Malgrat el dol, Ripoll ha tornat a la normalitat després dels atemptats

Els atacs del 17 d'agost van provocar una enorme sotragada emocional als veïns de Ripoll. Els autors materials dels atemptats van créixer a la població. La majoria eren joves, aparentment integrats.

Un any després, malgrat el dol, s'ha tornat a la normalitat. De fet, a la població, encara hi viuen totes les famílies dels autors dels atemptats.

L'impacte que van suposar els atemptats de Barcelona i Cambrils encara hi és. Però del desconcert i la incredulitat inicials s'ha passat al desig de voler passar pàgina.

Núria Perpinà és responsable de Comunicació, Participació i Coneixement Ajuntament de Ripoll.

"Jo soc veïna d'escala d'una de les famílies i això fa que el contacte pugui ser més usual que un altre veí de Ripoll. Però jo no penso en els atemptats. Penso en el dolor que ha de sentir aquesta família."

Després dels atemptats un grup de persones va crear la xarxa veïnal "Som Ripoll". Treballen "per la pau i la convivència". I organitzen accions de caràcter formatiu i reivindicatiu, per mostrar el rebuig al "terrorisme, la islamofòbia, el racisme, la xenofòbia i qualsevol forma de violència". Magda Casademunt n'és membre.

"Nosaltres quan parlem d'ells parlem de joves que van cometre uns atemptats, evidentment. No hauria d'haver passat. Tan de bó no hagués passat i és molt greu el que va passar. Però eren joves coneguts i estimats per moltes de les persones de Ripoll. I, això, ho ha fet molt difícil. La contradicció és com pots estimar persones que han fet això, però és una realitat. I com elaborar això és complex i necessitem temps, però fent coses, actuant."

A les escoles i a l'únic institut de la comarca, on havien estudiat els autors materials dels atemptats i encara hi ha germans i cosins, asseguren que han tornat a la normalitat.

Paco Novarro és director de l'Institut de Secundària Abat Oliva.

"El primer punt era obrir espais i escenaris per parlar-ne. A vegades hi havia més necessitat de parlar, a vegades, menys. Un cop ja es va haver parlat també vam entendre que calia tornar a la normalitat."

Un retorn a la normalitat que ha costat, sobretot, a la comunitat musulmana. A l'oratori on va treballar l'imam Abdelbaki es-Satty, l'home que va adoctrinar els joves convertits en autors materials dels atemptats, hi pesa la llosa d'haver-lo contractat, i alguns pares desconfien de portar-hi els seus fills.

Mohamed el-Ghaidouni és president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya.

"El pares et diuen que com que no ens vam adonar amb l'imam anterior, com que no vam ser capaços descobrir el que estava fent amb els seus fills, possiblement no tindrem aquesta capacitat de poder garantir que aquest imam o un altre pugui estar educant els fills lluny de tota mena d'extremisme."

Ali Yasine és president de la Comunitat Islàmica Annour de Ripoll.

"A nosaltres ens va enganyar de veritat. Però, com pots saber el que algú altre té al cap? Hi ha gent que encara parla del tema i gent que ni tan sols hi vol pensar. Però oblidar el que ha passat és impossible. Per mi és impossible perquè ho vaig passar malament. No vull que es torni a repetir."

Després dels atemptats, una de les preocupacions era que aquells atacs trenquessin la convivència entre cultures i religions, i hi hagués conflictes.

Amb el temps no hi ha hagut cap fet prou rellevant, però es defuig el tema i aquells que els van conèixer més de prop no volen parlar-ne davant de càmera. Diuen que volen respectar, però també preservar, la memòria dels autors materials dels atemptats tal com els van conèixer.

Joan Alcoy, subinspector de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Ripollès el 2017, ho veu així:

"Passats uns dies, s'ha convertit en un tema tabú. Ningú ha buscat ni revenja ni males paraules ni mals fets contra els altres. Jo crec que ens ho hem posat fàcil. Ha passat i s'ha volgut oblidar."