Un coet Atlas V enlairant-se amb el Perseverance al juliol (NASA/Joel Kowsky/via Reuters)

Mart, més concorregut que mai, amb l'arribada del Perseverance

Els Emirats Àrabs, la Xina i els Estats Units han coincidit a fer arribar missions al planeta vermell aquest febrer

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Tecnologia

Aquest mes de febrer hi haurà gairebé tantes missions amb èxit a Mart com en tota la dècada anterior, quan n'hi van arribar cinc. Els Emirats Àrabs, la Xina i els Estats Units han aprofitat les condicions favorables de les òrbites de la Terra i del planeta vermell per fer-hi arribar aquests dies diverses naus.


Perseverança i ingenuïtat en set minuts clau

Els tercers a arribar-hi seran els Estats Units, que ho faran aquest dijous amb perseverança i ingenuïtat. I no es tracta de dues al·lusions metafòriques, sinó la traducció dels noms del totterreny Perseverance i de l'helicòpter Ingenuity.

La NASA ha retransmès en directe l'arribada de la nau, que s'ha pogut veure a la web del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb comentaris de diversos experts.

En aquests moments, Mart és a 209 milions de quilòmetres de la Terra. Això significa que els missatges entre la sonda i el centre de control triguen més d'onze minuts a viatjar d'un lloc a l'altre i, per tant, és impossible comandar en directe l'operació.

Per això, la nau s'ha d'espavilar sola segons la programació que se li ha introduït, sobretot en els darrers set minuts, que són els més delicats.

Aquesta etapa final comença quan la nau que porta el totterreny i l'helicòpter és a més de 100 quilòmetres per sobre la superfície i porta una velocitat de 20.000 km/h. Allà comença a notar, per primer cop, l'atmosfera marciana.

Això comporta un fregament que eleva la temperatura a més de mil graus. Al mateix temps, ha de reduir la velocitat de manera ràpida.

Quan la velocitat és de 1.200 km/h, es desplega el paracaigudes, que té 21,5 metres de diàmetre.

A només 2.000 metres de la superfície, la velocitat de caiguda encara és de 100 m/s, 360 km/h.

El totterreny Perseverance es despenjarà de la càpsula amb uns fils de niló. La nau començarà a frenar amb vuit coets, mentre la superfície es va acostant.

Finalment, el vehicle se situarà damunt la superfície i es tallaran els cables, perquè, si no, la nau li cauria al damunt.

I fins al cap d'uns onze minuts i mig, no se sabrà, a la Terra, si tot ha anat bé.


Buscar senyals de vida

El vehicle totterreny buscarà signes d'antiga vida microbiana a Mart -com està fent des del 2012 el Curiosity, també de la NASA. Perforarà el sòl, recollirà mostres i les guardarà en tubs segellats, perquè una futura missió les porti a la Terra. Pesa poc més d'una tona i mesura 3 metres de llarg, 2,7 d'ample i 2,2 d'alt.

També assajarà tecnologies de cara a missions tripulades.

Per la seva banda, l'helicòpter Ingenuity no porta instruments científics. La seva missió és demostrar la viabilitat de fer volar, de manera controlada, aparells en un altre planeta. Pesa 1,8 quilos i se situarà en el cràter Jezero.

Segons la NASA, si l'Ingenuity compleix la seva missió, es demostrarà la possibilitat d'incorporar altres aparells voladors en l'exploració de Mart, fins i tot en missions tripulades, per obtenir imatges de qualitat de llocs amb difícil accés per al totterreny.
 

Dibuix que representa l'Ingenuity a la superfície de Mart, amb una part del Perseverance visible a l'esquerra (NASA/JPL-Caltech)


Esperança, la nau dels Emirats Àrabs


Els primers van ser els Emirats Àrabs. La seva nau Al-Amal –Esperança, anomenada habitualment amb el seu nom anglès Hope- va entrar en l'òrbita de Mart el 9 de febrer.

D'aquesta manera, els Emirats es convertien en el cinquè país del món a aconseguir-ho, després dels Estats Units, la Unió Soviètica/Rússia, la Unió Europea i l'Índia.

L'èxit de la missió coincideix amb el cinquantè aniversari de la independència dels Emirats, proclamada el 2 de desembre del 1971.

L'objectiu de la missió és obtenir el primer mapa complet de l'atmosfera de Mart, cosa que ajudarà a comprendre el seu clima i les dràstiques variacions que experimenta.

Es tracta d'una gran fita, una operació complexa desenvolupada en pocs anys, amb el suport de diverses universitats nord-americanes, com la de Colorado. Es va anunciar el juliol del 2014, quan els Emirats encara no tenien agència espacial i tot just havien posat en òrbita el seu primer satèl·lit.
 

Sarah bint Yousef Al Amiri, ministra de Ciències Avançades
Sarah bint Yousef al-Amiri, ministra de Ciències Avançades, intervé durant el seguiment de la missió (Reuters/Christopher Pike)


Més enllà de l'espai, l'objectiu és promoure les carreres i els llocs de treball relacionats amb la ciència per poder fer front a problemes com les dificultats per obtenir a mitjà termini prou aliments i aigua per a la seva població.

Un altre objectiu bàsic és transformar l'economia dels Emirats per no basar-la tant en el petroli sinó en la societat del coneixement.

I això ha d'incidir en el turisme, una altra important font d'ingressos. El govern pensa construir vora Dubai una "Ciutat de la Ciència de Mart", dedicada a la recerca i l'educació, però també a l'entreteniment.

També s'ha interpretat amb clau política. Segons denunciava Amnistia l'any passat, les autoritats del país han silenciat les veus crítiques "com mai abans" i un èxit tecnològic sempre ajuda el govern a tenir més suport.

Però la repressió pot afectar el desenvolupament científic i tecnològic, perquè el progrés dels investigadors i professors no depèn només de la seva vàlua, com explicava Kristian Coates Ulrichsen, historiador del golf Pèrsic de la Universitat Rice de Houston, a la revista Nature.

Afirmava que els científics que es mantenen al marge de la política no tindran problemes, però els que llancin opinions que es considerin crítiques amb el govern s'arrisquen a detenció i empresonament:

"En termes de què es pot i què no es pot dir, els Emirats Àrabs són una de les societats més durament vigilades del món."

 

Les "preguntes al cel" de la missió xinesa

La segona nau que ha arribat a Mart aquest febrer és la xinesa Tianwen-1, que va entrar en òrbita el dia 10. Això convertia la Xina en el sisè país a arribar a Mart -sempre que comptem la Unió Europea com un sol país.

La missió consta d'una nau orbital, una altra que aterrarà al planeta i, finalment, un totterreny, que hauria de circular pel terra marcià a partir del juny.

El nom de la missió és una declaració d'intencions, perquè significa "preguntes al cel". És el títol d'un dels poemes de Qu Yuan, un dels més famosos autors de l'antiguitat xinesa, que va viure entre els anys 340 aC i 278 aC.

I algunes de les preguntes a respondre les van exposar quatre membres de l'Acadèmia Xinesa de Ciències a la revista Nature Astronomy el juliol de l'any passat.

D'entrada, la nau que ha arribat a Mart estarà en òrbita polar i utilitzarà un radar per penetrar en el subsol i obtenir dades de la morfologia i composició del sòl i el subsol i la distribució d'aigua.

També recollirà dades de la ionosfera –la part de l'atmosfera on les molècules es descomponen en ions amb càrrega elèctrica- i els camps electromagnètic i gravitatori.

Finalment, servirà de pont per transmetre dades i ordres del totterreny a la Terra i a l'inrevés.
 

La sonda xinesa Tianwen-1 entrant a l'òrbita de Mart
La sonda xinesa Tianwen-1 entrant a l'òrbita de Mart (Administració Nacional de l'Espai de la Xina/via Reuters)


Al juny, una nau transportarà el vehicle totterreny fins a la regió anomenada Utopia Planitia, una planura de l'hemisferi nord de Mart on ja va aterrar el 1976 la nau americana Viking 2.

Aquest vehicle obtindrà dades més directes del sòl i de la distribució de l'aigua en el subsol. També aportarà informació sobre el clima i el medi en general.

Tot plegat són dades necessàries per planificar una missió humana a Mart. Però això va per llarg. El que hi haurà en aquest planeta és la coincidència de missions de tres països diferents.
 

Intentant arribar a Mart des del 1960

Els primers intents d'enviar sondes a Mart es van produir l'octubre del 1960, però dues naus soviètiques no van poder entrar en òrbita.

La primera missió reeixida va ser la nord-americana Mariner 4, que el juliol del 1965 va fer, per primer cop, un vol per damunt del planeta.

Aterrar a Mart no va ser fàcil i després de diversos intents ho va aconseguir la soviètica Mars 3, que hi va arribar el maig del 1971 –el mateix mes que la Mars 2 s'hi havia estavellat. La comunicació amb la Mars 3 es va perdre al cap de menys de dos minuts.

La Unió Europea hi va arribar el 2003 i l'Índia el 2013. Abans, el Japó havia fracassat en el seu intent del 1998 i la Xina quan ho va provar el 2011.

Han passat 61 anys des del primer intent i ara Mart rep tres missions de cop, a l'espera de conèixer millor el nostre company del sistema solar.

ARXIVAT A:
Tecnologia Recerca científica
Anar al contingut