Metges de la sanitat pública accepten la necessitat d'estalvi però s'oposen a tancar plantes i quiròfans
Estalvi sí, però no tancant plantes i quiròfans. Aquest és el missatge gairebé calcat que donen molts professionals de la medicina en el sector públic. Dos metges amb una llarga trajectòria en els hospitals més importants del país, Can Ruti i la Vall d'Hebron, expliquen a TV3 que el sector està conscienciat que cal estalviar. Proposen, però, mesures alternatives al trauma de tancar plantes i serveis. Creuen que es pot reduir la despesa revisant certes prestacions i proves diagnòstiques, millorant la coordinació entre hospitals i optimitzant la despesa farmacèutica. Alerten, a més, que les llistes d'espera poden acabar a la sanitat privada i que això també té un cost.
El govern de la Generalitat tanca la seva setmana més complicada des que Artur Mas n'és el president. Les protestes contra les retallades sanitàries han tret al carrer el personal mèdic.
Els metges estan d'acord que en el context de crisi econòmica actual cal ajustar al màxim les despeses de salut, però discrepen en les mesures immediates de tancament de quiròfans i la reducció de llits que volen aplicar molts hospitals per les conseqüències que tindran a mitjà termini.
Metges de prestigi reconegut, que han fet tota la carrera en la sanitat pública, creuen que es pot estalviar per una altra via.
Anna Carreras és la coordinadora d'urgències de l'Hospital Germans Trias i Pujol. Durant vuit anys també va ser la directora mèdica d'aquest centre. Carreras diu a TV3 que si els diferents departaments del centre treballen en xarxa es pot ser molt més eficient. Està convençuda que hi ha marge d'estalvi amb la implantació de mesures internes d'organització i amb la indicació més rigorosa de proves complementàries i determinats tractaments.
Carreras reconeix que potser aquestes mesures no es podrien fer en quatre mesos, però està convençuda que amb un pla sanitari estructurat i consensuat en un any es pot aconseguir l'estalvi.
Carreras carrega contra la tisorada. Diu que "són retallades més que mesures d'estalvi reflexionades". I avisa: "El que segurament els professionals sanitaris no entendríem és que es generessin unes llistes d'espera pel tancament de quiròfans de tarda i que al cap de vuit, nou, deu mesos diguéssim: 'Doncs ara, aquesta gent que s'està en aquesta llista d'espera, com que la sanitat pública no la pot assumir, haurem de fer-la anar cap a una altra banda, que, en definitiva, també té un cost'".
Josep Tabernero, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Vall d'Hebron, coincideix amb la doctora Carreras. Creu que no s'ha avaluat l'impacte que tindrà a mitjà termini el fet de reduir llits o tancar quiròfans amb un augment de casos greus o col·lapses a urgències.
Tabernero en té la fórmula: ser més eficients, optimitzar la despesa farmacèutica i evitar duplicacions de processos. Com Carreras, reconeix que "això no té traducció econòmica d'un dia per a l'altre".
Tot i la crítica, Tabernero accepta que hi ha prestacions que es podrien deixar de fer o posar a la cua, com tractaments per aprimar-se, tractaments de fertilitat o operacions de vasectomia.
Els metges estan d'acord que en el context de crisi econòmica actual cal ajustar al màxim les despeses de salut, però discrepen en les mesures immediates de tancament de quiròfans i la reducció de llits que volen aplicar molts hospitals per les conseqüències que tindran a mitjà termini.
Metges de prestigi reconegut, que han fet tota la carrera en la sanitat pública, creuen que es pot estalviar per una altra via.
Anna Carreras és la coordinadora d'urgències de l'Hospital Germans Trias i Pujol. Durant vuit anys també va ser la directora mèdica d'aquest centre. Carreras diu a TV3 que si els diferents departaments del centre treballen en xarxa es pot ser molt més eficient. Està convençuda que hi ha marge d'estalvi amb la implantació de mesures internes d'organització i amb la indicació més rigorosa de proves complementàries i determinats tractaments.
Carreras reconeix que potser aquestes mesures no es podrien fer en quatre mesos, però està convençuda que amb un pla sanitari estructurat i consensuat en un any es pot aconseguir l'estalvi.
Carreras carrega contra la tisorada. Diu que "són retallades més que mesures d'estalvi reflexionades". I avisa: "El que segurament els professionals sanitaris no entendríem és que es generessin unes llistes d'espera pel tancament de quiròfans de tarda i que al cap de vuit, nou, deu mesos diguéssim: 'Doncs ara, aquesta gent que s'està en aquesta llista d'espera, com que la sanitat pública no la pot assumir, haurem de fer-la anar cap a una altra banda, que, en definitiva, també té un cost'".
Josep Tabernero, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Vall d'Hebron, coincideix amb la doctora Carreras. Creu que no s'ha avaluat l'impacte que tindrà a mitjà termini el fet de reduir llits o tancar quiròfans amb un augment de casos greus o col·lapses a urgències.
Tabernero en té la fórmula: ser més eficients, optimitzar la despesa farmacèutica i evitar duplicacions de processos. Com Carreras, reconeix que "això no té traducció econòmica d'un dia per a l'altre".
Tot i la crítica, Tabernero accepta que hi ha prestacions que es podrien deixar de fer o posar a la cua, com tractaments per aprimar-se, tractaments de fertilitat o operacions de vasectomia.
