Més ombres que llums

Rodrigo Rato

Rodrigo Rato i altres excàrrecs del PP hauran de declarar com a testimonis pel cas Gürtel

Els esdeveniments de les últimes hores al voltant de la detenció de Rodrigo Rato estan plens d'incògnites, amb més ombres que no pas llums al voltant d'un procés que impacta directament en la línia de flotació del govern espanyol. Això explicaria, evidentment, la rapidesa i, en general, les formes amb què s'està actuant, per posar distància entre els que ara governen i que fa no tant era el seu aliat. No oblidem que Montoro va ser secretari d'Estat en la primera legislatura d'Aznar, precisament mentre Rato ocupava la cartera d'Economia, o sigui, que l'actual responsable d'Hisenda era la seva mà dreta. Ombres en el procediment que, aquest divendres -després del Consell de Ministres- ha volgut esvair Montoro: "el proceso que se ha seguido es el ordinario", ha assegurat amb contundència, però potser amb poca capacitat de convenciment.

Però on encara queden moltes ombres és en el perquè. Tot i l'encomiable intent del responsable de la hisenda espanyola de deixar clar que el procés contra Rato no té res a veure amb l'amnistia fiscal que va aprovar el PP el 2012, sí que ha reconegut que l'origen de tots els mals -per a Rato, és clar- cal buscar-lo en la declaració de béns a l'estranger que el govern va aprovar un any després i a la qual Rato també es va acollir. Però amb tan mala fortuna -una altra vegada per a Rato, no per als contribuents-, que va incórrer en contradiccions respecte al que havia declarat a l'amnistia fiscal. Segons sembla, entre una i altra apareixien i desapareixien béns.

Malgrat la pretesa desvinculació de tots dos procediments, i acceptant la premissa que la capsa de Pandora de Rato és, realment, la declaració de béns a l'estranger, tot plegat qüestiona les "virtuts" que es van atribuir en el seu moment a l'amnistia fiscal i a la qual es van acollir més de 30.000 contribuents, confiats en la protecció que això, d'entrada, representava. Però el temps ha demostrat que no ha estat així, perquè si bé és cert que l'amnistia fiscal -oficialment la Declaració Tributària Especial, Montoro sempre ha negat que es tractés d'una amnistia fiscal "al uso"-eximeix del delicte fiscal a aquelles rendes fins llavors desconegudes, aquesta presumpta protecció té una claríssima limitació: la lícita procedència dels diners. Si existeix algun dubte al respecte, cau el mur de contenció i s'obre la porta a la investigació. I en aquesta situació es troben Rato i uns altres 700 noms que Montoro ha assegurat que no coneix. Una altra vegada, ombres.