El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri; Anaïs Franquesa, d'Iríada; Xavier Pellicer, d'Alerta Solidària, i David Fernàndez, exdiputat de la CUP (ACN)

Més de 2.500 "represaliats polítics" des del setembre del 2017, segons Òmnium

El vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, diu que només es pot comparar amb la dictadura franquista

Actualitzat

Òmnium Cultural ha xifrat en més de 2.500 les persones "represaliades per les seves idees polítiques" des de la tardor de 2017, "un comptador que no para en cap moment", segons el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri.

També han participat a la presentació de les dades el centre per la defensa dels drets humans Irídia i Alerta Solidària, organització jurídica que defensa, entre altres, a activistes dels CDR.

 

 

Al recompte, s'hi inclouen els 12 condemnats pel Tribunal Suprem, els set polítics a Bèlgica, Suïssa i Escòcia, Adrià Carrasco i el raper Valtònyic, prop de 300 detinguts, 712 alcaldes investigats al principi, 40 investigats entre els d'Instrucció 13, l'Audiència Nacional i els síndics electorals, 18 professors investigats, 18 investigats per clonar webs clausurades, dotze empresonats comptant els set CDR del 23S i cinc per les manifestacions postsentència, i uns 1.400 ferits entre l'1-O i les manifestacions posteriors a la sentència.

 

A més, s'han clausurat 144 webs, i les entitats han fet notar que bona part dels afectats no han presentat denúncia.

Mauri ha defensat que aquest nivell de repressió només es pot comparar amb la dictadura, ha demanat al govern espanyol que acabi amb la repressió policial i judicial, que escolti les institucions internacionals com l'ONU o Amnistia Internacional i que dialogui:

 

"El que passa a Catalunya és un conflicte polític, no un problema de convivència o d'ordre públic."

 

El vicepresident d'Òmnium ha dit que no només els independentistes han estat al punt de mira:

 

"És una repressió contra la dissidència política molt centrada contra l'independentisme, però que afecta altres moviments polítics i socials, i que té origen en l'enduriment del Codi Penal i la 'llei mordassa', que ja hauria d'estar derogada."

 

Males pràctiques protegides pel sistema

Xavier Pellicer, d'Alerta Solidària, ha assegurat que les males praxis policials o judicials no són només "pomes podrides", sinó pràctiques "sistemàtiques", no perseguides i fins i tot protegides pel sistema, gràcies a una triple impunitat: judicial, mediàtica i governamental, amb l'objectiu d'amagar el problema de fons:

"Les vulneracions de drets són un apèndix necessari en un context de repressió política que té l'objectiu que no es parli del conflicte polític, sinó de les vulneracions de drets."

 

L'exdiputat de la CUP David Fernàndez ha explicat que bona part dels comandaments policials de l'1-O han estat ascendits, condecorats o pensionats.

Tant Pellicer com Fernàndez han denunciat que la repressió s'aplica des de fa dècades, però que ara es fa contra almenys el 48% de la població.

ARXIVAT A:
Òmnium Cultural
Anar al contingut