Maragall vol incloure el terme "comunitat nacional" a la Constitució
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha demanat en la seva visita a Madrid que es modifiqui l'article 2 de la Constitució perquè Catalunya, i altres autonomies, s'hi defineixin com comunitats nacionals. Maragall ha exposat davant José Blanco, secretari d'organització del PSOE, que "no estaria malament" que l'article segon, que proclama que "la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible", fes referència a l'existència de "realitats territorials diferents".
Pasqual Maragall ha dit a Madrid que l'article segon de la Constitució, que assenyala la unitat de la nació espanyola com la base de la Constitució, no estaria malament que esmentés l'existència de "realitats territorials diferents", en referència a Catalunya, el País Basc i Galícia. Durant un dinar conferència del cicle "Madrid, punt de trobada", Maragall ha dit aquestes paraules davant els ministres d'Administracions Públiques i Sanitat, Jordi Sevilla i Elena Salgado, respectivament, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, així com de José Blanco.
El president de la Generalitat ha expressat que caldria modificar aquest segon article de la Carta Magna, tot i el punt de vista de José Blanco, que ja va manifestar anteriorment que el seu partit "no té intenció" de modificar-lo.
Maragall ha insistit en el terme "comunitat nacional" per anomenar Catalunya o altres comunitats històriques, perquè és un "intent molt seriós d'avançar" per aconseguir que la Constitució sigui "àmpliament admesa" en aquestes comunitats.
Però davant la negativa del PSOE a ampliar les modificacions previstes a la Constitució, Maragall ha dit que aquest text "no va ser el que van crear les autonomies, sinó el sistema per arribar-hi". Així, ha afegit que "seria bo" que se les anomenés, i ha assenyalat que si això és així haurà de derogar i modificar "diversos articles per a la seva reiteració".
D'altra banda, el president Maragall ha volgut repetir que la reforma de l'Estatut s'ha de diferenciar del "pla Ibarretxe". I ha destacat que en els últims anys Catalunya ha creat un subjecte polític que "vol viure, créixer i relacionar-se, tenint en compte el context espanyol i europeu caracteritzat per la pluralitat i la interdependència".
Així, ha tornat a explicar que el nou Etatut català haurà de ser aprovat per una majoria de dos terços al Parlament i que a la ponència que elabora la reforma hi és present el PP. Finalment, Maragall ha assegurat que el propòsit és aconseguir el màxim consens possible, així com "la plena constitucionalitat" perquè tingui "una acollida positiva i favorable" a les Corts.
Abans, Esperanza Aguirre ha demanat una reflexió davant "la reforma en profunditat de l'actual sistema d'Estat" i ha glossat la figura política de Maragall, tot i reconèixer-lo com un "adversari polític".
