Més impostos verds compensant les rendes baixes, una de les propostes de la reforma fiscal
Els experts que estudien la reforma fiscal avisen sobre l'impacte d'una fiscalitat ambiental més alta en els menys afavorits
"Més impostos verds, sí, però amb compensacions als més desafavorits". Aquesta és una de les recomanacions que formularan aquest dijous a Hisenda els experts que estudien com reformar el sistema tributari espanyol.
La comissió es va constituir l'abril de l'any passat, per encàrrec de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i entre els seus objectius prioritaris hi havia augmentar la recaptació provinent dels tributs "verds".
Fa anys que la Comissió Europea demana a Espanya que avanci en la fiscalitat ambiental i, de fet, així s'ha compromès a fer-ho l'executiu de Pedro Sánchez al Pla de Recuperació per poder rebre els fons europeus.
Recaptació "verda" per sota de la mitjana europea
Espanya és un dels països que menys recapta amb els impostos verds. L'any 2020, l'últim exercici comparable, van caure per sota dels 20.000 milions d'euros a conseqüència de la pandèmia, segons les dades d'Eurostat.
Això representa un 1,75% del PIB, bastant per sota de la mitjana de la Unió Europea, que se situa al voltant del 2,21 per cent. L'objectiu del govern espanyol és superar amb escreix aquest percentatge el 2030, per arribar el 2050 a un 5% del PIB.
Entre altres coses, segons promet el pla enviat a Brussel·les, primer es revisaran els impostos sobre matriculació i circulació i, posteriorment, es reformarà l'impost sobre els gasos fluorats i, a finals d'any, la imposició sobre hidrocarburs.
Impostos que no generin desigualtat
El problema, segons els experts, és com fer-ho sense afectar els més desafavorits. "Són mesures regressives", assenyalen a TV3 fonts de la Comissió, i "s'han de compensar aportant progressivitat en un altre terreny".
En la mateixa línia, el director general d'Oxfam Intermón, Franc Cortada, creu que amb la fiscalitat verda s'ha de capgirar la desigualtat que ja tenim de partida, amb una sèrie d'impostos que siguin progressius i no generin encara més desigualtat".
Alguns experts proposen que part de la potencial recaptació d'aquests impostos es destini a l'erradicació de la pobresa. Recorden, però, que el veritable èxit d'aquests impostos seria aconseguir modificar conductes, en la línia del que ja succeeix a Catalunya amb l'impost sobre les begudes ensucrades.
El trencaclosques autonòmic
A més de la seva manca de progressivitat, els experts que estudien la reforma s'han trobat amb un problema afegit, i no precisament menor: la proliferació d'aquest tipus d'impostos entre les autonomies, però amb molt baixa recaptació.
Segons el Registre d'Economistes i Assessors Fiscals (REAF), l'any 2019 van representar menys de 2.500 milions d'euros, dels quals 677.000 corresponien a Catalunya, l'autonomia que en tenia més, onze en total.
La dificultat per trobar nous impostos que no existissin ja les ha portat a explorar aquest terreny: fer pagar per les bosses de plàstic, els residus o les emissions de gasos contaminants.
Novament s'obre el debat entre la necessitat d'establir algun marc comú per a totes les autonomies i preservar, al mateix temps, la seva capacitat normativa. I és clar, el problema de l'harmonització fiscal amb Madrid, l'única comunitat autònoma que no té cap impost mediambiental.
De fet, no té ja cap impost propi després que aquest 1 de gener aprovés l'eliminació dels tres que li quedaven. Si més no, en matèria d'impostos, tots els camins condueixen a la capital espanyola...
