Matrimonis forçosos, una realitat amagada, però present a Catalunya

A Catalunya se celebren matrimonis forçosos. Una realitat amagada que es viu de portes endins a les famílies i amb la pressió de la comunitat.

TV3 ha pogut parlar amb testimonis que s'han atrevit a denunciar públicament les coaccions per casar-se amb una persona que no havien escollit. És el cas de la Maria.

Des dels 15 anys, els seus pares la volien casar amb l'home que havien escollit. Tant ella com les seves germanes tenien el mateix destí, però van decidir denunciar-los.

"Quan tenia 15 anys em vaig adonar que el meu futur estava decidit pels meus pares. Jo sabia que no ho volia per mi. No em vull casar amb una persona que no estimo i acabar com els meus pares amb un matrimoni sense amor. Jo no em veig amb una persona que no estimi. La veritat és que no ho vull per mi. Jo sé que si m'haig de casar, ho vull fer amb una persona que estimi i sentir-me realitzada."

Sota la tutela de la DGAIA, ara, la Maria, que ja és universitària, ha decidit explicar a cara descoberta la seva història. Tot un referent que mostra la vulnerabilitat per la qual passen moltes noies de la seva comunitat.

La Maria explica com se sentia quan la volien casar forçosament:

"Jo sabia que seria una vergonya pel seu nom. Jo ho sabia però una cosa no treu l'altra. Jo no vaig haver de deixar de fer coses que m'agraden en nom del meu pare. Jo sé el que jo sóc i el que estic fent. Sóc conseqüent dels meus actes i no per això deixaré de fer coses. Jo sabia que era perjudicial per mi"

I com se sent ara, després de lluitar per la seva llibertat:

"Ara estic molt millor. He fet coses i unes experiències que abans no havia tingut. Em sento molt orgullosa i poc a poc em sento realitzada com a persona. Fer coses que abans ni tan sols m'havia imaginat. Estic molt bé i me'n alegro molt de fer aquest pas. Va ser molt important per mi"

I dona un consell a aquelles que es poden trobar en una situació similar a la que ella va viure:

"Jo els diria que no tinguin por, que és la seva vida. Ningú pot privar de la seva llibertat. Tu trobes un futur amb una persona que no estimes o ho fa tus... És molt fàcil dir em deixo portar, estar bé aconseguir el teu repte, la veritat és que quan tinguis uns anys te'n adonaràs que no podràs anar més enrere, perquè estaràs casada, amb fills..."

Alba Alfageme, Coordinadora Unitat Atenció Suport a la víctima, explica que per a aquelles que qüestionen la tradició, hi ha en joc l'honor de la família davant la comunitat.

"Es troben en una situació que han decidir pel seu futur i el de la família. Les coaccionen, les amenaces i amb el doble discurs. Si no ho fas, ens fallaràs. Viuen molt malament dir que no"

Repudiades

També hi ha una altra cara: quan aquests matrimonis fracassen i les famílies polítiques repudien les dones i els seus fills. És la situació que està patint la Hira.

Obligada a contraure matrimoni forçós al Pakistan, fa un any que viu a Barcelona amb la seva família política. Té un fill de 3 anys i està embarassada de 8 mesos. El marit i els sogres l'han repudiada a ella i els seus fills i no s'hi pot oposar. La força de la tradició marca la seva cultura patriarcal, en què la dona no té el dret de decidir, encara que visqui a Catalunya.

"Em van dir que no em podia quedar amb ells (el marit i els sogres) i que no podien fer res per mi ni viure allà perquè ja estava divorciada. M'havien divorciat la nit abans i el marit i els sogres n'eren els testimonis. Vaig plorar molt, els vaig suplicar que no em divorciessin."

Són noies i, de vegades també nois, marcades per l'autoritat del pare i del clan familiar.  Hi ha poquíssimes entitats amb recursos que donin suport a aquestes víctimes. I les que hi ha tenen el compromís valent i decidit de lluitar des de la discreció contra una realitat tan complexa com invisible.

117 casos públics en 7 anys

La pràctica dels matrimonis forçosos és habitual, i està geogràficament molt estesa: des de l'Amèrica Llatina, on passa amb menys intensitat, fins a l'Àfrica subsahariana o el sud-est asiàtic, on aquest fenomen encara és molt comú.

Aquesta situació s'ha traslladat a Catalunya, principalment entre els col·lectius procedents del Pakistan, l'Índia, Bangla Desh, Gàmbia i el Marroc. Des del 2010, se n'han detectat 117 casos, 14 en l'últim any. Una xifra que està lluny de la realitat, perquè moltes de les víctimes no ho poden denunciar.

Un protocol integral

Catalunya va aprovar el 2009 el primer protocol de prevenció i atenció policial i, dos anys després, una normativa europea els va considerar una forma de tràfic de sers humans.

Des de fa tres anys, Girona disposa d'un protocol propi per detectar matrimonis forçosos des dels cossos policials a l'àmbit sanitari, passant per serveis socials i els centres educatius.  Ara s'està treballant per estendre'l a la resta de Catalunya.

La llei preveu penes de sis mesos a tres anys de presó per aquells que obliguin una altra persona a contraure matrimoni. La frontera entre la voluntat de la jove i l'autoritat dels pares és difusa quan es tracta de matrimonis concertats.

Des del Grup Central d'Atenció a la Víctima dels Mossos d'Esquadra se centralitzen les denúncies. A vegades n'arriben perquè s'han detectat des de l'escola, encara que hi ha molt poques víctimes que s'atreveixen a demanar ajuda i denunciar la seva pròpia família. Ho explica Montserrat Escudé, sergent cap de la unitat:

"Tenim detencions il·legals, amenaces, coaccions, maltractaments... va més enllà perquè es donen en el si de la família. I la família per assegurar matrimoni fa ús de tots els mecanismes de força i violència perquè es consumi matrimoni"

La Unió Europea considera els matrimonis forçosos com una forma de tràfic de sers humans amb finalitat d'explotació sexual.