Més de 8.000 experts sanitaris demanen una moratòria de la vacuna contra el papil·loma
Més de la meitat dels catedràtics de Salut Pública de les universitats espanyoles han firmat un manifest en què demanen una moratòria en l'aplicació de la vacuna contra el virus del papil·loma humà. El manifest el promou el Centre d'Anàlisis i Programes Sanitaris, CAPS, una associació científica sense ànim de lucre que aplega diversos experts en salut. Fins ara, han firmat el manifest 8.200 persones, la majoria de les quals són professionals sanitaris.
El manifest demana que s'interrompi el programa de vacunació per fer un seguiment de les possibles reaccions adverses que han tingut lloc i obrir un debat transparent i rigorós sobre el tema. El manifest es pregunta per què s'ha decidit vacunar les nenes contra el virus del papil·loma humà, VPH, malgrat els dubtes, més que raonables, que hi ha sobre la seva eventual capacitat i eficiència per prevenir un nombre sanitàriament rellevant de morts per càncer de cèrvix en dones espanyoles, en relació amb les pràctiques preventives actuals.
El document denuncia que els assajos sobre la vacuna "no n'han pogut veure l'efecte en la prevenció del càncer perquè triga uns anys a desenvolupar-se". També recorda que hi ha possibilitats reals de tallar-ne el procés abans que es desenvolupi, amb la immunitat natural i amb el crivell de lesions precanceroses i el seu tractament.
A banda d'argumentar la manca d'eficàcia científica de la vacuna, el manifest tampoc no entén com s'ha decidit vacunar malgrat el preu de les dosis, de gairebé 500 euros per persona, que implica un cost anual de 125 milions d'euros. Segons han calculat, quan es comencin a prevenir els primers càncers de coll d'úter, d'aquí a 30 anys, el sistema públic de salut s'haurà gastat uns 4.000 milions d'euros, "únicament en aquesta vacuna". És a dir, que en 30 anys, prevenir una sola mort d'aquest càncer haurà costat 8 milions d'euros, sense estalviar res en el programa de detecció precoç per citologia i tractaments, que també han de seguir les vacunades.
El document es pregunta, tenint en compte l'elevat cost econòmic, quantes iniciatives de previsió o d'atenció sanitària que es podrien fer no es faran, i què es deixarà de fer del que s'està fent per equilibrar-ne els pressupostos?
El document denuncia que els assajos sobre la vacuna "no n'han pogut veure l'efecte en la prevenció del càncer perquè triga uns anys a desenvolupar-se". També recorda que hi ha possibilitats reals de tallar-ne el procés abans que es desenvolupi, amb la immunitat natural i amb el crivell de lesions precanceroses i el seu tractament.
A banda d'argumentar la manca d'eficàcia científica de la vacuna, el manifest tampoc no entén com s'ha decidit vacunar malgrat el preu de les dosis, de gairebé 500 euros per persona, que implica un cost anual de 125 milions d'euros. Segons han calculat, quan es comencin a prevenir els primers càncers de coll d'úter, d'aquí a 30 anys, el sistema públic de salut s'haurà gastat uns 4.000 milions d'euros, "únicament en aquesta vacuna". És a dir, que en 30 anys, prevenir una sola mort d'aquest càncer haurà costat 8 milions d'euros, sense estalviar res en el programa de detecció precoç per citologia i tractaments, que també han de seguir les vacunades.
El document es pregunta, tenint en compte l'elevat cost econòmic, quantes iniciatives de previsió o d'atenció sanitària que es podrien fer no es faran, i què es deixarà de fer del que s'està fent per equilibrar-ne els pressupostos?
