M.I.A. actua en suport a Julian Assange davant del Ministeri d'Interior britànic
La cantant britànica d'origen tàmil M.I.A., aquest dimarts a Londres
Londres

M.I.A. actua en suport a Julian Assange davant del Ministeri de l'Interior britànic

Centenars de persones reclamen en un concert al carrer que no se l'extradeixi als Estats Units i que el deixin en llibertat

RedaccióActualitzat

La cantant rapera d'origen tàmil M.I.A. va actuar dimarts a Londres davant del Home Office, el Ministeri de l'Interior britànic, per protestar contra l'empresonament del fundador de Wikileaks Julian Assange.



M.I.A. va compartir escenari amb el també raper britànic Lowkey i al concert s'hi van aplegar diversos centenars de persones que van reclamar l'alliberament d'Assange.


M.I.A i Assange són amics des de fa anys, l'ha visitat en diverses ocasions a la presó on el tenen tancat, i reclama que no l'extradeixin als Estats Units.

En l'acte de protesta davant del Ministeri, organitzat amb el lema "No extradiu Assange", també hi ha participat la dissenyadora de moda Vivenne Westwood.


A la presó, esperant l'extradició

Assange el van detenir a dins de l'ambaixada de l'Equador a Londres l'11 d'abril després que el país sud-americà li va retirar la protecció.

El mes següent el van condemnar a un any de presó per haver violat les condicions de la seva llibertat provisional, i al febrer es farà l'audiència sobre la petició d'extradició als Estats Units.

Una ambaixada com a presó


El fundador de Wikileaks va ser detingut el 2010 al Regne Unit perquè Suècia en va reclamar l'extradició per un presumpte cas de violació.

Després que la justícia britànica en va acceptar l'extradició, el 2012 es va refugiar a l'ambaixada de l'Equador a Londres i s'hi va estar 7 anys sense poder sortir-ne.

El suport al referèndum de Catalunya

Des de dins de l'ambaixada, i amb el suport del govern equatorià, Assange va continuar el seu activisme cibernètic amb molta intensitat, al capdavant de Wikileaks i també a les xarxes socials.

El 2017 va ser molt actiu i bel·ligerant en suport del referèndum de l'1-O i, posteriorment, de Carles Puigdemont i del moviment independentista en general.

De Rafael Correa a Lenín Moreno

Això, afegit al canvi de president a l'Equador el maig del 2017, de Rafael Correa a Lenín Moreno, va fer canviar la sort d'Assange amb el seu refugi a Londres.

La incomoditat de Moreno amb l'activista de Wikileaks va anar augmentant, presumptament fomentada per les pressions dels governs espanyol i nord-americà.

El president de l'Equador, Lenín Moreno, en una imatge d'arxiu (EFE)

I quan Assange va comparar la detenció de Puigdemont a Alemanya amb la de Companys per part de la Gestapo el 1940, li van tallar l'accés a internet.

A partir d'aquest moment les relacions es van deteriorar, i Moreno va advertir diverses vegades que "prendria mesures" si no deixava "d'intervenir en la política" de "països amics".

La pressió dels Estats Units

La justícia britànica va engegar el procés contra Assange per la petició de Suècia, però Wikileaks sempre va sostenir que aquest argument era una excusa perquè acabés jutjat als Estats Units.

De fet, la justícia sueca va desestimar continuar amb l'extradició, i això no ha aturar els processos judicials contra ell al Regne Unit.

També perquè els Estats Units han reclamat l'extradició directa des del Regne Unit. Els advocats d'Assange esperen que l'existència de pena de mort allà impedeixi que la justícia britànica accepti l'extradició.

ARXIVAT A:
Procés catalàJulian Assange
Anar al contingut