Medalla d'Honor del Parlament al col·lectiu d'independentistes encausats per l'1-O

El Parlament ha decidit concedir la Medalla d'Honor de la cambra, en la categoria d'or, al col·lectiu de persones independentistes que es troben encausades arran de l'1 d'octubre.

La majoria independentista de la Mesa ha donat suport a l'acord, que no ha comptat amb els vots del grup socialista.  

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha explicat que la concessió de la medalla a "les persones víctimes de la repressió i la causa general contra l'independentisme empresa arran de l'1-O" es fa a proposta seva i que "vol expressar la voluntat d'acompanyar institucionalment les persones que pateixen persecució per defensar la llibertat dels ciutadans per escollir el futur del país".

Borràs ha explicat que, excepcionalment, la medalla serà dipositada al Museu d'Història per "fer present el trist episodi d'història viva del país que esperem que acabi ben aviat".

L'entrega del guardó es farà el dia abans de la Diada, el 10 de setembre. Hi assistiran en representació del col·lectiu un grup reduït de persones que l'independentisme considera víctimes de la repressió de l'Estat.

Wagensberg: "Massa vegades hi han participat els serveis jurídics de la Generalitat"

El secretari quart de la Mesa, el diputat d'Esquerra Ruben Wagensberg, ha fet públiques una sèrie de consideracions a la decisió de concedir la Medalla d'Honor a les persones independentistes encausades.

En un text penjat al seu compte de Twitter, Wagensberg lamenta que, en el reconeixement als encausats, "s'exclogui una bona part de col·lectius, de persones defensores de drets humans i d'activistes que també es veuen represaliats".

Entenc que els drets no es poden compartimentar ni destriar i que la seva defensa s'exerceix compartint i entrelligant lluites.

Algunes consideracions sobre la Medalla d'Honor del Parlament com a membre de la Mesa. https://t.co/izYcitGdCB pic.twitter.com/ZZcacLymYw

— Ruben Wagensberg (@wagensberg) September 2, 2021

Entre aquests col·lectius, el diputat republicà cita els estudiants que defensaven la reducció de taxes universitàries, el judici a membres del Sindicat de Llogateres o la protesta Aturem el Parlament.

"Se'm fa incòmode parlar d'aquesta judicialització sense constatar que, entre els aparells de l'Estat que impulsen tal repressió, massa vegades hi han participat els serveis jurídics de la Generalitat."

Wagensberg, que explica que ha fet constar aquests matisos en l'última reunió de la Mesa del Parlament, defensa que "els drets no es poden compartimentar ni destriar" i s'han de defensar "compartint i entrelligant lluites".