Mas anuncia que el govern prorroga els pressupostos fins al 2014
Mas anuncia que el govern ja treballa en els comptes per a l'any que ve, que quedaran aprovats abans de finals d'any. Avança que interposaran un recurs contra el govern espanyol pel "repartiment il·legal" del dèficit i que el 27 d'agost compareixerà al Parlament per debatre la decisió. El sostre de dèficit imposat per Madrid suposa uns ajustos equivalents als 3.000 milions d'euros.
Victòria MiróActualitzat
Pressupostos prorrogats fins al 2014. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat que el govern no farà nous pressupostos per a aquest any i que CiU i ERC ja treballen en els comptes de l'any que ve, que volen aprovar cap a l'octubre, abans de finals d'aquest 2013. "En aquestes condicions no podem fer el pressupost del 2013", ha dit Mas, que ha indicat que la decisió s'ha pres ara perquè el govern havia de conèixer el sostre de dèficit que imposava el govern espanyol. Mas ha explicat que ja s'havia advertit Madrid que no farien pressupostos si no se'ls atorgava un marge de l'1,8% i que en caure la xifra a l'1,58% no els quedava cap altra opció. Aquest sostre de dèficit obligarà l'executiu a fer uns ajustos per valor d'uns 3.000 milions d'euros.
"No es pot advertir i després no complir", ha afirmat Mas, que ha reiterat durant la compareixença posterior a la reunió del Consell de Govern que el seu executiu és "complidor" i, per tant, ni es poden inventar uns pressupostos sabent que no els podran complir ni podien fer-se enrere després de l'advertiment.
Prou retallades
El missatge que ha llançat Mas és que "s'ha tocat os" i el govern no està disposat a continuar amb unes retallades que implicarien tocar més les partides de Sanitat i Educació. "Hem fet moltes retallades i això ens dóna autoritat per dir que no podem anar més enllà", ha dit. Pel president, les dues vies per reduir el dèficit eren reduir la despesa --"i ho hem fet"-- i augmentar els ingressos; "i ho hem pogut fer, però poc, perquè aquí ens hem trobat una pedra dura a Madrid", ha exposat tot recordant impostos "tombats" pel govern Rajoy com el que van posar sobre la banca. Així, després de considerar que el sostre de dèficit de l'1% marcat per al final del 2014 "no és admissible sota cap concepte" i que "no és un escenari acceptable", ha plantejat que el govern ja no retallarà més i que afronta com a gran repte millorar els ingressos, "una batalla complicadíssima, no gens fàcil".
Comença la batalla per augmentar els ingressos
El president Artur Mas ha defensat els mesos de negociació amb el govern Rajoy perquè, tot i que finalment no s'hagi arribat "al mínim que exigíem", s'ha passat del 0,7% inicial a "gairebé" el doble i això, segons ha dit, implica que "podrem pagar una mica més" i guanyar temps, ja que fins a la tardor no arribaran els problemes de tresoreria que, d'altra manera, haurien començat a la primavera. Però tant el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, com el conjunt del govern estan convençuts que serà molt difícil que l'executiu del PP modifiqui "el repartiment injust del dèficit" que ha establert per al 2014, cosa que significa que a l'hora de configurar els pròxims pressupostos només els quedarà com a via per complir amb el dèficit millorar els ingressos.
Mas ha indicat que han pensat tres vies diferents per augmentar aquest capítol i ha subratllat que "totes són possibles encara que no totes depenen de govern de Catalunya". La primera via serà engegar "la batalla" per recuperar els 500 milions d'euros menys de bestreta que el govern espanyol donarà a l'executiu català. Mas ha explicat que la minva es deu al fet que el govern espanyol preveu un descens en la recaptació d'impostos, i tot seguit ha assenyalat la contradicció que implica dir que la recuperació econòmica ha començat i fer una previsió com aquesta. La segona via serà incloure una partida en els comptes del 2014 sota el títol "Deutes a cobrar". Mas ha recordat que "n'hi ha alguns de flagrants", com els 759 milions d'euros que Madrid deu des del 2011, quan hi havia l'executiu socialista de Zapatero. Per últim, el govern vol compensacions pels impostos que Madrid els ha bloquejat. "A altres autonomies les han compensat i a nosaltres no", ha denunciat, després d'assenyalar que només l'impost sobre la banca els hauria suposat ingressar uns 300-400 milions cada any.
Mas ha conclòs que com que el 2013 no han aconseguit un repartiment del dèficit "equitatiu i just", per al 2014 "posaran tota la carn a la graella" per l'augment d'ingressos.
Recurs contra el govern espanyol per "repartiment il·legal"
Mas ha fet encara dos anuncis més. Que el govern interposarà un recurs contenciós contra el govern espanyol pel que considera que és un "repartiment il·legal" del dèficit, i que el 27 d'agost compareixerà davant del Parlament per debatre amb la resta de forces polítiques la decisió. Pel que fa al primer punt, Mas ha dit que la llei d'estabilitat pressupostària marca que el repartiment del dèficit s'ha de fer d'una manera proporcionada entre autonomies i estat central i que això no ho han complert i, d'altra banda, ha indicat que la cambra catalana discutirà la pròrroga just després que quedi formalment aprovada, el 26 d'agost.
Abans de l'anunci, aquest matí Josep Rull, secretari d'Organització de Convergència, ja parlava obertament de la pròrroga i durant una entrevista a Rac1 l'ha definit com una opció "sensata i plausible".
Feia dies que l'opció de la pròrroga guanyava adeptes, entre d'altres per part d'Esquerra Republicana de Catalunya, soci de govern de CiU, i del líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida; i malgrat que Mas havia demanat frenar les "especulacions" i havia dit que "tots els escenaris" estaven oberts fins a l'últim moment, el cert és que ell mateix havia començat a dibuixar quin seria l'escenari final quan va anunciar que un dèficit inferior a l'1,7% li semblaria "insuficient".
Va ser en aquest context que el sostre de dèficit per a les autonomies es va aprovar la setmana passada al Consell de Política Fiscal i Financera. A la sortida, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va qualificar el percentatge de "burla" i va advertir que se n'hauria de "parlar molt més". I és que Catalunya aspirava que el sostre de dèficit se situés en prop d'un 2% per poder aprovar els pressupostos.
Justament, aquest dimarts Mas ha dit que la decisió que s'ha pres es basa en un informe encarregat per ell a Andreu Mas-Colell sobre els avantatges i inconvenients de tenir o no sense aprovar uns pressupostos per a aquest any.
Les forces que s'han oposat a finalitzar l'any amb els pressupostos prorrogats, Ciutadans i Iniciativa, han assenyalat reiteradament fins ara que no fer-ne uns de nous és un frau democràtic perquè les retallades no s'hauran de debatre al Parlament. Però mentre Ciutadans ha demanat fer cas a Montoro, Iniciativa s'ha ofert per fer un pressupost amb CiU que "desacati" l'objectiu marcat per Hisenda.
D'altra banda, la UGT ha qualificat la pròrroga de covardia i ha demanat que Catalunya es rebel·li contra el dèficit al costat d'altres comunitats.
"No es pot advertir i després no complir", ha afirmat Mas, que ha reiterat durant la compareixença posterior a la reunió del Consell de Govern que el seu executiu és "complidor" i, per tant, ni es poden inventar uns pressupostos sabent que no els podran complir ni podien fer-se enrere després de l'advertiment.
Prou retallades
El missatge que ha llançat Mas és que "s'ha tocat os" i el govern no està disposat a continuar amb unes retallades que implicarien tocar més les partides de Sanitat i Educació. "Hem fet moltes retallades i això ens dóna autoritat per dir que no podem anar més enllà", ha dit. Pel president, les dues vies per reduir el dèficit eren reduir la despesa --"i ho hem fet"-- i augmentar els ingressos; "i ho hem pogut fer, però poc, perquè aquí ens hem trobat una pedra dura a Madrid", ha exposat tot recordant impostos "tombats" pel govern Rajoy com el que van posar sobre la banca. Així, després de considerar que el sostre de dèficit de l'1% marcat per al final del 2014 "no és admissible sota cap concepte" i que "no és un escenari acceptable", ha plantejat que el govern ja no retallarà més i que afronta com a gran repte millorar els ingressos, "una batalla complicadíssima, no gens fàcil".
Comença la batalla per augmentar els ingressos
El president Artur Mas ha defensat els mesos de negociació amb el govern Rajoy perquè, tot i que finalment no s'hagi arribat "al mínim que exigíem", s'ha passat del 0,7% inicial a "gairebé" el doble i això, segons ha dit, implica que "podrem pagar una mica més" i guanyar temps, ja que fins a la tardor no arribaran els problemes de tresoreria que, d'altra manera, haurien començat a la primavera. Però tant el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, com el conjunt del govern estan convençuts que serà molt difícil que l'executiu del PP modifiqui "el repartiment injust del dèficit" que ha establert per al 2014, cosa que significa que a l'hora de configurar els pròxims pressupostos només els quedarà com a via per complir amb el dèficit millorar els ingressos.
Mas ha indicat que han pensat tres vies diferents per augmentar aquest capítol i ha subratllat que "totes són possibles encara que no totes depenen de govern de Catalunya". La primera via serà engegar "la batalla" per recuperar els 500 milions d'euros menys de bestreta que el govern espanyol donarà a l'executiu català. Mas ha explicat que la minva es deu al fet que el govern espanyol preveu un descens en la recaptació d'impostos, i tot seguit ha assenyalat la contradicció que implica dir que la recuperació econòmica ha començat i fer una previsió com aquesta. La segona via serà incloure una partida en els comptes del 2014 sota el títol "Deutes a cobrar". Mas ha recordat que "n'hi ha alguns de flagrants", com els 759 milions d'euros que Madrid deu des del 2011, quan hi havia l'executiu socialista de Zapatero. Per últim, el govern vol compensacions pels impostos que Madrid els ha bloquejat. "A altres autonomies les han compensat i a nosaltres no", ha denunciat, després d'assenyalar que només l'impost sobre la banca els hauria suposat ingressar uns 300-400 milions cada any.
Mas ha conclòs que com que el 2013 no han aconseguit un repartiment del dèficit "equitatiu i just", per al 2014 "posaran tota la carn a la graella" per l'augment d'ingressos.
Recurs contra el govern espanyol per "repartiment il·legal"
Mas ha fet encara dos anuncis més. Que el govern interposarà un recurs contenciós contra el govern espanyol pel que considera que és un "repartiment il·legal" del dèficit, i que el 27 d'agost compareixerà davant del Parlament per debatre amb la resta de forces polítiques la decisió. Pel que fa al primer punt, Mas ha dit que la llei d'estabilitat pressupostària marca que el repartiment del dèficit s'ha de fer d'una manera proporcionada entre autonomies i estat central i que això no ho han complert i, d'altra banda, ha indicat que la cambra catalana discutirà la pròrroga just després que quedi formalment aprovada, el 26 d'agost.
Abans de l'anunci, aquest matí Josep Rull, secretari d'Organització de Convergència, ja parlava obertament de la pròrroga i durant una entrevista a Rac1 l'ha definit com una opció "sensata i plausible".
Feia dies que l'opció de la pròrroga guanyava adeptes, entre d'altres per part d'Esquerra Republicana de Catalunya, soci de govern de CiU, i del líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida; i malgrat que Mas havia demanat frenar les "especulacions" i havia dit que "tots els escenaris" estaven oberts fins a l'últim moment, el cert és que ell mateix havia començat a dibuixar quin seria l'escenari final quan va anunciar que un dèficit inferior a l'1,7% li semblaria "insuficient".
Va ser en aquest context que el sostre de dèficit per a les autonomies es va aprovar la setmana passada al Consell de Política Fiscal i Financera. A la sortida, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va qualificar el percentatge de "burla" i va advertir que se n'hauria de "parlar molt més". I és que Catalunya aspirava que el sostre de dèficit se situés en prop d'un 2% per poder aprovar els pressupostos.
Justament, aquest dimarts Mas ha dit que la decisió que s'ha pres es basa en un informe encarregat per ell a Andreu Mas-Colell sobre els avantatges i inconvenients de tenir o no sense aprovar uns pressupostos per a aquest any.
Les forces que s'han oposat a finalitzar l'any amb els pressupostos prorrogats, Ciutadans i Iniciativa, han assenyalat reiteradament fins ara que no fer-ne uns de nous és un frau democràtic perquè les retallades no s'hauran de debatre al Parlament. Però mentre Ciutadans ha demanat fer cas a Montoro, Iniciativa s'ha ofert per fer un pressupost amb CiU que "desacati" l'objectiu marcat per Hisenda.
D'altra banda, la UGT ha qualificat la pròrroga de covardia i ha demanat que Catalunya es rebel·li contra el dèficit al costat d'altres comunitats.
