Maria-Antònia Oliver rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
L'escriptora mallorquina ha refermat el seu feminisme i independentisme, i la seva solidaritat amb els refugiats
Maria-Antònia Oliver rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Barcelona

Maria-Antònia Oliver rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

L'escriptora mallorquina ha refermat el seu feminisme i independentisme, i la seva solidaritat amb els refugiats

RedaccióActualitzat

L'escriptora mallorquina Maria-Antònia Oliver ha rebutaquest vespre el48è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural al 1969. L'acte, presidit pel cap del govern, Carles Puigdemont, s'ha fet al Palau de la Música Catalana, a Barcelona. Oliver és la quarta dona que rep el guardó en gairebé 50 anys. Durant la gala, l'escriptora, que portava el braç dret enguixat, ha refermat el seu independentisme i la seva solidaritat amb els refugiats. També ha lamentat la discriminació de les dones:

"Ara que m'han concedit aquest premi, també m'he sentit una mica 'florero' perquè sóc dona. Perquè només sóc la quarta de 48 premis que s'han donat en aquest món tan patriarcal, quan hi ha tantes dones que l'haurien pogut rebre, i no només escriptores, sinó científiques, filòlogues, bruixes valentes que lluiten per tenir un lloc igual que els seus companys homes."

 

 

En el seu discurs, l'escriptora s'ha referit a la crisi dels refugiats, que té el seu origen en les guerres a l'Afganistan, a Palestina i, sobretot, a Síria, on "pateixen l'horror de les armes i la gent fuig desorientada, tristíssima" per arribar a "la vella Europa, que negocia la dignitat de les persones". Davant d'aquesta situació ha invocat: "la vergonya no és aliena, és també nostra".

Després d'expressar la seva opinió crítica amb l'escalfament global, el pla hidrològic i els atacs al sobiranisme català, Oliver ha dit que serà feminista "mentre hi hagi una dona amb burca" i ha acabat l'acte reivindicant "el dret a adoptar".

Al començament de l'acte, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha reconegut que és "un greuge injust" que tan poques dones hagin guanyat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. I ha fet aquesta reflexió:

"Tenim un deute amb aquestes intel·lectuals del país, i no és una qüestió de solidaritat sinó de responsabilitat vers un greuge que es reprodueix sistemàticament i massa sovint a la societat. És sabut per tothom la força en què la Maria-Antònia combina la lletra amb la idea, aquest instint per captar l'essència de les coses. Són temàtiques actuals encara que passin els anys. El xoc entre la Mallorca rural i la del turisme massiu, l'especulació, l'ecologia, la violència de gènere o la corrupció, també vigents."

L'actriu Ariadna Gil ha llegit fragments d'algunes de les obres d'Oliver, i l'editor Àlex Broch ha evocat la importància de la generació literària dels 70. Alguns dels seus personatges han cobrat vida sobre l'escenari de la mà de diverses actrius. "Maria Antònia Oliver ha estat una de les més fermes columnes vertebrals d'aquella generació, insubornable en les seves idees, majestuosa amb la llengua catalana i incisiva amb els temes que tracta", ha subratllat Broch.

Oliver ha confessat: "quan em van comunicar el premi va ser com una injecció en vena de pa amb oli, tomàquet i olives", fins al punt que "havia deixat d'escriure, perquè no podia, i ara espero que aviat pugui tenir una altra obra meva a les llibreries". Unes hores abans ho havia avançat a "El matí de Catalunya Ràdio", Ha explicat que primer escriurà una novel·la policíaca i després una d'un altre gènere. Oliver ha afegit que la detectiva Lònia Guiu tornarà a aparèixer. Ha recordat que qui la va animar a escriure va ser el seu marit, el també escriptor Jaume Fuster.

Oliver ha afegit que l'anunci que la distingirien amb el prestigiós guardó que atorga Òmnium Cultural va coincidir amb el desig de tornar a escriure, després de més de nou anys sense publicar cap títol. Entre els títols més coneguts de l'autora hi ha el recull de relats "Tríptics" i les novel·les "Amor de cans","Joana E" i "Antípodes", aquesta última traduïda a l'anglès, l'alemany i el portuguès.

El jurat del Premi d'Honor de les Lletres ha destacat el gran compromís de Maria-Antònia Oliver amb l'escriptura, amb la defensa de les dones i amb els Països Catalans. També assenyala que l'autora ha fet novel·la, narrativa, teatre, novel·la infantil, traducció i guions, decidida a aconseguir que la literatura catalana sigui un fet normal i s'adreci a un públic ampli.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut