Mas insisteix en el sacrifici salarial i les rebaixes fiscals per lluitar contra la crisi
L'endemà de la conferència al Palau de Congressos de Barcelona, el president de CiU, Artur Mas, ha insistit aquest dimarts a "Els matins" de TV3 en les seves receptes anticrisi. Mas aposta per un pacte català, amb rebaixes fiscals i sacrificis salarials, com abaratir els acomiadaments a canvi de més contractació indefinida. El líder de la federació nacionalista ha lamentat que el govern no s'apliqui l'austeritat que el president José Montilla demana en altres àmbits.
El president de CiU, Artur Mas, va pronunciar aquest dilluns una conferència davant de 2.000 convidats per explicar com "Superar la crisi, aixecar Catalunya", literalment, el títol de l'acte. Mas ha afirmat que el primer pas és ser conscients que "el nostre país ha estirat més el braç que la màniga i ha viscut per sobre de les seves possibilitats". Ara toca "fer renúncies i actuar amb responsabilitat".
Artur Mas proposa assumir sacrificis col·lectivament, començant per la limitació salarial d'aquells que tenen la feina assegurada i dels que són menys vulnerables. El líder de la federació nacionalista predicarà amb l'exemple. Ha promès que si CiU arriba al govern, tots els membres del govern s'abaixaran el sou un 10%, com a mínim.
Mas ha afegit que aquesta retallada durarà mentre duri la crisi, una mesura que respon al fet que no es poden exigir sacrificis només als més vulnerables i a les víctimes "cròniques" de la crisi, sinó a "tots els altres". "Correspon a la figura de la primera autoritat del país, en el nostre cas el president de Catalunya, encapçalar la crida a un esforç col·lectiu per superar la situació d'incertesa i de desconfiança".
El discurs d'Artur Mas ha girat a l'entorn de la responsabilitat i l'esforç, un concepte que "no és agradable i no té cap atractiu en termes de seducció electoral". Ha remarcat, però, que "en èpoques dures com l'actual la funció dels governants no és dir allò que és agradable sentir, sinó allò que és necessari fer. I no només dir-ho, sinó fer-ho".
La seva intervenció ha estat estructurada en cinc blocs de mesures. El primer ha fet referència a "garantir la liquiditat de les empreses i a les famílies". Per fer-ho, Mas proposa reduir la morositat obligant les administracions a pagar en un màxim de 30 dies. El termini entre particulars seria de 60 dies. El líder de CiU reclama també la creació "d'avals públics" per a entitats financeres que deixin diners a empreses productores. Els avals haurien de cobrir el 50% del capital deixat, com a màxim.
El segon bloc ha tractat sobre el sector immobiliari. La Generalitat hauria d'impulsar l'oferta d'habitatges de lloguer amb opció de compra i crear un programa de copropietat d'accés a l'habitatge.
El tercer conjunt de mesures és el que tracta de la reforma del mercat laboral. Artur Mas aposta perquè es creï un model de contracte indefinit que inclogui una indemnització fixa per acomiadament, que sigui equivalent a un mes per any treballat.
A més, ha proposat que "les persones que tenen feina assegurada" limitin "els increments salarials a l'IPC real per poder contribuir a un esforç de solidaritat col·lectiva". També ha aconsellat que les "empreses que han d'acomiadar gent" facin una "moderació de dividends i de salaris, per ajudar més persones a conservar la feina".
"Hi ha retribucions que, per la seva exageració, estan fora de qualsevol mesura raonable, i encara més quan es tracta d'empreses i institucions que han de ser ajudades pels poders públics i que presten serveis amb preus regulats", ha assegurat Artur Mas.
El quart punt fa referència a les mesures destinades a incentivar el consum i la inversió, amb rebaixes de l'IRPF, l'IVA i l'impost de societats i que s'elimini l'impost de successions.
En l'últim dels blocs, Artur Mas ha demanat contenció i austeritat pel que fa a la despesa pública a Catalunya i també a l'estat espanyol, per reduir la burocràcia.
Crítiques al compliment de l'Estatut andalús
Artur Mas també ha comentat l'acord assolit entre el govern espanyol i l'andalús perquè aquesta comunitat autònoma rebi 1.200 milions d'euros en concepte de deute històric, tal com deia el seu Estatut. Mas s'ha sumat a les reaccions i ha denunciat el greuge que, segons ell, representa per a Catalunya. A més, ha assegurat, contundent, que rebutjarà qualsevol acord de finançament que no compleixi "íntegrament" el text català.
"Si amb Andalusia es compleix i amb Catalunya no, a quina conclusió hem d'arribar? És que els catalans, el nostre teixit productiu, els nostres treballadors, són de segona divisió?", s'ha preguntat el líder de CiU, que ha instat al compliment de l'Estatut. "No demanem res que no sigui nostre."
Artur Mas proposa assumir sacrificis col·lectivament, començant per la limitació salarial d'aquells que tenen la feina assegurada i dels que són menys vulnerables. El líder de la federació nacionalista predicarà amb l'exemple. Ha promès que si CiU arriba al govern, tots els membres del govern s'abaixaran el sou un 10%, com a mínim.
Mas ha afegit que aquesta retallada durarà mentre duri la crisi, una mesura que respon al fet que no es poden exigir sacrificis només als més vulnerables i a les víctimes "cròniques" de la crisi, sinó a "tots els altres". "Correspon a la figura de la primera autoritat del país, en el nostre cas el president de Catalunya, encapçalar la crida a un esforç col·lectiu per superar la situació d'incertesa i de desconfiança".
El discurs d'Artur Mas ha girat a l'entorn de la responsabilitat i l'esforç, un concepte que "no és agradable i no té cap atractiu en termes de seducció electoral". Ha remarcat, però, que "en èpoques dures com l'actual la funció dels governants no és dir allò que és agradable sentir, sinó allò que és necessari fer. I no només dir-ho, sinó fer-ho".
La seva intervenció ha estat estructurada en cinc blocs de mesures. El primer ha fet referència a "garantir la liquiditat de les empreses i a les famílies". Per fer-ho, Mas proposa reduir la morositat obligant les administracions a pagar en un màxim de 30 dies. El termini entre particulars seria de 60 dies. El líder de CiU reclama també la creació "d'avals públics" per a entitats financeres que deixin diners a empreses productores. Els avals haurien de cobrir el 50% del capital deixat, com a màxim.
El segon bloc ha tractat sobre el sector immobiliari. La Generalitat hauria d'impulsar l'oferta d'habitatges de lloguer amb opció de compra i crear un programa de copropietat d'accés a l'habitatge.
El tercer conjunt de mesures és el que tracta de la reforma del mercat laboral. Artur Mas aposta perquè es creï un model de contracte indefinit que inclogui una indemnització fixa per acomiadament, que sigui equivalent a un mes per any treballat.
A més, ha proposat que "les persones que tenen feina assegurada" limitin "els increments salarials a l'IPC real per poder contribuir a un esforç de solidaritat col·lectiva". També ha aconsellat que les "empreses que han d'acomiadar gent" facin una "moderació de dividends i de salaris, per ajudar més persones a conservar la feina".
"Hi ha retribucions que, per la seva exageració, estan fora de qualsevol mesura raonable, i encara més quan es tracta d'empreses i institucions que han de ser ajudades pels poders públics i que presten serveis amb preus regulats", ha assegurat Artur Mas.
El quart punt fa referència a les mesures destinades a incentivar el consum i la inversió, amb rebaixes de l'IRPF, l'IVA i l'impost de societats i que s'elimini l'impost de successions.
En l'últim dels blocs, Artur Mas ha demanat contenció i austeritat pel que fa a la despesa pública a Catalunya i també a l'estat espanyol, per reduir la burocràcia.
Crítiques al compliment de l'Estatut andalús
Artur Mas també ha comentat l'acord assolit entre el govern espanyol i l'andalús perquè aquesta comunitat autònoma rebi 1.200 milions d'euros en concepte de deute històric, tal com deia el seu Estatut. Mas s'ha sumat a les reaccions i ha denunciat el greuge que, segons ell, representa per a Catalunya. A més, ha assegurat, contundent, que rebutjarà qualsevol acord de finançament que no compleixi "íntegrament" el text català.
"Si amb Andalusia es compleix i amb Catalunya no, a quina conclusió hem d'arribar? És que els catalans, el nostre teixit productiu, els nostres treballadors, són de segona divisió?", s'ha preguntat el líder de CiU, que ha instat al compliment de l'Estatut. "No demanem res que no sigui nostre."
