Menys aigua, menys aliments, més inseguretat: el Mediterrani sota el canvi climàtic

Un estudi combina els efectes de l'augment de temperatures sobre aigua, ecosistemes, alimentació, salut i seguretat i adverteix que junts s'amplifiquen
Menys aigua, menys aliments, més inseguretat: el Mediterrani sota el canvi climàtic

Menys aigua, menys aliments, més inseguretat: el Mediterrani sota el canvi climàtic

Un estudi combina els efectes de l'augment de temperatures sobre aigua, ecosistemes, alimentació, salut i seguretat i adverteix que junts s'amplifiquen
Xavier Duran Actualitzat
Camp de reg a la plana de Lleida

Camp de reg a la plana de Lleida

Escassesa d'aigua, pèrdua de biodiversitat, disminució en els rendiments dels conreus, falta de recursos que provocarà inestabilitat i inseguretat... Són algunes de les previsions gens engrescadores que l'estudi d'un equip internacional fa sobre els efectes del canvi climàtic a la regió mediterrània.

Els autors han partit de les projeccions de l'impacte de l'escalfament global sobre cinc sectors: aigua, ecosistemes, alimentació, salut i seguretat. I si cadascun per separat ja presenta un futur poc atractiu, quan els han combinat han vist que les conseqüències negatives s'amplifiquen.

L'estudi l'ha fet un ampli equip internacional liderat per Wolfgang Cramer, de l'Institut Mediterrani de Biodiversitat i Ecologia Marina i Continental de França (IMBE). Hi han participat membres de divuit institucions de recerca de diversos països europeus, però també del Marroc, Israel, el Japó i Hong Kong. Entre els autors hi ha tres catalans: Joaquim Garrabou, de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), Josep Peñuelas, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), i Maria del Carme Llasat, de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

L'estudi, publicat a la revista "Nature Climate Change", explica que l'augment de temperatures a la regió pot superar en un 25% el ritme mitjà mundial, i a l'estiu, un 40%. De moment, l'augment a escala mundial està al voltant d'un grau i al Mediterrani ja ha estat d'1,4 graus respecte a la del segle XIX. Això provocarà un nombre més gran d'esdeveniments associats a les altes temperatures, com ara onades de calor, i menys precipitació. I això, diuen, si l'augment de la temperatura mitjana no supera, tal com pretén l'objectiu més ambiciós de l'acord de París, els 1,5 graus. Al Mediterrani, això significaria un augment d'uns 2,2 graus.

Problemes d'aigua i per als ecosistemes

Pel que fa a l'aigua, el Mediterrani tindrà un doble repte: afrontar l'augment de demanda amb més escassesa. Les pluges d'estiu es podrien reduir entre un 10% i un 30% en algunes regions. A més, hi haurà més intrusió de falques salines en les aigües continentals, degut, en part, a l'augment del nivell del mar. També és previsible un augment de la contaminació, sobretot a la riba sud, per noves indústries, augment del turisme i creixement de la població.

Això anirà lligat a un augment en les necessitats agrícoles, però també per a la indústria manufacturera. En conjunt, la demanda d'aigua s'incrementarà entre un 4% i un 22%, segons si la temperatura augmenta dos graus o ho ho fa cinc graus. I amb això s'hauran de satisfer les necessitats de l'agricultura i compensar el creixement de la població humana, però també atendre les demandes de l'agricultura, el turisme i altres sectors.

L'augment de l'aridesa, combinada amb les altes temperatures, també perjudicarà els ecosistemes. Això farà pujar el risc d'incendis i allargarà les temporades en què els focs es poden produir i expandir amb més facilitat.

Una altra amenaça són les espècies invasores. Ja s'han detectat més de 700 espècies de plantes i animals que han penetrat en la conca mediterrània, la meitat de les quals pel canal de Suez.

Menys aliments i amenaces a la salut

Tot plegat incidirà en la producció d'aliments. El rendiment de molts conreus disminuirà, sobretot a la riba sud. Es calcula que el 2050 la producció de llegums a Egipte haurà disminuït un 40% i la de tubèrculs al sud d'Europa ho haurà fet d'un 14%. La producció d'olives patirà per l'augment en les necessitats de rec i l'escurçament dels períodes freds que l'arbre necessita.

Pel que fa a la salut, l'estudi preveu unes temperatures elevades que poden superar la capacitat d'adaptació. I posa com a exemple un estudi en què es detecta un increment del risc de mortalitat per malalties respiratòries i cardiovasculars a Barcelona, degut al nombre de nits amb temperatures superiors als 23 graus.

Això afectarà sobretot els grups més vulnerables, com ara els que viuen en situació de pobresa. I pronostica també un augment de casos de malalties com el dengue o el chikungunya, perquè els insectes que les transmeten trobaran unes condicions adequades per expandir-se.

Puja el nivell del mar

Pel que fa a l'augment del nivell del mar, el risc és elevat perquè la tercera part de la població -uns 150 milions- viuen vora del litoral. En les dues últimes dècades, el nivell del mar Mediterrani ha pujat sis centímetres, el triple que en el període 1970-2006. Les aigües també s'han acidificat, cosa que redueix la disponibilitat de carbonat càlcic per als animals que el necessiten per a les seves closques i esquelets.

L'any 2100 el nivell del mar podria haver augmentat un metre, cosa que posaria en risc moltes zones urbanitzades i moltes infraestructures. La part positiva és que es preveu una disminució de les tempestes marines.

Notícia relacionada: L'augment del nivell del mar amenaça el patrimoni mundial de la Unesco al Mediterrani

A mitjans de segle, la meitat de les vint ciutats més amenaçades del món serien al Mediterrani. Els llocs més afectats serien el Marroc, Algèria, Líbia, Egipte, Palestina i Síria, països on, a més, la inestabilitat política i els problemes econòmics faran més difícil gestionar aquesta pressió afegida.

Tot plegat comportarà més inestabilitat, més conflictes, més migracions... Però els autors deixen per al final una iniciativa que podria ajudar a pal·liar aquests efectes, si més no, en part. Com a fruit d'aquest treball s'ha establert la xarxa MedECC (Experts del Mediterranis sobre el Clima i el Canvi Ambiental), que actualment compta amb 400 experts i amb el suport d'agències governamentals, entre altres socis.

Notícia relacionada: Aturar el canvi climàtic és possible però amb un esforç extraordinari, segons l'IPCC

Hi som a temps

L'objectiu de MedECC és fer una anàlisi completa dels riscos climàtics a què s'enfronten les regions de la Mediterrània i exposar-los davant l'administració. I també influir en el debat i aprovació de mesures efectives contra el canvi climàtic i la degradació ambiental.

Tot i aquesta previsió tan pessimista, Josep Peñuelas assenyala que actuar encara és possible:

"Estem treballant a cercar solucions al problema, que passen per canviar la manera en què usem l'energia i els recursos, inclòs el que mengem, els plàstics, els fertilitzants... Hem d'actuar ràpid, sense dilació. Aquest és el missatge positiu, però urgent. La comunitat científica ens hi estem posant de ple per mirar de revertir aquesta greu amenaça. La societat ens haurà d'acompanyar."

La paraula que destaca, doncs, és urgent. "Els responsables de prendre les decisions no tenen un accés adequat al coneixement existent", apunten els autors en l'article. De vegades, és possible que els hi arribin, però que tampoc siguin conscients de la necessitat de fer-los cas i amb rapidesa.

TEMES:
Ciència Canvi climàtic Alimentació