Mango contractarà més de 200 treballadors per l'ampliació del seu centre a Lliçà d'Amunt

Mango comença a culminar el seu canvi de pell. La companyia fa anys que està immersa en un canvi d'estratègia pels canvis al sector i la forta inversió que ha fet, i ara, vol començar una nova etapa.

El tret de sortida és l'ampliació del seu centre logístic de Lliçà d'Amunt anunciat aquest dimecres, el més gran de la companyia al món, i pel que contractarà més de 200 persones que s'afegiran als 600 que ja hi treballen. La llum al final del túnel serà la consecució d'aquest any, quan segons el seu director general Toni Ruiz, aconseguiran tornar a beneficis després de tres anys en pèrdues.

Ampliació del centre

El centre de Mango a Lliçà és un dels més grans d'Espanya i Europa, molt semblant en superfície al d'Amazon al Prat. Des d'aquí, la companyia nodreix les més de 2.100 botigues que té a tot el món i que pot moure 75.000 peces de roba en només una hora. La companyia fundada per Isak Andic n'ampliarà en un 50% la superfície (que ara és de 190.000 m2 i passarà a tenir 280.000 m2 el 2023).

Per això, Mango invertirà uns 6 milions en desenvolupar la nau, i el propietari dels terrenys, el fons VGP, hi posarà 29 milions més. Mango va construir aquest centre a principis d'aquesta dècada i el va vendre mesos després de ser inaugurat al 2016, tot i que va firmar un contracte per quedar-s'hi durant 30 anys de lloguer.

De fet, aquest centre és com una zona duanera, on arriben peces de roba manufacturades des de més de 1.000 fàbriques proveïdores (un 40% del Mediterrani i un 60% del sud-est asiàtic).  Que sigui com una àrea duanera vol dir que aquestes mercaderies és com si estiguessin en trànsit en un aeroport i, per això, és important que cada peça de roba tingui el seu mateix tracking perquè Hisenda pugui seguir el rastre i evitar fraus.

Contractació vs. Robotització

Quan es parla de robotització i indústria 4.0, el centre de Mango a Lliçà n'és un bon exemple. És enorme, com gairebé 30 camps de futbol. I si es fes una divisió senzilla, a cada empleat li pertocarien uns 316 metres quadrats. Això dona una imatge molt clara de l'automatització del centre, que pràcticament és total i es fa evident en veure pocs treballadors. Un fet que evidencia el canvi dels temps a la logística.

La ràtio encara serà més exagerada amb l'ampliació, que afegirà més de 200 treballadors, però incrementarà un 50% l'espai.

Vendes i beneficis a l'alça

Mango ha viscut la seva particular travessia pel desert des de fa tres anys, baixant tant en ingressos com en benefici. El canvi de tendència el va agafar a peu canviat, amb una forta inversió en infraestructura i no del tot adaptat als nous temps de l'e-commerce.

Els directius de la companyia asseguren que tot això ha canviat. Mango tancarà l'any 2019 amb beneficis després de tres anys de pèrdues on ha acumulat gairebé 130 milions d'euros de resultats negatius, i molt lluny del pic de beneficis l'any 2012 quan va guanyar 113 milions d'euros.
La facturació també li ha caigut en els darrers anys (des del 2015 va anar caient progressivament fins l'any 2018 quan es va revifar per primera vegada). El director general de la companyia assegura que aquest any també creixeran en ingressos, enllaçant dos anys en positiu.

Tot plegat, en una tendència on les vendes on-line han crescut molt en detriment de les botigues físiques. Això ha fet que el sector s'estigui reconfigurant. És per això que Mango ha eliminat unes 500 botigues des del 2015 i ha deixat les més rendibles.

Un dels problemes afegits de la companyia catalana ha estat l'elevat deute. La venda dels seus tres centres logístics (Lliçà, Parets i Palau pels que va aconseguir 300 milions) li ha permès també rebaixar el deute, també ha reestructurat alguns crèdits amb la banca i, fins i tot, ha fet una emissió al MARF. El director, Toni Ruiz, va assenyalar que en un parell d'anys volen eliminar tot el deute net.