Macron Le Pen
Macron Le Pen

Macron o Le Pen, a qui votaries tu?

Aquest diumenge, a la segona volta de les eleccions, França ha d'escollir entre un candidat que proposa setmanes laborals més llargues i un altre que vol reinstaurar la "mili". Qui és qui?

RedaccióActualitzat

Aquest diumenge 7 de maig gairebé 47 milions de francesos tenen opció de vot per triar el nou president de la República. És la segona volta, amb només dues alternatives. Pel camí han quedat candidats de la dreta, com François Fillon o Nicolas Dupont Aignan, els de l'esquerra radical com Jean Luc Mélénchon o Nathalie Artaud o el socialista, Benoît Hamon.

A la votació de diumenge els electors han d'escollir entre el moviment liberal de centre En marxa! d'Emmanuel Macron o bé l'extrema dreta del Front Nacional de Marine Le Pen. Per tant, molts electors poden sentir-se orfes en no veure's representats. Això pot fer créixer l'abstenció o bé el vot a contracor. Què votaries tu? T'expliquem què diuen els programes de Macron i Le Pen.

 

 

Economia: entre el liberalisme i el proteccionisme

Emmanuel Macron no s'ha amagat que és un liberal convençut i, per tant, partidiar d'introduir més flexibilitat laboral, amb convenis que permetin treballar en diumenge i més enllà de les 35 hores setmanals.

L'exministre d'economia del govern socialista també proposa que se suspengui el subsidi d'atur en cas d'haver rebutjat dues feines, una rebaixa de l'impost de societats del 33,3% al 25% i la supressió de 120.000 places de funcionaris en 5 anys. Entre les mesures socials, Macron proposa augmentar 100 euros la pensió mínima i atorgar una prima de 1.000 euros per la compra d'un vehicle menys contaminant.

Per la seva banda, Marine Le Pen és partidària de mantenir la jornada setmanal de 35 hores, si bé s'obre a negociar-la en algunes branques professionals. Quant a la jubilació, proposa que es pugui fer als 60 anys si tens 40 anys cotitzats. Als treballadors, proposa rebaixar-los l'impost de la renda en les tres franges més baixes i a les empreses els vol imposar una taxa d'un 3% sobre les importacions.

 

Defensa i seguretat: en paral·lel

Els programes que Macron i Le Pen plantegen en matèria de seguretat són bastant semblants, si bé sempre podem dir que Le Pen va un punt més enllà. El candidat liberal proposa crear 15.000 noves places de presó, xifra que la ultradretana porta fins a les 40.000. Macron creu necessari convocar 10.000 noves places de policies i gendarmes i crear 5.000 nous policies fronterers europeus, mentres que Le Pen iguala la xifra i preveu 15.000 nous policies i gendarmes.

Tots dos tenen molt clar que ha d'augmentar el pressupost per Defensa: segons Macron, fins al 2% del PIB, mentre que Le Pen l'elevaria fins al 3%. Tot plegat perquè el Front Nacional preveu recuperar comptar amb 50.000 efectius més a l'exèrcit i reinstaurar la "mili" d'almenys tres mesos.

 

Immigració, el tema clau per Le Pen, que Macron esquiva

Si un tema capitalitza el programa electoral de Le Pen és la immigració. El Front Nacional ha fet bandera del combat contra l'arribada d'immigrants així que s'ha proposat aturar-la. Per exemple, es planteja reduir el saldo migratori a 10.000 entrades l'any, acabar amb el reagrupament familiar o prohibir els signes religiosos ostentosos -com el vel islàmic- en espais públics.

Per contra, Macron no ha entrat gaire en aquest aspecte i potser el més destacat és el seu compromís per donar resposta en un màxim de sis mesos a les peticions d'asil.

 

"Frexit" o quedar-se a Europa

Potser on més allunyats estan els dos candidats és respecte d'Europa. Macron és un ferm defensor de la Unió Europea, si bé la vol canviar, mentre que Marine Le Pen, eurodiputada des de 2004, voldria sortir-ne. De fet, proposa una renegociació dels tractats europeus i la convocatòria d'un referèndum sis mesos després per decidir si quedar-se o no al club dels vint-i-set.

 

 

En afers institucionals, també tenen elements en comú, com ara que tots dos proposen reduir el pes de les regions: Le Pen les eliminaria i Macron les vol reduir una quarta part. Igualment, tots dos creuen que hi ha massa representants polítics, així que el candidat liberal vol reduir un terç dels parlamentaris i la representant del Front Nacional aniria una mica més enllà, quedant-se amb 300 diputats i 200 senadors -ara en són 577 i 348, respectivament.

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ESPECIALS RELACIONATS
Anar al contingut