Majd al-Mashharawi: com ser enginyera, il·luminar Gaza i que el patriarcat no t'ensorri

A Gaza molts dies només disposen de 4 hores de llum, i Majd al-Mashharawi s'ha proposat solucionar-ho, enfrontant-se als prejudicis i a les màfies de generadors elèctrics
Majd al-Mashharawi: com ser enginyera, il·luminar Gaza i que el patriarcat no t'ensorri

Majd al-Mashharawi: com ser enginyera, il·luminar Gaza i que el patriarcat no t'ensorri

A Gaza molts dies només disposen de 4 hores de llum, i Majd al-Mashharawi s'ha proposat solucionar-ho, enfrontant-se als prejudicis i a les màfies de generadors elèctrics
Txell Feixas Actualitzat
TEMA:
Gaza
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Estudiar enginyeria i acabar dissenyant unes capses econòmiques que transformen energia solar en electricitat té el seu mèrit. Sobretot, perquè a Gaza molts dies només disposen de 4 hores de llum però també perquè fent-les barates les pot adquirir una població empobrida, on 8 de cada 10 persones no tenen feina.

Però el que és realment excepcional és que darrere d'aquest projecte empresarial i humanitari hi hagi una dona palestina. El 95% de les dones de la Franja de Gaza treballen a casa i es dediquen a cuidar la llar i la família. La societat conservadora que les envolta no els permet gaires alternatives i la majoria no es qüestionen que es pugui fer una altra cosa.

 

 

Majd al-Mashharawi trenca tots els esquemes del patriarcat. I escoltant-la, es veu que s'ho passa bé fent-ho. De petita jugava amb tubs i cubetes del seu pare, químic, i no pas amb nines. De nena somiava a trobar una solució per acabar amb tanta foscor per falta de llum i no pas amb prínceps. I de jove estudiava enginyeria i no pas magisteri, com volien a casa.

Li pregunto si està casada i em respon amb un "no!", que equivaldria a un "però què dius!", seguit d'un "per sort, ja estic fora de mercat". Als seus 25 anys, m'explica que les seves amigues ja tenen molts fills i estan "desaparegudes". I afegeix: "Molts nois s'han ofert per casar-se amb mi. La família em diu que són bons nois i sé que ho són. Però no he vist prou món encara!"

 

 

El bloqueig que fa més de 10 anys impedeix la lliure circulació de productes i persones "bloqueja també les seves ments", justifica la Majd. "No és culpa d'ells sinó de la situació", els excusa. Després de 8 intents fallits per sortir de Gaza perquè Israel li denegava el permís va haver de sentir-se que era una "somiadora fracassada". Però, tossuda, al novè intent aconseguia marxar-ne.

El preu que paga per l'èxit és car. Admet que, a vegades, desitjaria no haver abandonat mai la Franja ni haver vist que hi ha un altre món fora de la gàbia. "La vida se m'ha complicat molt. Aquí ser dona i viatgera no està acceptat. Nosaltres ens hem de quedar a casa. Sortir a Europa o als Estats Units per aprendre idees i aplicar-les a Gaza està mal vist." Però això no l'ha frenat a l'hora d'estudiar als Estats Units, al Japó ni tampoc desplaçar-se a la Xina, d'on importa material per als seus prototips d'energia solar.

Mentre li gravem l'entrevista es col·loca curosament el vel. Vol tapar una punta de serrell que se li escapa. L'Oriol, el meu company de feina i càmera, li mostra com surt pel visor perquè se senti més còmoda en pantalla. En aquell moment em pregunto per què una noia tan desafiant està tan preocupada pel seu aspecte físic. I ella, que és llesta, m'intueix ràpid i se m'avança: "Jo no vestiria així, llarga i amb vel, però ho faig per respecte als meus pares i perquè no vull que els critiquin més, encara. A ells, no." Això em fa pensar fins a quin punt pesa el patriarcat quan aconsegueix que una Majd -energètica, entusiasta, intel·ligent i formada- renunciï a part de la seva llibertat per protegir els de casa. Valenta però no suïcida, suposo.

 

 

De fet, durant els dies que hem estat a la Franja només he vist una noia descoberta, però no al carrer sinó a l'hotel on ens allotjàvem. La resta van tapades i noto que se sorprenen de veure'm sense mocador i amb pantalons. En diferents ocasions, els homes a qui entrevistem ignoren que hi soc, ni em saluden. I en alguns casos els homes de l'equip s'han d'acabar col·locant al meu lloc perquè els incomoda mirar una dona a la cara mentre pregunto. També em xoca la situació en un restaurant on parem a fer un xauarma ràpid. La persona local que ens acompanya es posa vermell quan pensa que he anat al lavabo. "Tenen poc espai per a dos banys i com que només n'hi ha un és només per a homes, no per a vosaltres." Jo m'enrabio mentre ell es relaxa quan li confesso que -sense saber que m'estava prohibit - no hi he acabat entrant.

 

 

Són només detalls però molt indicatius del món d'homes en què es mou la Majd. El seu èxit incomoda màfies de generadors elèctrics i proveïdors de productes semblants al seu. La seva companyia suposa una amenaça econòmica, perquè com més Sun Box ven, menys guanyen ells. Però l'amenaça que també els regira és que sigui una dona qui hi ha al darrere. I tanta és la por que boicotegen la seva companyia, fent-li fins i tot una oferta de compra perquè desaparegui. Senyal que va per bon camí, la Majd. I veient el seu taller, altres joves la segueixen.

ARXIVAT A:
Pròxim Orient Gaza Feminisme

VÍDEOS RELACIONATS