Manifest d'un centenar d'intel·lectuals a favor de l'estat federal i contra la independència
Professors universitaris, periodistes, escriptors, sindicalistes i gent de la cultura es declaren en contra de la independència i denuncien els "arguments ensucrats", diuen, que utilitza l'independentisme per justificar els seus plantejaments.
RedaccióActualitzat
Els federalistes s'han trobat amb el suport d'un centenar d'intel·lectuals -format per professors universitaris, periodistes, escriptors, sindicalistes i gent de la cultura- que han signat el manifest "Crida a la Catalunya federalista i d'esquerres". Els signants es declaren en contra de la independència i denuncien els "arguments ensucrats", diuen, que utilitza l'independentisme per justificar els seus plantejaments.
Per aquest grup, la ruptura amb Espanya "no és l'única sortida de futur". És més, consideren que "l'inici d'un procés de secessió en un context com l'actual posa en perill la cohesió social i no és el camí per millorar les condicions de vida dels catalans, ni des del punt de vista econòmic, ni social ni cultural". En la mateixa línia, creuen que la secessió "no és la resposta raonable" als problemes de la societat catalana en el marc de les complexitats, interdependències i sobiranies compartides del segle XXI" ni en "el context d'una Europa que necessita avançar cap a nivells més elevats d'unitat política en el marc d'una crisi que amenaça la seva pròpia supervivència".
Després de fer una crítica als que "proposen la independència com un camí màgic per sortir de les dificultats", el manifest dels defensors de l'estat federal manifesten: "L'èmfasi en les virtuts econòmiques de la independència, que no se sostenen en una anàlisi rigorosa, no és altra cosa que una calculada estratègia per esquivar una realitat social rotunda des de fa moltes generacions: el fet que la major part de la ciutadania de Catalunya compartim catalanitat i espanyolitat en graus diversos".
Així doncs, i després de qualificar-se com els hereus de les esquerres catalanes que han defensat sempre "Catalunya, un sol poble", reiteren: "Alcem la nostra veu per defensar obertament que el trencament amb Espanya no és la millor opció ni per sortir de la crisi actual ni per articular una alternativa des de l'esquerra a les polítiques d'austeritat europees. A més, els riscos, les tensions i les incerteses d'un procés de secessió no són pas el millor escenari per millorar les condicions de vida de la gent".
Els federalistes reclamen a les forces polítiques d'esquerres que "siguin valentes, escoltin la gent, facin un esforç pedagògic, s'atreveixin a parlar clar i apostin per explorar i explicar a la ciutadania els camins d'un federalisme nou, desacomplexat i exigent amb l'Estat, on la ciutadania de Catalunya s'hi pugui sentir bé des de les seves identitats compartides". En aquest sentit, creuen que "l'esquerra espanyola majoritària no ha volgut jugar a fons aquesta carta".
Malgrat reconèixer que els darrers anys s'han anat acumulant molts greuges i incomprensions de l'Estat vers Catalunya, els intel·lectuals afirmen: "Volem una Espanya federal en el marc d'una Europa federal i socialment justa". Així, creuen que "és del tot imprescindible que s'engegui un moviment federalista d'abast espanyol, que serveixi també per subratllar que són més les coses que ens uneixen que no pas les que ens separen".
Els federalistes asseguren que les properes eleccions no poden esdevenir un plebiscit on l'únic tema de campanya giri al voltant de la independència i per això emplacen els ciutadans a votar els partits nítidament d'esquerres i amb una potent opció federal.
Sobre el debat polític actual, els federalistes defensen que el procés es resolgui "des del principi democràtic, en el marc d'un estat de dret, i que, si s'escau, conclogui amb la celebració d'un referèndum".
Entre els signats del manifest s'hi troben la cineasta Isabel Coixet, el periodista Antonio Franco o el jurista Carlos Jiménez Villarejo.
Per aquest grup, la ruptura amb Espanya "no és l'única sortida de futur". És més, consideren que "l'inici d'un procés de secessió en un context com l'actual posa en perill la cohesió social i no és el camí per millorar les condicions de vida dels catalans, ni des del punt de vista econòmic, ni social ni cultural". En la mateixa línia, creuen que la secessió "no és la resposta raonable" als problemes de la societat catalana en el marc de les complexitats, interdependències i sobiranies compartides del segle XXI" ni en "el context d'una Europa que necessita avançar cap a nivells més elevats d'unitat política en el marc d'una crisi que amenaça la seva pròpia supervivència".
Després de fer una crítica als que "proposen la independència com un camí màgic per sortir de les dificultats", el manifest dels defensors de l'estat federal manifesten: "L'èmfasi en les virtuts econòmiques de la independència, que no se sostenen en una anàlisi rigorosa, no és altra cosa que una calculada estratègia per esquivar una realitat social rotunda des de fa moltes generacions: el fet que la major part de la ciutadania de Catalunya compartim catalanitat i espanyolitat en graus diversos".
Així doncs, i després de qualificar-se com els hereus de les esquerres catalanes que han defensat sempre "Catalunya, un sol poble", reiteren: "Alcem la nostra veu per defensar obertament que el trencament amb Espanya no és la millor opció ni per sortir de la crisi actual ni per articular una alternativa des de l'esquerra a les polítiques d'austeritat europees. A més, els riscos, les tensions i les incerteses d'un procés de secessió no són pas el millor escenari per millorar les condicions de vida de la gent".
Els federalistes reclamen a les forces polítiques d'esquerres que "siguin valentes, escoltin la gent, facin un esforç pedagògic, s'atreveixin a parlar clar i apostin per explorar i explicar a la ciutadania els camins d'un federalisme nou, desacomplexat i exigent amb l'Estat, on la ciutadania de Catalunya s'hi pugui sentir bé des de les seves identitats compartides". En aquest sentit, creuen que "l'esquerra espanyola majoritària no ha volgut jugar a fons aquesta carta".
Malgrat reconèixer que els darrers anys s'han anat acumulant molts greuges i incomprensions de l'Estat vers Catalunya, els intel·lectuals afirmen: "Volem una Espanya federal en el marc d'una Europa federal i socialment justa". Així, creuen que "és del tot imprescindible que s'engegui un moviment federalista d'abast espanyol, que serveixi també per subratllar que són més les coses que ens uneixen que no pas les que ens separen".
Els federalistes asseguren que les properes eleccions no poden esdevenir un plebiscit on l'únic tema de campanya giri al voltant de la independència i per això emplacen els ciutadans a votar els partits nítidament d'esquerres i amb una potent opció federal.
Sobre el debat polític actual, els federalistes defensen que el procés es resolgui "des del principi democràtic, en el marc d'un estat de dret, i que, si s'escau, conclogui amb la celebració d'un referèndum".
Entre els signats del manifest s'hi troben la cineasta Isabel Coixet, el periodista Antonio Franco o el jurista Carlos Jiménez Villarejo.
