Marco Pantani va morir d'una aturada cardíaca, segons el metge forense
A Itàlia, la mort de Pantani ha aturat el país. Ha estart notícia de portada de tots els diaris. A Rímini, molts aficionats s'han acostat a l'hotel on ha mort el corredor, víctima, probablement, d'una sobredosi d'ansiolítics i antidepressius. El metge forense indica en el seu informe que la mort de Pantani ha estat causada per una aturada cardíaca, segons informa l'agència italiana ANSA. El fiscal descarta, de moment, el suïcidi, però caldrà esperar l'autòpsia, que es farà dilluns.
A Pantani, el van trobar mort dissabte a la nit, a l'habitació de la residència on estava ingressat. Ja feia temps que tenia greus depressions, que, de fet, li van començar quan un control d'hematòcrit el va apartar de la victòria en el Giro del 99, que havia dominat espectacularment. Mai més no va tornar a ser el mateix.
A Pantani, se'l recordarà sempre per la seva explosivitat en la muntanya, impròpia de la seva època. Quan estava en forma no tenia rival a les muntanyes del Tour i del Giro, i va poder guanyar les dues proves el mateix any, el 98.
Avui se sabran les causes oficials de la mort, però a Itàlia ja en ploren la sobtada desaparició, que l'ha equiparat a un altre mite del ciclisme italià, Fausto Coppi.
Marco Pantani havia nascut a Cesenatico fa 34 anys, i les seves qualitats a l'hora d'afrontar la muntanya el van convertir en l'hereu dels il·lustres Binda, Bartali, Coppi o, més recentment, Felice Gimondi. El "Pirata" va entrar de ple a l'elit del ciclisme mundial el 1994, quan va acabar segon al Giro, per darrere d'Evgueni Berzin i per davant de Miguel Indurain. Després va arribar la medalla de bronze al mundial de Duitama, a Colòmbia. Pantani va acabar en tercera posició per darrere d'Olano i d'Indurain, que el va superar a l'esprint. Dies després, durant la clàssica Milà-Torí, un vehicle tot terreny el va envestir i va patir una fractura de tíbia i peroné de la cama dreta que el va mantenir parat prop d'un any.
Després d'una temporada de transició va arribar el seu gran any, el 1998, amb el doblet al Giro i al Tour. Era el primer ciclista italià que ho aconseguia des que Coppi ho va fer els anys 1949 i 1952. Però el seu triomf al Tour sempre va quedar marcat per l'escàndol del dopatge que va provocar l'expulsió de l'equip Festina i la retirada dels equips espanyols.
I el moment més amarg de la seva carrera va ser la desqualificació que va patir un dia abans de proclamar-se vencedor del Giro de 1999. La seva taxa d'hematòcrit era d'un 52 per cent, quan el màxim permès era d'un 50. Aleshores va començar el seu declivi. En l'intent de demostrar la seva innocència va acabar sent processat i condemnat per un cas de frau esportiu. El 2000 encara va guanyar l'etapa del Tour amb final a Courchevel i l'any passat va acabar 14è en la general del Giro, poc abans d'ingressar el mes de juny en una clínica de Pàdua especialitzada a tractar casos depressius.
