L'èxtasi fa els pops més sociables i afectuosos, segons un estudi nord-americà
Els pops són animals molt solitaris i que es mostren distants amb els altres... tret de quan prenen èxtasi. Així ho ha demostrat un equip de científics nord-americans. La troballa pot tenir impacte en la recerca mèdica en humans, segons els autors.
Podria semblar una recerca extravagant. Però el que es proposava l'equip encapçalat per Gul Dolen, de la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins de Maryland, era estudiar si algunes funcions del sistema nerviós s'havien mantingut al llarg de l'evolució.
Concretament, volien esbrinar si el neurotransmissor serotonina jugava també un paper en un animal tan distant dels humans com el pop. Els resultats es publiquen a la revista "Current Biology".
Els investigadors volien comprovar si la serotonina, implicada en el comportament social de molts vertebrats i invertebrats, també complia la mateixa funció en uns animals evolutivament tan allunyats. I el pop era una bona opció. Les branques que, durant la història natural, han dut d'una banda als pops i de l'altra als humans es van separar fa uns 500 milions d'anys.
Però, a més, els pops són animals molt solitaris i que defugen el contacte amb congèneres. L'única excepció, perquè si no s'haurien extingit fa molt de temps, són els aproximadament quinze minuts --només tres, segons alguns autors-- que dediquen a l'aparellament entre mascle i femella.
Un aquari amb tres cambres
Els investigadors van preparar un aquari dividit en tres cambres connectades. En la d'un extrem hi van posar un pop de l'espècie "Octopus bimaculoides". En la de l'altre costat, un objecte. A la cambra central hi havia el pop protagonista, de la mateixa espècie que el primer, que durant trenta minuts tenia llibertat per visitar els altres espais.
En condicions normals, el pop passava molt poc temps a la cambra de l'altre cefalòpode i si el tocava ho feia amb molta precaució. Per comprovar els efectes de l'èxtasi --científicament anomenat metilendioximetanfetamina o MDMA--, se'l va col·locar, deu minuts abans d'una altra prova, en aigua que contenia la droga dissolta.
I això va fer perdre tota la timidesa i recança al pop. No només passava més estona a la cambra amb el seu company, sinó que l'intentava abraçar efusivament amb els vuit tentacles, com si fos un amic a qui no veia des de molt temps enrere.
Això demostra, segons els autors, que l'èxtasi promou el mateix comportament més sociable tant en humans com en pops. I que durant milions d'anys d'evolució espècies tan allunyades han conservat aquest mecanisme, que devia estar present, doncs, en algun ancestre comú.
També permet deduir, afirmen, que algunes substàncies tenen mecanismes d'acció semblants en humans i en pops. Hi ha diversos estudis que intenten esbrinar si drogues com l'èxtasi, administrades en les dosis i condicions adequades, tindrien utilitat mèdica.
Ara s'obre el camí perquè algunes d'aquestes proves es facin utilitzant el pop com a organisme model. Potser seguirà sent solitari i fins i tot esquerp, però ara, sense saber-ho, el pop podrà rendir grans serveis a la medicina.
