Marlaska parla de "ciència-ficció" per referir-se al setge policial a la CUP el 20S

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha donat a entendre que el setge policial a la seu de la CUP, el 20 de setembre del 2017, no va existir.

Durant una entrevista a RAC1, preguntat per aquells fets, ha parlat de "ciència-ficció".

El 20 de setembre del 2017, el mateix dia de la concentració davant del Departament d'Economia que ara s'investiga al Tribunal Suprem, agents antidisturbis de la Policia Nacional van intentar entrar a la seu de la CUP, a Barcelona sense mostrar cap ordre judicial.

No ho van aconseguir, però van continuar desplegats a l'exterior durant més de sis hores. Grande-Marlaska ho ha posat en dubte.

"Coneixent les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat d'Espanya, a les quals tinc l'honor de coordinar, diria que és ciència-ficció."

Quan li han repreguntat, Grande-Marlaska ha insistit:

"Permet-me que discrepi. Coneixent les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i, en aquest cas, la Policia Nacional, diria que això és ciència-ficció."

El ministre ha afegit que "la majoria" dels agents "han nascut en democràcia i han crescut amb els valors democràtics".

L'acusació popular, una "anomalia"

Durant l'entrevista a RAC 1, el ministre de l'Interior, exjutge i exvocal del CGPJ ha opinat que la figura de l'acusació popular ha de ser "reformulada d'una forma clara i en profunditat".

En aquest sentit, ha dit que considera una "anomalia" que el partit d'extrema dreta Vox actuï com a acusació popular al Tribunal Suprem en el judici del procés.

"És una anomalia del sistema. L'acusació popular a Espanya és una gran anomalia. Fa temps que ens plantegem la modificació de l'acusació popular. Hem de reflexionar tots sobre la possibilitat de l'acusació popular i qui pot exercir-la per evitar que s'extralimiti."

Marlaska ha explicat que, amb la recuperació democràtica, es va regular com a contrapès del poder, però que, ara que Espanya és "una democràcia sòlida", l'acusació popular, mal exercida, pot arribar a "pertorbar l'estat de dret".

Per això, és partidari de reflexionar-hi "amb caràcter urgent" durant la pròxima legislatura, sorgida de les eleccions del 28A, i introduir canvis a la llei.

Defensa la presó preventiva

Grande Marlaska, en canvi, opina que la figura de la presó preventiva funciona correctament i no cal revisar-la.

"La presó provisional no cal revisar-la. És una de les institucions més estudiades i més valorades. També més interpretades pel Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, que han establert que ha de ser necessària, proporcional, adequada a una finalitat concreta -que és que no s'obstruirà l'acció de la justícia- i que no es pot adoptar cap altra mesura menys costosa."

Responent a preguntes, en concret, del judici del procés, s'ha limitat a dir que "està acordada pel tribunal valorant el conjunt de les circumstàncies".