Matar els fills per atacar la mare: on falla la justícia per evitar la violència vicària

La nova llei de protecció a la infància, que entra en vigor a finals de juny, permetrà al jutge suspendre el règim de visites als fills quan hi hagi indicis de violència

Virgínia Arqué NuenoActualitzat

Dos menors ja han mort aquest any en mans del seu pare, víctimes de violència vicària. Casos extrems de violència masclista en què es fa mal els fills per agredir la mare.

Tres si es compta l'Olivia, la nena de 6 anys de Tenerife segrestada pel seu pare. Un vaixell oceanogràfic n'ha trobat el cos al mar, aquest divendres, a una milla nàutica del port de Güímar. Els equips de rescat encara busquen la germana petita, l'Ana, d'un any. També al pare de les dues nenes, Tomás Gimeno, que se les va emportar fa 40 dies, abans d'enviar un missatge a la mare en què li deia que no les tornaria a veure. S'havien separat a l'estiu.
 

 

Com protegir els menors de la violència vicària?

La magistrada Victoria Rosell, delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, demana posar més mitjans per protegir les dones i els seus fills i filles quan hi hagi qualsevol indici de perill, fins i tot sense denúncia prèvia.

En declaracions a "Els matins" de TV3, Rosell ha explicat que la nova Llei de Protecció de la Infància i l'Adolescència davant la Violència aprovada pel Congrés i que entra en vigor el pròxim 24 de juny marcarà una fita "per la inclusió de la violència vicària com a forma de violència contra les dones i perquè preveu la suspensió dels règims de visites no només quan l'home està en una causa penal per violència de gènere sinó quan hi ha indicis de violència".

"Ens hauríem d'oblidar de l'ensenyament patriarcal d'un rampell, un atac de gelosia o d'obcecació com a causa de l'assassinat masclista de dones o nens i nenes. Els masclistes fan mal on més mal fa i coneixen perfectament la víctima, cosa que posa les dones i els nens i nenes en una situació de gran indefensió perquè estan amb qui va prometre estimar-los i protegir-los."


Moltes dones (el 80%, assegura Rosell), "surten de la violència per la separació o el divorci però no estan encara en condicions de denunciar". En aquests casos, continua la magistrada, cal evitar que la justícia mantingui el règim de visites "d'una forma automatitzada i amb un prejudici patriarcal i l'estereotip que els nens han de seguir en contacte amb el pare encara que sigui un presumpte agressor". 

 

Patrulleres de la Guàrdia Civil al moll de Santa Cruz de Tenerife (EFE/Miguel Barreto)

L'interès del menor per davant del dels pares

Per això Rosell insisteix que no es pot dir a les dones "denuncia, vine i llavors et posaré protecció", sinó que se'ls ha de donar abans les condicions perquè ho facin i protegir els menors, que són més vulnerables.

"El moment de l'anunci que es trenca la parella, o de la separació o el divorci i també el de la denúncia són objectivament crítics per a les víctimes, per això insistim que l'Estat, les institucions, els governs autonòmics, no podem esperar. Les dones han de tenir unes garanties abans de fer aquest pas crític."


Però aquesta llei potser no canviarà tantes coses, perquè la suspensió de visites no és automàtica i depèn de la interpretació del jutge. La magistrada Lucía Avilés, experta en violència masclista, alerta que aquesta és una mesura que ja existeix en el marc de les ordres de protecció, però no es pren gairebé mai. Diu que, de fet, és una de les que menys es prenen, només en un 3% dels casos.

"Al final del que es tracta és d'adquirir més consciència i poder esprémer tots els instruments jurídics que se'ns ofereixen als operadors jurídics que formem part de la cadena de justícia."

 

Una violència que mata en vida

La violència vicària és una "violència contra la infància, però també contra les dones per substitució, perquè les colpeja on més mal els fa, les mata en vida", explica la magistrada Victoria Rosell.

"L'agressor masclista ha perdut la possibilitat de fer mal directament a la dona per divorci, separació o perquè ha refet la vida, però li queda el contacte amb els nens i nenes."


Un perill que la nova llei ha intentat abordar. Preveu la suspensió de les visites no només si el pare està en un procés penal per violència masclista, sinó també "si s'aprecien uns altres indicis. L'interès superior del menor no és mantenir el contacte amb el pare malgrat tot, encara que sigui un presumpte agressor, sinó una vida lliure de violència".

La nova llei modifica la llei de violència de gènere perquè també reconegui la violència sobre menors "amb l'objectiu de causar dany o perjudici a les dones" i modifica els règims de visites i custòdies.


El jutge sempre té l'última paraula

En concret, se suspendrà el règim de visites quan hi hagi una ordre de protecció en vigor i "indicis fonamentats" que els fills han "presenciat, patit o conviscut amb la violència", si no és que el jutge presenta una decisió motivada en contra. També es prohibiran les custòdies compartides si durant el procediment el jutge aprecia indicis de violència masclista.

I, finalment, es retirarà obligatòriament la pàtria potestat als condemnats per homicidi o assassinat dels fills en comú amb la víctima o quan la víctima és un dels fills de l'autor. Fins ara no era obligatori, però sí la podia retirar un jutge.

Des del 2013, 1.096 dones han mort assassinades per les seves parelles o exparelles, 39 menors han mort a mans del pare, parella o exparella de la mare i 303 han quedat orfes. 

En el que portem d'any són 18 les dones assassinades, 10 des que va acabar l'estat d'alarma el 9 de maig, ara fa només un mes. 

 

 

La violència cap als menors pot ser física, psíquica o material, o bé es pot exercir negant-los la pensió alimentària. Un de cada quatre nens ha presenciat violència contra la mare, un 77% dels quals també han estat maltractats.

ARXIVAT A:
Violència masclista
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut