Marc Recha presenta a Canes "Les mans buides", una reflexió sobre la incomunicació i l'absència
Després d'una jornada marcada pels efectes especials i el cinema comercial amb el colofó de "Matrix", el segon dia del Festival de Cinema de Canes ha mostrat una cara totalment diferent. El protagonisme se l'ha endut el cinema d'autor, i el centre de totes les mirades ha estat Marc Recha, que visita Canes per segon cop, després que fa dos anys va presentar-hi "Pau i el seu germà". Ara hi ha anat amb "Les mans buides", l'únic film català del certamen.
Cinema

Marc Recha presenta a Canes "Les mans buides", una reflexió sobre la incomunicació i l'absència

Després d'una jornada marcada pels efectes especials i el cinema comercial amb el colofó de "Matrix", el segon dia del Festival de Cinema de Canes ha mostrat una cara totalment diferent. El protagonisme se l'ha endut el cinema d'autor, i el centre de totes les mirades ha estat Marc Recha, que visita Canes per segon cop, després que fa dos anys va presentar-hi "Pau i el seu germà". Ara hi ha anat amb "Les mans buides", l'únic film català del certamen.

Actualitzat
Rodada en francès i en català, la nova cinta d'aquest realitzador, que ja està preparant el seu quart llargmetratge i que el 2001 va competir per la Palma d'Or, principal guardó del festival, amb "Pau i el seu germà", és una coproducció hispanofrancesa. Amant de la improvisació i també dels assajos filmats amb minicàmera digital, Recha va començar a preparar la seva pel·lícula sobre la base d'un personatge, Gerard, un desconegut que busca feina i que és interpretat per Eduardo Noriega, però va acabar fent una reflexió sobre la incomunicació i l'absència, sobre la mort i la pèrdua d'identitat. La cinta reflecteix la vida d'un grup de joves i de no tan joves que viuen a la frontera entre França i Espanya, i entre els protagonistes hi ha Eduardo Noriega, Olivier Gurmet, Luis Hostalot, Eulalia Ramón i Mireia Ros. Amb el títol "Bells, bruts, ibers", el diari "Liberation" ha celebrat el personatge de Noriega i la creació de Recha, que malgrat la seva personal manera de treballar "no es reclama com a inventor de formes cinematogràfiques", sinó com a simple "arquitecte de l'atzar". No obstant això, el diari remarca que el seu estil no és gens habitual, perquè deixa sempre una porta oberta a la realitat, a l'atzar, i el projecte inicial es transforma sovint a mesura que es va construint. Com ja va fer amb "Pau i el seu germà", el director va tornar a tancar-se, literalment, amb tot l'equip, en aquest cas 35 persones, que van viure juntes dia i nit la gran aventura col·lectiva i humana de "Les mans buides".

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut