Més de la meitat de barcelonins, nascuts fora per primer cop en la història recent

A Barcelona hi viuen 1.663.530 persones, la xifra més alta d'habitants en trenta anys, i encadena cinc anys seguits de creixement. Són les dades del padró municipal, a 1 de gener del 2020, recollides en un informe del Departament Municipal d'Estadística.

El nombre de persones empadronades augmenta en tots els distristes. On creix més és a Ciutat Vella (un 2,4%) i on menys a les Corts (un 0,1%).

La població creix gràcies a l'arribada de gent d'altres llocs perquè, si no, hauria disminuït, ja que hi ha més morts que naixements.

Per primera vegada en la història recent, les persones nascudes fora de la ciutat superen les nascudes a Barcelona, amb un 50,7% de la població.

Origen dels barcelonins

Dels residents de Barcelona que han nascut en un altre lloc, un 7,2% ho han fet a la resta de Catalunya, un 15,7% a la resta d'Espanya i destaquen els nascuts a l'estranger, amb un 27,8%. Per tant, la xifra de nascuts a Barcelona és d'un 49,3%.

De les 463.857 persones residents a Barcelona nascudes a l'estranger, hi ha un 27,6% amb nacionalitat espanyola. Sobretot venen de l'Argentina, el Perú i Colòmbia.

Continua en ascens la població de nacionalitat estrangera, que representa un 21,6% del total. Són 360.970 persones.

Durant l'any 2019, han canviat la nacionalitat 6.390 persones i un 89% d'aquestes n'han adquirit l'espanyola. L'edat mitjana de les persones que han canviat de nacionalitat és de 30,5 anys, dos anys i mig més que un any enrere.

179 nacionalitats

Els estrangers més nombrosos són europeus i americans. A Barcelona hi viuen persones de 179 nacionalitats diferents. Un 24,6% dels residents estrangers ha arribat en l'últim any, mentre que gairebé la meitat fa entre un i cinc anys que hi són.

Les nacionalitats més representades són: italiana, pakistanesa i xinesa, amb més de 20.000 residents cadascuna. Segueixen els vinguts de França, el Marroc, Colòmbia, Hondures, Veneçuela i el Perú amb més de 10.000. En l'últim any, han augmentat, per aquest ordre, italians, colombians, veneçolans, hondurenys, pakistanesos i peruans.

A diferència de l'any passat, els de països extracomunitaris són els que més creixen (9,6%). Els comunitaris representen un 30% del total, però han passat del 12,3% de l'any anterior al 5,2% d'aquest any.

Les zones amb més estrangers són Ciutat Vella, alguns dels barris de Sant Martí, de Sant Andreu, de Nou Barris i de la part central de l'Eixample.

Més dones

Com s'ha vist als últims anys, hi ha més dones que homes empadronats a la ciutat, un 52,5% del total. Amb nens i joves, hi ha més persones de sexe masculí, però això canvia a partir dels 24 anys.

Per districtes, les dones són majoria a tot arreu a excepció de Ciutat Vella, on representen el 46,3% de la població.

Rècord de centenaris

A Barcelona consten 863 persones que superen els 100 anys, segons les dades a 1 de gener del 2020. Això representa un augment del 10,8% comparat amb l'any anterior. D'aquest total, el 85,3% són dones.

A més, l'esperança de vida està en zona de màxims històrics: 86,7 anys les dones i 80,7 els homes. L'edat mitjana de la població continua estable, als 44 anys.

Habitatges unifamiliars

La ciutat té 664.476 domicilis, amb una mitjana de 2,51 persones. N'hi ha més on no hi viu cap home (24,8%) que on no hi viu cap dona (14,9%).

A gairebé una tercera part, un 30.9%, només hi viu una persona. Les llars que ocupen dues persones són un 29,2%; amb tres persones, 18,4%; 13,6% amb quatre persones i un 7,9% amb cinc o més persones.

Més morts que naixements

Els naixements han arribat a mínims en vint anys. Durant l'any 2019 s'han registrat 12.560 altes per naixement i 14.401 baixes per defunció.

Pel que fa als noms més posats, es repeteixen els mateixos dels darrers anys amb petites variacions d'ordre. Els noms de nena han estat Júlia/Julia, Emma, Martina, Sofia/Sofía, Ona i Aina. En el cas dels nens, Marc, Jan, Àlex/Álex, Leo i Lucas.

Més formació

El nivell de formació dels residents a Barcelona es manté a l'alça. Una tercera part dels majors de 16 anys tenen titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior, un 33,4%. Fa una dècada, representaven el 23,9%.

Hi ha més dones que homes amb aquests estudis, una diferència que creix.