Menjar de pressa pot fer augmentar els triglicèrids i el risc cardiovascular

Sovint es diu que menjar de pressa no és bo per a la salut. Ara, investigadors catalans han demostrat que hi ha una relació entre fer-ho i el risc de tenir uns nivells elevats de triglicèrids. Es tracta d'un tipus de lípids que provenen de la digestió dels aliments i que també se sintetitzen en el fetge. A concentracions que superen els límits recomanables són un factor de risc cardiovascular.

La recerca l'han dut a terme Jordi Salas, Indira Paz i Nancy Babio, de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili  i de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. S'ha publicat a la revista científica "Nutrients".

L'estudi, realitzat en el marc de PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània), van participar-hi 792 voluntaris reclutats a través dels centres d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut de les comarques de Tarragona. Van respondre a un qüestionari de conducta alimentària, en què havien de respondre a preguntes que feien referència a la percepció que tenien respecte a la velocitat a què s'alimentaven durant els àpats principals -dinar i sopar.

Després es van classificar en diferents categories d'ingestió: lenta, mitjana i ràpida. La mitjana de temps estimat pels participants a definir que menjaven ràpidament eren 18 minuts.

Segons els resultats, 22,9% (181 persones) es van classificar dins de la categoria d'ingestió lenta. El percentatge de persones que es situaven en la ingestió mitjana era el 31,6% (251 persones) Però la categoria més nombrosa era la d'ingestió ràpida, que significava un 45,5% (360 persones). Els pertanyents a aquest tercer grup eren de manera freqüent dones joves amb tensió arterial, índex de massa corporal i triglicèrids elevats.

El següent pas va ser comparar aquesta classificació amb els nivells elevats de triglicèrids. I es va constatar que en el grup d'ingestió ràpida
un 59% presentaven triglicèrids elevats en sang. En comparació, el percentatge era menor entre els que mengen a poc a poc o a una velocitat mitjana.

Hi ha dues raons que poden explicar aquest resultat. D'una banda, quan es menja ràpid la sensació de sacietat es produeix de manera més tardana i les persones continuen menjant, tot i haver cobert les seves necessitats energètiques i nutricionals. La segona explicació és que la ingesta d'una gran quantitat d'energia durant un període curt afavoreix pics més sostinguts en la glucosa en sang i la insulina -hormona que regula els nivells de sucre. Això pot estimular la producció de greixos al fetge, que és una altra de les fonts de triglicèrids en l'organisme.

Per tot això, els investigadors conclouen que disminuir la velocitat a l'hora de menjar podria ser útil per combatre malalties cardiometabòliques.