Més denúncies per abusos a menors: la Fundació Vicki Bernadet en rep 750 en mig any

En els primers sis mesos del 2019, la Fundació Vicki Bernadet ha rebut més de 750 denúncies per abús sexual a menors. Una xifra que respecte a l'any anterior ha crescut, segons aquesta organització, perquè les víctimes estan perdent la por a fer el pas a mesura que hi ha una major conscienciació social.

Les xifres d'atenció psicològica, social i jurídica de la Fundació Vicki Bernadet han estat, només el primer semestre d'aquest any, de 754 denúncies. Un nombre creixent respecte a l'any anterior, que van atendre un total de 1.139 demandes.

"La normalització provoca un empoderament de les persones que han patit abús sexual infantil, que veuen que no estan soles i se senten més fortes per declarar-se víctimes d'aquesta situació"

Segons la mateixa Vicki Bernadet, -víctima també d'abusos dels 9 al 17 anys-, la major conscienciació "no va acompanyada d'una disminució del nombre de casos". Un 60% de les víctimes no reben cap atenció perquè en molts casos són invisibles. Moltes víctimes menors abusades no ho expliquen per por i pel tabú que hi ha darrere dels abusos sexuals a nens. 

"Que la societat entengui que hi ha mots nens i nenes que amb els seus silencis es converteixen en invisibles i, per tan,t volem que siguin rescatats d'aquest pou, d'aquesta foscor i d'aquest silenci. I això només ho podem fer traient la por de les persones adultes, que són les que realment tenen la capacitat de treure'ls d'allà."

En aquest any, l'entitat ha rebut un 12% més de sol·licituds telefòniques d'informació, atenció i assessorament psicològic, i un 39% més de consultes presencials. Més de 347 persones (97 menors i 250 adults) han fet teràpia psicològica individual, i ha augmentat un 44% les peticions d'assessorament jurídic. S'ha ofert a prop de 9.500 persones formació a professionals i de prevenció a nens, nenes i adolescents.

"La Fundació compta amb el reconeixement i l'ajuda de l'administració pública en els seus diferents nivells. No obstant això, els recursos públics són molt limitats i també limiten, ja que la nostra legislació no permet, per exemple, sustentar sous o infraestructura amb aquesta partida econòmica."

La fundació Vicki Bernadet, treballa des del 1997 en l'atenció i la prevenció de l'abús sexual infantil, és la primera i una de les poques organitzacions -(a Catalunya juntament amb la Fundació Concepció Juvanteny)- que aborda el problema de l'abús sexual infantil.

Campanya de sensibilització

Coincidint amb el Dia Mundial per a la Prevenció contra l'Abús Sexual Infantil, la Fundació Vicki Bernadet ha presentat una campanya que vol arribar al cor de l'espectador recorrent a l'instint que tot humà té de protegir els menors. "Salvar un nen quan està en perill és una cosa que portem a dins. Què hauríem de ensenyar perquè ens ajudis?" I afegeix una dada:"1 de cada 5 menors pateix algun tipus d'abús sexual".

"En tot el temps que la Fundació porta treballant per evitar els abusos sexuals a la infància, la ràtio de víctimes no ha variat; es manté estable i continuista. Resulta evident que l'estratègia de silenciar el problema no ha funcionat. Necessitem visualitzar per poder preveure-ho i resoldre-ho.
Aquesta campanya persegueix precisament això: trencar el silenci, fer que siguem conscients de la realitat al voltant dels abusos sexuals infantils per poder assumir-lo com societat i responsabilitzar col·lectivament. Ens trobem davant un avís social. Per això hem d'estar atents i protegir la nostra infància, el nostre futur "

A Espanya, 1 de cada 5 persones pateix abús sexual infantil abans de complir els 17 anys. Aquesta xifra suposa un 20%
de la població i d'aquest percentatge, només un 40% rep ajuda.

A més, la Fundació Vicki Bernadet ha organitzat un primer Concert Solidari, que es farà el 25 de novembre a la Sala Barts de Barcelona amb la participació de músics i bandes musicals com Marc Parrot, Halldór Már, Sabor de Gràcia, Sau30, Jaume Vilaseca i Lídia Pujol.

Resilients: "Viure, no sobreviure"

L'Irene, la Clàudia i la Sara són amigues des que van fer teràpia juntes i ara, de tant en tant, es troben per xerrar. Van patir abusos sexuals quan eren petites, totes en l'àmbit familiar, alguna d'elles durant molts anys. Però ja no es consideren víctimes. Ni supervivents.

Sara: "Al considerar-te víctima, crec que tens un paper molt passiu en la teva recuperació i el teu desenvolupament." "Evidentment, totes tenim un mal, tenim una ferida. Però, al considerar-te víctima, és com si tota l'estona la fas sagnar" 

Clàudia: "Dir: "aiii, pobrecita de mi". Això on et porta? a victimitzar-te tant que la gent es compadeixi de tu."

Irene: "Vull deixar de ser supervivent per viure! O sigui, vull deixar de sobreviure per viure. Portava sobrevivint a una situació insostenible durant molts anys de la meva vida. O sigui que em toca viure! Jo vull viure!"

Irene, Clàudia, Sara i Lorena
 

I després dels anys, tenen un discurs positiu. Es consideren resilients: dones que han superat el trauma. I que ara veuen el maltractament que van patir com un record del passat, dolorós, però passat.

Sara: "Per mi, la paraula supervivent és la lluita per sortir d'aquest dolor, per avançar, la lluita perquè no et faci aquest mal. I poder parlar obertament del tema, sense sentiment de culpa, sense vergonya! Clar que és bo plorar, evidentment, però no per sempre."

Clàudia: "Jo crec que sí que pots portar una vida normal, pots tenir parella, relacions sexuals, pots tenir fills, pots tenir feina... Sí (riu)"

La seva mirada ha canviat de perspectiva. Miren de cara al problema i veuen més enllà.

Irene: Estic molt en el punt de... no mirar les víctimes, que ho hem sigut i que ara som supervivents, sinó de mirar el problema: i el problema és l'abusador! 

L'abusador, en aquest cas, era el pare. Van viure junts 19 anys. I ella l'ha intentat ajudar moltes vegades i no se n'ha sortit. Intentar aconseguir que el seu pare no abusés de més nens ha estat la seva lluita constant.

Irene: "Jo he buscat i rebuscat coses perquè le meu pare canviï i no hi ha res. El meu pare portava abusant de nens des dels seus disset anys. El meu pare seguia treballant en un institut i jo no tenia la fortalesa per anar i dir: sabeu a qui teniu aquí dins?"

Un problema que afecta tota la societat. Una realitat tan comuna i com silenciada.

Sara: "Si no ens han educat amb temes sexuals, molt menys per parlar d'abusos sexuals a menors, no? Sexe, infants... mmm, és com un xoc molt bèstia no?

Són resilients, després d'anys de lluita i de silencis i pors, amb l'ajuda de terapeutes, la família i les amistats, no volen portar l'estigma de víctima mai més.
 

La fotoperiodista Lorena Ros, autora d'"Unspoken"

Per això van voler participar en el llibre "Unspoken", de la fotoperiodista Lorena Ros, que s'ha reeditat, més vigent que mai.

"I volia normalitzar aquesta epidèmia que és real, volia donar cara a aquestes estadístiques que de tant en tant surten als mitjans de comunicació, però sempre són números, no són persones reals com tu i com jo, no?

"L'estigma de la societat. Com dir-ho. Aquesta persona li ha passat això, doncs què li diem? Com la tractem, no? En el fons és normalitzar una cosa que és tan comuna!"

"Unspoken" tracta l'abús sexual a la infància amb testimonis de tot el món que han volgut fer pública la seva vivència amb dos objectius: trencar el silenci i que no se'ls estigmatitzi més, i que tothom sàpiga que els abusos sexuals a menors passen més del que la societat es pensa.
 

"Unspoken" recull fotografies de desenes de persones que va patir abusos quan eren menors d'edat. Expliquen els seus casos amb fotos de quan encara eren víctimes mostrant també els llocs on van ser abusades.