Mapa de la prostitució: com es reparteixen el territori les xarxes de tràfic de dones

La policia identifica cada any 2.500 dones que, de forma voluntària o obligada, es dediquen a la prostitució a les carreteres catalanes, una xifra que s'intensifica, sobretot, durant els mesos d'estiu.

Les organitzacions criminals que es dediquen a traficar amb persones i explotar-les sexualment lluiten per controlar el territori que ocupen les seves víctimes. De fet, s'han repartit les principals carreteres de Catalunya. Aquest és el mapa de la prostitució:

A la demarcació de Girona hi predominen grups de proxenetes de països de l'Est, sobretot, de Romania i Bulgària i, en menor mesura, Nigèria.

A Barcelona, la major part d'organitzacions operen en pisos que estan regentats per organitzacions criminals d'origen xinès, encara que al carrer també es mantenen les d'origen romanès i nigerià.

Pel que fa a Tarragona, hi abunden les dels països de l'Est, amb més influència de les albaneses, encara que també n'hi ha de Romania.

A les comarques de Lleida és on hi ha menys incidència, però també hi ha presència de màfies nigerianes i romaneses.

Sis condemnes en set anys

Des que el tràfic d'éssers humans està tipificat com a delicte, a finals del 2010, només hi ha hagut sis sentències condemnatòries.

Tot i saber com operen les organitzacions criminals i com es distribueixen el territori, és molt difícil posar-hi fi, perquè moltes de les víctimes es fan enrere.

No hi ha cap sentència que hagi tirat endavant sense la declaració de la víctima. És clau. Ho explica Antoni Rodríguez, inspector en cap Àrea Crim Organitzat:

"Si la víctima no ho vol dir, com podem saber què està sent explotada? Necessitem arribar a la intimitat on es produeix aquesta coacció. Quina és aquesta intimitat? Relacions de coacció, algú altre que ens ho ha dit... Fer aflorar la l'element de coacció o la prova del delicte és la gran dificultat"

Un equip de TV3 ha parlat amb una d'aquestes dones, explotada sexualment, que ha aconseguit posar fi a aquest malson. Ara, acollida per la Fundació Apip-Acam, reconeix la por de denunciar:

"Si no està sota la vigilància de la policia, ell [el seu proxeneta] pot fer mal a la meva família. Jo li vaig explicar això a la policia. Molts cops he dit que no m'interessa la meva seguretat, si no la de la meva família. Com em fan mal a mi? Fent mal a la meva família, al meu pare, a la meva mare, a la meva germana"

El seu proxeneta la va enganyar per posar els seus cognoms al seu fill. Més tard, es va adonar, impotent, que aquell certificat seria el lligam perquè l'home continués explotant-la sexualment, fins que va decidir denunciar-lo. A l'espera del judici, encara tem que el proxeneta li pugui fer mal a ella o a la seva família.

"Estic sola contra tres o quatre persones. Tinc por que ningú em creurà i que ells puguin guanyar amb falsos testimonis"

Una por amb fonament, com reconeix Maria Coscollola, magistrada:

"És una víctima bàsicament erràtica. Pel tipus de delicte que és comès, incorre en moltes contradiccions al llarg del procediment. A vegades canvia la seva versió. A vegades fa declaracions que són extemporànies, que no havia fet en una primera fase d'investigació policial i judicial"

Algunes entitats, com la Fundació Apip-Acam, intenten ajudar aquestes dones en tot el camí judicial. Ho explica Natàlia Masé:

"Oferim tot un acompanyament a la denúncia. Acompanyem a la víctima en totes les vistes, en els judicis, en la cerca de la justícia gratuïta. L'ajudem també a preparar-se per les seves declaracions"

Com malviuen aquestes dones?

Víctimes del tràfic, explotades sexualment i obligades a defensar els punts de la carretera on treballen. Viuen un esclavatge en silenci en què els controlen el temps que passen amb els clients, com es comporten i com s'han de vestir:

"Sempre des del cotxe, em vigilava. Si m'asseia em trucava i em deia: 'per què t'ha assegut?' Les altres noies estan dretes, només tu estàs asseguda"

"M'havia de vestir de vermell, de verd, blau... sempre. Perquè em veiessin els clients des d'un quilòmetre"

"Estava enfadada, no em trobava bé i no somreia. Em trucava i em deia: 'somriu, que no et vegin els clients amb aquesta cada, si no cap t'escollirà'"

Si les dones no aconsegueixen sortir d'aquestes xarxes, els proxenetes les espremen fins al final. La pressió a què les sotmeten fa que acabin destrossades, tan físicament com emocionalment. Una vegada l'organització criminal no les pot explotar més, fins i tot les tornen al seu país d'origen.