Makoto Otsuka: "Després de la vida, els japonesos salvarien el mòbil"
L'"Asahi Shimbun" és un dels rotatius més antics del Japó i el segon més influent del país. Publica diàriament dues edicions amb un tiratge total de 12 milions d'exemplars que arriben directament a les cases dels lectors. Per primera vegada en els seus 130 anys d'història, l'"Asahi Shimbun" té dèficit econòmic. L'editor de la versió digital va passar per Barcelona, convidat per la Fundació Escacc, i va explicar al 3cat24 quines solucions s'estan plantejant per fer front a la crisi econòmica.
Quina és la situació dels mitjans al Japó?
Començaré per donar-te algunes dades del meu país. Tenim una població de 130 milions de persones que viuen en 378.000 km2. En comparació amb Espanya, aquí sou 46 milions de persones que viviu en una superfície de 500.000 km2.
Estan una mica estrets...
Doncs sí. Pel que fa als mitjans, hi ha 110 diaris impresos locals amb un tiratge de 64 milions d'exemplars. I hi ha cinc grans mitjans nacionals, entre ells l'"Asahi Shimbun", que compta amb una tiratge diari de 12 milions d'exemplars (en dues edicions) i és el segon més venut per sota del "Yomiuri Shimbun". També n'hi ha 127 canals de televisió.
Per les xifres que dóna, al Japó els mitjans escrits són molt seguits.
Oh!, sí. Més de la meitat de la població llegeix la premsa. L'alfabetisme és gairebé complet, un fenomen poc freqüent a nivell mundial. Inclús els indigents els llegeixen. En aquests moments hi ha uns 90 milions de japonesos connectats a internet, el que representa el 75% de la població. I 110 milions de persones tenen mòbil, moltes dos o tres.
Quanta gent segueix la versió digital?
L'últim estudi de setembre ens diu que tenim més de 9,6 milions de visitants únics al mes. La plantilla aquí és només de 150 persones. Comparada amb la de paper la diferència de la redacció és enorme. Però la crisi ens està fent repensar el model de negoci.
Aquesta és la primera vegada que l'"Asahi Shimbun" registra dèficit econòmic. Què representa això?
Per l'"Asahi Shmbun" de paper és molt greu. Actualment hi treballen 5.000 persones però fa uns anys eren 7.000. Tenim 300 sucursals al Japó i 35 oficines internacionals en llocs com París, Viena o Moscou. Des que es va crear el 1879 aquesta és la primera vegada que tenim un dèficit tan seriós.
Els motius?
D'una banda, la baixada del volum de publicitat al diari de paper i, de l'altra, la disminució del nombre de lectors perquè ara s'informen a través d'internet.
Doncs potenciïn la publicitat a la versió digital...
La solució no és tan fàcil. Al principi pensàvem que al ser un mitjà amb bons articles i periodistes no patiríem la davallada de lectors ni de publicitat en el Asahi Shimbum paper. I sí. Però la publicitat per internet no ens dóna els mateixos ingressos que al paper.
De quines quantitats parlem?
Una pàgina sencera de publicitat a l'"Asahi Shimbun" de paper costa 300.000 euros. Si surt a la secció de televisió són 60.000 euros en blanc i negre i 95.000 en color. En canvi, a internet el bàner principal, situat en la part superior del web, té un preu de 15.000 euros per setmana i si parlem d'un mòdul rectangular, a la part superior dreta, costa 19.000 euros per setmana. Els guanys es redueixen considerablement.
I què pensen fer?
Hem de reduir el tiratge de paper i, en conseqüència, els més de 77.000 portadors del diari casa per casa.
Sorprèn aquest sistema d'entrega a domicili.
Acostumen a ser joves o gent amb pocs recursos que reparteixen el diari en bicicleta o moto. Cada dia de l'any, nevi o plogui, el lector el rep. Fa deu anys, quan hi va haver el terratrèmol de Kansai es van repartir igualment.
I al marge de reduir despeses, alguna solució?
Sí. Potenciar la redacció digital i els serveis de pagament, com l'arxiu històric del mitjà i la informació a través del mòbil.
Els mòbils al Japó tenen més funcionalitats que aquí, oi?
Crec que moltes més. Tothom en té un o varis. S'hi poden llegir els diaris, veure canals de televisió, escoltar correus electrònics, comprar, fer servir el moneder digital, descarregar música com si fos un iPod, tenen càmera de vídeo, etc. Ah! Hi també pots mesurar les funcions vitals quan fas fúting, com les pulsacions per minut o les calories que has cremat. Fa poc es va preguntar en una enquesta a nivell nacional què s'enduria la gent de casa seva en cas d'un incendi o terratrèmol. La majoria va respondre que després de la vida salvarien el mòbil.
L'usuari del web i del mòbil és el mateix?
El perfil del nostre usuari a l"Asahi Shumbun" digital és un home entre 40 i 50 anys, que viu amb les tecnologies. Les dones també hi estan representades però en menor proporció. El del mòbil és similar, però més jove.
Ha dit que l'arxiu de notícies també és servei de pagament. Qui el consumeix?
Tenim acords amb institucions, universitats, organitzacions governamentals i biblioteques. En total representa uns 7,5 milions d'euros a l'any. La publicitat al web ens dóna 15 milions d'euros i els serveis per a mòbil uns altres 7,5 milions. Aquesta és la part que volem potenciar més.
Per què?
Sense cap mena de dubte, en els propers deu anys les notícies es consumiran a través dels mòbils. Els Smartphones no han acabat de funcionar perquè són complexos però els mòbils són molt més senzills.
Començaré per donar-te algunes dades del meu país. Tenim una població de 130 milions de persones que viuen en 378.000 km2. En comparació amb Espanya, aquí sou 46 milions de persones que viviu en una superfície de 500.000 km2.
Estan una mica estrets...
Doncs sí. Pel que fa als mitjans, hi ha 110 diaris impresos locals amb un tiratge de 64 milions d'exemplars. I hi ha cinc grans mitjans nacionals, entre ells l'"Asahi Shimbun", que compta amb una tiratge diari de 12 milions d'exemplars (en dues edicions) i és el segon més venut per sota del "Yomiuri Shimbun". També n'hi ha 127 canals de televisió.
Per les xifres que dóna, al Japó els mitjans escrits són molt seguits.
Oh!, sí. Més de la meitat de la població llegeix la premsa. L'alfabetisme és gairebé complet, un fenomen poc freqüent a nivell mundial. Inclús els indigents els llegeixen. En aquests moments hi ha uns 90 milions de japonesos connectats a internet, el que representa el 75% de la població. I 110 milions de persones tenen mòbil, moltes dos o tres.
Quanta gent segueix la versió digital?
L'últim estudi de setembre ens diu que tenim més de 9,6 milions de visitants únics al mes. La plantilla aquí és només de 150 persones. Comparada amb la de paper la diferència de la redacció és enorme. Però la crisi ens està fent repensar el model de negoci.
Aquesta és la primera vegada que l'"Asahi Shimbun" registra dèficit econòmic. Què representa això?
Per l'"Asahi Shmbun" de paper és molt greu. Actualment hi treballen 5.000 persones però fa uns anys eren 7.000. Tenim 300 sucursals al Japó i 35 oficines internacionals en llocs com París, Viena o Moscou. Des que es va crear el 1879 aquesta és la primera vegada que tenim un dèficit tan seriós.
Els motius?
D'una banda, la baixada del volum de publicitat al diari de paper i, de l'altra, la disminució del nombre de lectors perquè ara s'informen a través d'internet.
Doncs potenciïn la publicitat a la versió digital...
La solució no és tan fàcil. Al principi pensàvem que al ser un mitjà amb bons articles i periodistes no patiríem la davallada de lectors ni de publicitat en el Asahi Shimbum paper. I sí. Però la publicitat per internet no ens dóna els mateixos ingressos que al paper.
De quines quantitats parlem?
Una pàgina sencera de publicitat a l'"Asahi Shimbun" de paper costa 300.000 euros. Si surt a la secció de televisió són 60.000 euros en blanc i negre i 95.000 en color. En canvi, a internet el bàner principal, situat en la part superior del web, té un preu de 15.000 euros per setmana i si parlem d'un mòdul rectangular, a la part superior dreta, costa 19.000 euros per setmana. Els guanys es redueixen considerablement.
I què pensen fer?
Hem de reduir el tiratge de paper i, en conseqüència, els més de 77.000 portadors del diari casa per casa.
Sorprèn aquest sistema d'entrega a domicili.
Acostumen a ser joves o gent amb pocs recursos que reparteixen el diari en bicicleta o moto. Cada dia de l'any, nevi o plogui, el lector el rep. Fa deu anys, quan hi va haver el terratrèmol de Kansai es van repartir igualment.
I al marge de reduir despeses, alguna solució?
Sí. Potenciar la redacció digital i els serveis de pagament, com l'arxiu històric del mitjà i la informació a través del mòbil.
Els mòbils al Japó tenen més funcionalitats que aquí, oi?
Crec que moltes més. Tothom en té un o varis. S'hi poden llegir els diaris, veure canals de televisió, escoltar correus electrònics, comprar, fer servir el moneder digital, descarregar música com si fos un iPod, tenen càmera de vídeo, etc. Ah! Hi també pots mesurar les funcions vitals quan fas fúting, com les pulsacions per minut o les calories que has cremat. Fa poc es va preguntar en una enquesta a nivell nacional què s'enduria la gent de casa seva en cas d'un incendi o terratrèmol. La majoria va respondre que després de la vida salvarien el mòbil.
L'usuari del web i del mòbil és el mateix?
El perfil del nostre usuari a l"Asahi Shumbun" digital és un home entre 40 i 50 anys, que viu amb les tecnologies. Les dones també hi estan representades però en menor proporció. El del mòbil és similar, però més jove.
Ha dit que l'arxiu de notícies també és servei de pagament. Qui el consumeix?
Tenim acords amb institucions, universitats, organitzacions governamentals i biblioteques. En total representa uns 7,5 milions d'euros a l'any. La publicitat al web ens dóna 15 milions d'euros i els serveis per a mòbil uns altres 7,5 milions. Aquesta és la part que volem potenciar més.
Per què?
Sense cap mena de dubte, en els propers deu anys les notícies es consumiran a través dels mòbils. Els Smartphones no han acabat de funcionar perquè són complexos però els mòbils són molt més senzills.
