Mallorca, primer territori europeu a erradicar la vespa asiàtica

Les illes Balears s'han convertit en el primer territori europeu a erradicar la vespa asiàtica, una espècie exòtica invasora que és un predador molt agressiu de les abelles locals i amenaça l'apicultura i la biodiversitat.

Així ho ha explicat el conseller de Medi Ambient i Territori de les Illes Balears, Miquel Mir, en una roda de premsa aquest dijous. El conseller ha recalcat que es tracta "d'una notícia excepcional per a la biodiversitat de l'arxipèlag" i ha posat en valor el personal tècnic i científic de les Illes, capaç de plantar cara als majors reptes que planteja l'emergència climàtica.

El darrer niu d'aquesta espècie a Mallorca, única illa de l'arxipèlag on s'havia detectat, es va localitzar al juliol del 2018. Des de llavors, no s'ha pogut confirmar la presència d'aquesta espècie invasora a l'illa en cap de les trampes que s'han repartit arreu del territori. En total i des del 2015, quan es van localitzar els primers exemplars a l'illa, s'han trobat i destruït 32 nius i s'han capturat 89 vespes asiàtiques.

La tasca l'han desenvolupat conjuntament els diferents agents de nedi ambient de l'illa, la Universitat de les Illes Balears (UIB), els ajuntaments afectats, les diverses associacions d'apicultors i caçadors i la ciutadania de l'arxipèlag, que ha participat en la localització de nius d'aquesta espècie.

Una espècie procedent de la Xina

La vespa asiàtica ("Vespa velutina nigrithorax"), també coneguda com a vespa velutina, és una espècia invasora que viu originàriament a la Xina, al nord de l'Índia i a Indonèsia.

Es va detectar a Europa per primera vegada el 2004, a França. Es creu que va arribar a través d'un contenidor que venia de la Xina i que va desembarcar al port de Bordeus. Posteriorment es va estendre per tot el sud de França i l'any 2007 ja s'estima que n'hi havia milers de nius.  El 2010 se'n va trobar el primer exemplar a Espanya, a la localitat navarresa d'Amaiur, i a partir d'aleshores es va estendre per tot el territori espanyol. S'estima que té una velocitat d'expansió de 100 km/any.

Es diferencien de les vespes vulgars per la seva mida, més grans, d'uns 3 centímetres, i perquè tenen les potes grogues i el final de l'abdomen d'un color ataronjat.

Aquest tipus de vespa instal·la els seus nius a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com a les agrícoles o boscoses. Aquesta diversitat d'espais on pot fer els nius ha permès que s'expandeixi d'una forma ràpida per tot Europa. A Catalunya, ja és present a la majoria de comarques del litoral i del nord-est del territori.

De fet, aquí Catalunya l'espècie està tan implantada que, tot i que hi ha diverses actuacions per preveure quines seran les zones més afectades i per eliminar nius, els experts creuen que serà impossible erradicar-la.

Un problema per a l'apicultura i la biodiversitat

La vespa asiàtica no és especialment agressiva per a les persones però sí per a la resta d'abelles i vespes vulgars.

És per això que afecta seriosament el sector apícola. Les vespes necessiten menjar insectes per poder alimentar les seves larves i les abelles es converteixen en un aliment més.

Un altre sector que també rep les conseqüències de la vespa asiàtica és l'agrícola. La disminució d'abelles fa que disminuexi la pol·linització i, consegüentment, també baixa la producció de fruits.

Una iniciativa ciutadana

El govern de les Illes Balears, que ha aconseguit erradicar la vespa velutina, creu que l'ajuda de la ciutadania ha sigut clau per aconseguir aquesta fita. I és que els veïns de Mallorca van poder participar en la detecció de nius a través d'una aplicació impulsada i desenvolupada des de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Es tracta de l'aplicació Vespapp, en què els usuaris podien senyalitzar on i quan havien trobat algun exemplar de la vespa asiàtica o algun niu.

Amb aquesta aplicació s'han rebut aproximadament 1.200 avisos i s'ha pogut crear un mapa interactiu per ubicar on se situaven les vespes a l'illa, una eina bàsica perquè el govern pogués situar les trampes per erradicar-les.

El nombre de trampes ha anat variant al llarg dels anys, paral·lelament a l'expansió de l'espècie. Així, el 2016 se'n van instal·lar 67 mentre que l'any següent la xifra es va incrementar fins a 250. El 2018 i el 2019 van ser els anys amb un major trampeig, amb 582 i 576 trampes, respectivament. Finalment, el 2020 n'hi ha hagut 280.

"S'ha erradicat l'espècie però no l'amenaça"

El conseller de Medi Ambient i Territori de les Illes Balears, Miquel Mir, ha volgut recordar que s'ha "erradicat l'espècie però no l'amenaça" i que aquesta podria introduir-se de nou a l'arxipèlag.

És per això que el govern balear preveu iniciar una nova fase de prevenció i vigilància per evitar que la vespa asiàtica torni a introduir-se a l'illa.

De fet, ja estan estudiant la possibilitat d'establir una xarxa de bioseguretat amb nous punts de control que inclouran ports i aeroports, principals punts d'arribada d'espècies invasores a l'arxipèlag.