Mantenir les obres racistes o censurar-les? El debat de la "cultura de la cancel·lació"

Moviments com #MeeToo ajuden a incrementar la consciència social sobre el sexisme i el masclisme. #BlackLivesMatter ho fa sobre el racisme. Als Estats Units, enmig d'aquest context, s'estan revisant llibres, pel·lícules i autors.

És pertinent o s'està vulnerant la llibertat d'expressió? És un debat complex que s'ha anomenat "cultura de la cancel·lació" i s'ha convertit en nou espai de disputa entre l'esquerra i els conservadors.

És una forma d'ostracisme creixent que busca denunciar i, eventualment, censurar comentaris o produccions racistes o sexistes que avui dia ja no serien acceptables.

Un exemple d'aquesta "cultura de cancel·lació" és el de Disney impedint que els més petits vegin clàssics com Peter Pan, per l'estereotip dels indis; actors que perden contractes per comentaris apologètics; marques canviant el nom i l'etiqueta del seu producte estrella amb reminiscències esclavistes, o l'expulsió de Trump i altres conservadors de Twitter o Facebook.

Pels republicans, el fenomen és una greu amenaça a la llibertat d'expressió.

De fet, el món polític conservador ha fet de la lluita contra la cultura de la cancel·lació el nou cavall de batalla en les guerres culturals que fracturen el país, fins al punt que l'última conferència política portava per títol "Amèrica no cancel·lada".

Els conservadors demanen anul·lar la cultura de la cancel·lació i els més progressistes els repliquen que així pretenen censurar crítiques legítimes que els incomoden de veus abans silenciades.

Mira en aquest vídeo les opinions sobre la conveniència de revisar continguts: