Madrid elimina un poema de Miguel Hernández del memorial per les víctimes del franquisme

Nova polèmica al voltant de la simbologia de la Guerra Civil i el franquisme a Madrid. Una mostra n'és la polèmica pel memorial a les víctimes del franquisme en construcció al cementiri de La Almudena.

Fa tres mesos, l'Ajuntament, governat per PP i Cs, va decidir arrencar del memorial les plaques amb els noms de les víctimes. Aquesta setmana, a més, s'ha sabut que tampoc hi posarà les tres inscripcions que hi havia previstes, segons ha revelat eldiario.es.

"Para la libertad..."

Una feia referència a les 3.000 persones executades al cementiri entre el 1939 i el 1944, i la segona a la "repressió ferotge" del règim franquista cap "els seus enemics polítics".

La tercera consistia simplement en la part coneguda com "Para la libertad" del poema "El herido", de Miguel Hernández.

Placa sense referències al franquisme

La intenció de l'Ajuntament és posar-hi una única placa,que amplia el període, del 1936 al 1944, i no fa referència a la dictadura franquista:

"El poble de Madrid a tots els madrilenys que, entre el 1936 i el 1944, van patir la violència per raons polítiques, ideològiques o per les seves creences religioses. Pau, pietat i perdó."

Sánchez i Iglesias protesten

Arran de la notícia, diversos líders polítics de tendències oposades han expressat indignació o suport a la mesura.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat que la memòria és "la millor manera per impedir que la barbàrie es repeteixi":

"Els noms de les víctimes i els poemes de Miguel Hernández mai s'esborraran de la nostra memòria, encara que ho intentin."

Los nombres de las víctimas y los poemas de Miguel Hernández nunca se borrarán de nuestra memoria, aunque lo intenten. Somos muchos los hombres y mujeres que sabemos que conservar viva esa memoria es la mejor manera de impedir que la barbarie se repita. https://t.co/1i9r2eU1sf

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) February 18, 2020

Borrar a Miguel Hernández de un memorial a las víctimas de la Guerra Civil es un acto deleznable. La derecha debería, si tiene algo de dignidad, condenar a torturadores como Billy el Niño y no andar borrando la memoria de los que se dejaron la vida por nuestra democracia.

— Pablo Iglesias 🔻 (@PabloIglesias) February 18, 2020

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha piulat la notícia afegint-hi els primers versos del poema de Miguel Hernández:

"Para la libertad sangro, lucho, pervivo.
Para la libertad, mis ojos y mis manos,
como un árbol carnal, generoso y cautivo,
doy a los cirujanos."

Miguel Hernández https://t.co/kt7sFftJSH

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) February 18, 2020

Per la seva banda, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha apuntat que el Madrid que ella coneix "estima la cultura i respecta i admira" Hernández:

Sr Alcalde, el Madrid que yo conozco ama la cultura y respeta y admira al poeta Miguel Hernández. Qué tristeza. https://t.co/ObNON6AeBS

— Ada Colau (@AdaColau) February 19, 2020

Villacís i Almeida ataquen Sánchez

La vicealcaldessa de la ciutat, Begoña Villacís, de Ciutadans, ha respost directament a Sánchez negant que hi hagués cap placa, obviant que formaven part del projecte:

"No hi havia placa ni l'hem treta, nosaltres sí que tenim altres prioritats."

Sr. Presidente

Lamento que estos menesteres desvíen su atención de lo que realmente le preocupa, sus mesas parademocraticas, sus servidumbres con populistas, lo de Delgado, lo de Garea, lo de Ábalos

Pero ni había placa ni la hemos quitado❌
Nosotros sí tenemos otras prioridades https://t.co/uzW6NcWJPL

— Begoña Villacís (@begonavillacis) February 18, 2020

I l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, del PP, també ha respost el president del govern espanyol, sense fer cap referència a la polèmica:

¿Me puedes confirmar si el que te ha escrito este tuit es el mismo que escribió tu tesis? https://t.co/pAkrzkQgS3

— José Luis Martínez-Almeida (@AlmeidaPP_) February 18, 2020

Amb aquestes respostes els responsables de l'Ajuntament admeten que no s'hi posaran les plaques i, per tant, que s'ha decidit reorientar del tot el monument per treure-li qualsevol referència al franquisme.

El memorial es va projectar en època en què Manuela Carmena era l'alcaldessa de Madrid. L'objectiu era crear un memorial per retre homenatge als prop de 3.000 afusellats a la tàpia del cementiri de l'Almudena entre 1939 i 1945.

Des del primer moment, el projecte va generar molta polèmica entre els partits de dreta i d'esquerra i, amb l'arribada de PP i Cs al govern municipal, l'equip de Martínez-Almeida va decidir modificar-lo.

Només un memorial

L'actual consistori assegura que el memorial s'està fent seguint les recomanacions del Comissionat de Memòria Històrica de la ciutat, que eren fer dos memorials diferents i sense noms. Fonts de l'Ajuntament han justificat que al final només se'n faci un:

"El que ha fet la corporació actual és mantenir un sol memorial per motius econòmics, perquè cadascun costa gairebé 600.000 euros."

La polèmica sobre el memorial ja va provocar que el comissionat es dissolgués fa un any i mig, per les diferències de criteri que hi havia entre els set especialistes que l'integraven. 

Els textos sencers de les tres plaques havien de ser aquests:

Primera placa:

Para la libertad me desprendo a balazos

de los que han revolcado su estatua por el lodo.

Y me desprendo a golpes de mis pies, de mis brazos,

de mi casa, de todo.

Porque donde unas cuencas vacías amanezcan,

ella pondrá dos piedras de futura mirada

y hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcan

en la carne talada.

Retoñarán aladas de savia sin otoño

reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida.

Porque soy como el árbol talado, que retoño:

porque aún tengo la vida.

Miguel Hernández

Segona placa, amb una referència a una de les "13 roses": 

El poble de Madrid,

en memòria i reconeixement a les prop de 3.000 persones executades i inhumades en aquesta necròpolis entre l'abril del 1939 i el febrer del 1944.

Que el meu nom no s'esborri de la història. 

Julia Conesa

Tercera placa:

"Acabada la Guerra Civil, la dictadura del general Franco va reprimir ferotgement els seus enemics polítics. Consells de guerra sense cap mena de garantia processal van donar peu a moltes execucions per afusellament o garrot"