Més de 7.600 sanitaris interins catalans passaran a ser fixos abans del 2025

Les retallades durant anys en els pressupostos de Sanitat i el fet que no es creessin places van obligar hospitals i centres d'atenció sanitària, entre d'altres, a cobrir moltes feines amb interins.

De fet, moltes vegades una mateixa persona ha acumulat de manera continuada contractes per hores, dies, setmanes i mesos. Alguns han arribat a sumar més de vint anys treballant a la sanitat sense tenir una plaça fixa.

Per minimitzar la temporalitat dels contractes sanitaris, aquest dimarts, el Consell de Ministres ha fet el pas legal que faltava. Aquest pas forma part del procés en marxa per convertir en fixes 67.300 places a tot l'Estat, segons càlculs del govern espanyol.

En el cas de Catalunya, són 7.636. Són places que ja estaven cobertes, però no eren fixes. Alguns sindicats alerten que aquesta mesura no resol l'altre gran problema de la sanitat: la falta de professionals que hi ha.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha assegurat que el decret llei aprovat aquest dimarts aconseguirà que la temporalitat sigui a partir d'ara només per a atendre "necessitats amb caràcter estrictament conjuntural":

"La reducció de la temporalitat en l'ocupació pública al nostre país és un objectiu prioritari d'aquest govern de progrés. Com saben, les administracions públiques durant massa temps van presentar una alta taxa de temporalitat, que lluny de reduir-se, s'estava incrementant, amb especial incidència a l'àmbit educatiu, però singularment en l'àmbit sanitari."

D'"eventual" a "substitut"

Aquest decret modifica l'article 9 de la llei 55/2003 de l'estatut marc eliminant el concepte d'"eventual", i substituint aquesta figura per la de "substitut" en període de vacances, permisos o altres motius.

De tota manera, les comunitats autònomes podran continuar fent contractes temporals quan hi hagi vacants que no es puguin cobrir amb personal fix, però hi haurà un límit de 3 anys.

També hi haurà un límit de 3 anys en els casos de programes temporals, i també per "excés o acumulació de feines", en què el màxim serà de 9 mesos en un període de 18 mesos.

Canvi obligat per la UE

Aquesta reforma deriva de la llei per reduir la temporalitat aprovada al desembre al Congrés, obligada per una sentència del 2016 del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, el TJUE.

Aquella sentència va criticar durament l'alta temporalitat de les administracions públiques a Espanya i va forçar que es legislés per evitar que estigui per sobre del 8% de les plantilles.

Sis anys després, doncs, el canvi reclamat per la Unió Europea comença a arribar al sector sanitari d'Espanya, endarreriment que moltes autonomies han criticat.

Argimon: "Un anunci més"

És el cas de Catalunya: aquest dilluns el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha reclamat a la ministra de Sanitat que s'abordi l'"infrafinançament crònic" de la sanitat.

Ho ha fet amb una carta en què li reclama que impulsi mesures urgents perquè l'atenció primària pugui incorporar més professionals i prou finançament per fer-ho.

Argimon ha aprofitat per criticar l'aprovació de la reforma, que ha dit que és "un anunci més als que ja ens té acostumats" Pedro Sánchez, i s'ha queixat que ho ha sabut per la premsa.

"Informació inexacta i propagandista"

Algunes comunitats governades pel PP també han criticat l'anunci de la reforma fet per Sánchez aquest dilluns. En concret la Junta de Castella i Lleó l'ha qualificat de "propagandista".

Ho ha dit Jesús García-Cruces, subconseller d'Assistència Sanitària, que ha recordat que, a més, és "un mandat de la Unió Europea":

"Es tracta d'una informació inexacta i totalment propagandista, perquè el govern espanyol no té les competències directes de gestió de personal, ja que són les comunitats autònomes, amb els seus propis recursos, les que ho estan fent possible."

García-Cruces ha assegurat que Castella i Lleó ha negociat estabilitzar gairebé 6.000 llocs de treball i que aconseguirà una temporalitat del voltant del 2,4% al sector sanitari.

Més atenció primària i MIR sense vacants

Castella i Lleó, Madrid, Galícia, el País Basc i altres autonomies reclamen també al govern espanyol que s'augmentin les plantilles de l'atenció primària.

També han enviat una carta conjunta a Darias els governs de Galícia i del País Basc en què li reclamen que s'organitzi els MIR de manera que no quedin places vacants, reclamació també feta des de Castella i Lleó.