 ambulatoris.

Argimon ha remarcat que l'enfortiment de l'atenció primària i comunitària és una de les prioritats principals de la seva conselleria. Ha parlat dels nous perfils professionals, com nutricionistes, psicòlegs, fisioterapeutes o higienistes dentals, i de les millores per reduir la burocràcia, com a mesures que també han d'ajudar a afrontar aquest estiu en millors condicions.

"No tot estarà acabat el 2024, però ja s'haurà començat tot. En alguns casos, iniciarem l'actuació l'any 2024, però les claus es lliuraran potser el 2025 o el primer trimestre del 2026", ha precisat el conseller.

Els fons europeus Next Generation suposen una quarta part de la inversió anunciada.

Millor que abans de la pandèmia

Sobre la situació que afronta l'atenció primària aquest estiu, amb l'augment de casos de covid a les portes de les vacances, el conseller ha reconegut que el preocupen les "moltes baixes" que hi ha en el sistema, que xifra entorn dels dos mil professionals, però ha assegurat que s'estan fent "tots els esforços per cobrir totes les necessitats".

Segons Josep Maria Argimon, l'escenari és millor que abans de la pandèmia perquè s'han contractat més professionals i s'està treballant en canvis organitzatius i en solucions per reduir els tràmits administratius que facilitin l'accessibilitat dels usuaris.

Sobre això, ha recordat que 1.750 gestors covid s'han incorporat com a administratius sanitaris per alleugerir la paperassa dels professionals assistencials.

També ha subratllat que, quan hi hagi un ingrés hospitalari, les baixes laborals es gestionaran des de l'hospital mateix, i no al CAP, i que s'ampliarà de sis mesos a dos anys la vigència de l'autorització de transport sanitari per a malalties de llarga durada.

El conseller ha demanat la "comprensió" de la ciutadania: "Sé que les necessitats en salut són importants, però els recursos són limitats i les expectatives, més grans que les necessitats."

 

ARXIVAT A:
Salut
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut