L'avinguda Meridiana de Barcelona, aquest dissabte al vespre, tallada pels manifestants
Barcelona

Meridiana Resisteix talla l'avinguda un dia més malgrat la prohibició d'Interior

Els Mossos han intentat impedir el tall i s'han viscut moments de tensió en una manifestació a la qual també ha assistit la presidenta del Parlament, Laura Borràs

RedaccióActualitzat

Centenars de persones han tallat aquest dissabte al vespre la circulació a l'avinguda Meridiana de Barcelona malgrat la prohibició anunciada dijous pel Departament d'Interior. Segons els Mossos, s'hi haurien concentrat 800 manifestants i, segons la Guàrdia Urbana, 400.

Han ocupat la calçada poc abans de les 8 del vespre, tal com havien anunciat que farien, esperonats pel suport d'entitats com l'ANC i el Consell per la República.

 

Després del tall, els Mossos han envoltat els manifestants, que s'han resistit i hi ha hagut moments de tensió:

 

 

Aquestes són imatges de les empentes i els moments de tensió que s'han viscut a la Meridiana:

 

Laura Borràs, entre els manifestants

Entre els manifestants, convocats un dia més per la plataforma Meridiana Resisteix, hi havia polítics i activistes com Jordi Turull, Carles Riera i Elisenda Paluzie, i també la presidenta del Parlament, Laura Borràs. De fet, Borràs ja havia fet un tuit donant suport a la mobilització el mateix dia que va mantenir una cimera a Brussel·les amb Carles Puigdemont.

L'oposició ja ha criticat la presència de Borràs en el tall no autoritzat de la Meridiana: Ciutadans i el PP li han demanat la dimissió, després d'uns dies d'alta tensió política al Parlament també per la retirada de l'escó de Pau Juvillà.

La presidenta del Parlament Laura Borràs, aquest dissabte al tall de la Meridiana

Més de dos anys de talls diaris

Els talls a la Meridiana van començar el 14 d'octubre del 2019 per protestar contra la sentència del judici del procés al Tribunal Suprem que va condemnar per sedició els 9 líders independentistes.

Un mes després era l'única mobilització que continuava activa regularment, i es va seguir fent malgrat alguns intents dels Mossos per impedir-la les setmanes següents.


L'Ajuntament ho qualifica d'"activitat abusiva"

A partir de llavors els talls han patit adaptacions per poder mantenir-se, com travessar lentament la via, i ha conviscut amb manifestacions de signe oposat que protestaven pels talls.

Ara fa dos anys, el febrer del 2020, l'Ajuntament de Barcelona, per boca del tinent d'alcalde Albert Batlle, va reclamar a la Generalitat que els prohibís, qualificant-los d'"activitat absolutament abusiva".

Aquells dies els manifestants van rebre el suport de figures com Lluís Llach, i l'oposició de l'entitat Societat Civil Catalana, que va anunciar la intenció de tallar els túnels de Valvidrera com a resposta.

Una pancarta al tall de la Meridiana, aquest dissabte a Barcelona

Aturada de 70 dies pel confinament

El confinament per la pandèmia va aturar els talls durant 70 dies, però van tornar-hi a finals de maig del 2020, i s'han acabat consolidant com un hàbit diari dels manifestants.

Durant molt de temps van reclamar l'alliberament dels líders condemnats i empresonats, però un cop indultats van continuar els talls reclamant la vigència del referèndum de l'1-O i del projecte independentista.

Fins que aquest dijous el Departament d'Interior va anunciar que a partir d'aquest dissabte no autoritzaria els talls, i va proposar als manifestants una concentració alternativa en una plaça pròxima.

Ara caldrà veure si Interior se surt amb la seva i frena els talls, a diferència de la tardor del 2019, quan els intents de la policia autonòmica no van aconseguir-ho.

 
ARXIVAT A:
Judici procésProcés catalàReferèndum 1-O
Anar al contingut