A Madagascar mengen el cuir de les sabates per la fam a causa de la crisi climàtica

El sud del país viu la pitjor sequera dels últims 40 anys i la gana extrema ha fet que les famílies hagin de bullir el cuir de les sabates per subsistir

Actualitzat

Als camps de Madagascar no hi creixen ni la verdura ni el blat. Els anys amb poques pluges han impossibilitat l'agricultura, mentre que les tempestes de sorra han convertit en estèrils grans extensions de terres cultivables. Les Nacions Unides consideren que és el primer cop que la fam extrema que pateix una regió és causada de manera única i directa per la crisi climàtica.

A Madagascar, sobretot al sud, la fam ja afecta més d'un milió de persones. Han hagut de menjar cactus i insectes, i ara ja es mengen el cuir de rebuig del sabater.

 

Menjar cuir per combatre la fam

La Florine ha hagut d'emigrar per la crisi climàtica i explica com rasquen les sabates amb ganivets per aprofitar-ne el cuir: "Costa molt, perquè és dur com la fusta. Però no ho llencem, ho bullim i ens ho mengem de seguida, de la gana que tenim".

Als camps no hi ha pastura, i el bestiar també ha mort, tot i que la majoria ja l'havien venut per comprar menjar. Els sabaters també han acabat aprofitant el cuir de les sabates. Diuen que com que no hi ha diners i no ho venen, ho acaben cuinant.

 

La Florine talla el cuir de les sabates amb un ganivet
La Florine talla el cuir de les sabates amb un ganivet


Deures pendents

Al voltant de 14.000 persones ja han arribat a una etapa que el Programa Mundial d'Aliments defineix com a nivell cinc, una "catàstrofe en què la gent no té absolutament res per menjar", segons el cap de l'organització a Madagascar, Moumini Ouedraogo.


L'ONU calcula que necessitarà 78,6 milions de dòlars per proporcionar ajuda alimentària vital. Des del PMA, hi reparteixen ajuda perquè, a més, amb la malnutrició, estan apareixent malalties que aprofiten la feblesa del cos.

El director executiu del Programa Mundial d'Aliments, David Beasley, va visitar fa poc el país i va qualificar la situació d'horror, "semblant a una pel·lícula de terror".


Com a part de l'Acord de París del 2015 sobre la crisi climàtica, les nacions riques van acordar destinar 100.000 milions de dòlars a l'any en finançament climàtic per ajudar les nacions en desenvolupament a adaptar-se. De moment encara no s'ha assolit, ni de bon tros, aquest objectiu.

ARXIVAT A:
ÀfricaCrisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut